De l’ermita de Sant Bartomeu de Mont-Ras –situada a cavall de Bigues i Riells, l’Ametlla i la Garriga– se’n té notícia documental des de 1156. En aquell llunyà segle xii, envoltada de vinyes i cereals, aquesta ermita va acollir la invocació a Sant Bartomeu, martiritzat, escorxat i decapitat pel rei d’Armènia davant la ferma negativa del sant a adorar tota una munió de déus pagans. Aquesta fermesa devia lligar, d’alguna manera, alguna qualitat a destacar del veïnatge, que se’l va fer seu.
Potser és aquesta qualitat la que, segles després, va remarcar el brunzir de les vespes que, segons s’explica, van defensar amb decisió les campanes de l’intent dels esvalotats milicians quan, a l’any 1936, les volien fondre per fer-ne canons. Sigui o no veritat, el cert és que facècies semblants s’expliquen d’altres esglésies –com passa a Santa Justa, a Lliçà d’Amunt– i no és estrany que les vespes facin niu en racons assolellats d’aquests temples. I els defensin amb fúria, si és el cas.
Sant Bartomeu de Mont-Ras que arran d’aquest mític assalt estroncat dels milicians a les campanes, es va començar a conèixer com a Sant Bartomeu de les Vespes, apareix a la baixa edat mitjana com a parròquia integrant de la baronia de Montbui, però el 1404 ja només tenia tres cases que en depenien i passà a ser sufragània de Sant Pere de Bigues. A partir del xvi esdevé una simple capella que s'integra, per proximitat, a la parròquia de Sant Genís de l'Ametlla. Aquesta qualitat limítrofe va anar generant una capacitat d’atracció de persones de diversos municipis i des de l'any 1988 s'hi celebra una festa major de caràcter rural organitzada per l'Associació dels Amics l'Ermita de Sant Bartomeu, una festa que es celebra el segon cap de setmana d'agost i que recorda les festes majors de petit format que es celebraven en els pobles del Vallès.

Carles Sindreu i les vespes
L’escriptor, periodista i poeta Carles Sindreu, observador afinat i lúcid de la realitat, tenia profundes arrels a l’Ametlla pel fet que, de ben petit, el seu pare hi va comprar l’antic mas Xammar, quan els Millet se’n van haver de desprendre. Ell, d’arrels barcelonines, va fer de l’Ametlla la seva segona llar i va participar activament en la vida cultural del municipi. Així, després que un pagès del tros li expliqués la facècia de les vespes, es va empescar la I Romeria de los Vespistas Catalanes a la Ermita Románica de San Bartolomé que va tenir un gran èxit i, fins i tot, ressò internacional.
El 23 d’agost de 1959, doncs, centenars de motociclistes amb les seves vespes, particulars amb d’altres mitjans de locomoció i fins i tot la banda de trompeters del Regiment de Cavalleria de Numància van omplir Sant Bartomeu de Mont-Ras. Els diaris de l’època s’hi van abocar i fins i tot va tenir una ressenya al periòdic esportiu italià La Gazzetta dello Sport, on es parlava de la iniciativa “iniciativa presa da un poeta barcellonese”. Efectivament, a resultes d’aquest aplec tan especial es va prendre l’acord de restaurar l’església, com reclamava el poeta. La seva altra reclamació, que Sant Bartomeu fos declarat patró dels vespistes, tot i la fermesa de Sindreu, va quedar en res. Per ara.