Sant Muç, de doble aplec

L’ermita de Rubí reuneix la festa dels Xatos a la primavera i la del Roser a la tardor

Jordi Vilalta Martínez (text)

Sant Muç i la seva ermita sempre han tingut una significació especial per a la gent de Rubí. El document més antic que l’anomena és del 1307, però va ser al segle xviii quan es van fer reformes a l’esglesiola que li varen donar l’aspecte actual. És de l’any 1759 que daten l’altar, el presbiteri i les pintures del sostre mentre que el seu petit altar de cadireta és de l’any 1771. Una mica després es van fer l'atri amb columnes i l'escalinata que permet accedir-hi.
Sant Muç té un significat especial des d’antic, doncs, per a la religiositat popular de rubinencs i rubinenques i això fa que avui s’hi celebrin encara dos grans aplecs, a la primavera i a la tardor. L’un és l’aplec dels Xatos, el dilluns de Pasqua Granada, on el protagonisme és per al ball dels xatos que hi organitza l’Esbart Dansaire de Rubí. La colla dels Xatos era un grup de romeus que va néixer a la Barcelona a meitats del segle xix. Segons el folklorista Joan Amades, va ser fundada per una família que tenia com a característica que tots els seus membres eren xatos, és a dir, tenien el nas curt i aplanat, i d'aquesta manera Sant Muç va esdevenir el patró de les persones amb aquests trets físics.
Com explica l’historiador Eduard Puigventós al llibre Festa dels Xatos, Sant Muç era venerat en aquella època a diversos indrets de la ciutat comtal, especialment al barri del Poble Sec. Hi va haver diverses colles –els Xatos Grans, els Xatos Xics, la del Xambergo...– que van anar apareixent al llarg del segle xix.

Xatos, de tradició obrera
D'extracció bàsicament obrera, les colles dels Xatos anaven en pelegrinatge des de Barcelona fins a l'ermita de Sant Muç de Rubí durant el llarg cap de setmana de la segona Pasqua, que se celebra a principis de juny. Desfilaven armats amb gegantines culleres, forquilles i ganivets de fusta, tot parodiant una marxa militar, i cada colla tenia el seu banderer i cordonistes. A les colles de Xatos no eren admeses les dones. Arribaven a Rubí i aquí molta gent del poble s'afegia a la processó i a l'arrossada que tenia lloc davant l'ermita de Sant Muç. A la tarda, a la plaça principal del poble s'hi feia ball.
A principis del segle passat aquesta tradició va començar a entrar en decadència i l'últim dels xatos va ser Pau Miret, conegut a Rubí com en Pau de la Barba, mort el 1922. Amb ell es va extingir la tradició de les colles de xatos i no es va reprendre fins l’any 1986, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Rubí. L'Esbart Dansaire va proposar recuperar aquesta tradició i ho va aconseguir, de tal manera que actualment és una de les dues festes locals. Els actes estan organitzats per la parròquia de Sant Pere, l'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana, i hi col·laboren entitats de Rubí com la coral Unió Rubinenca, la Colla de Geganters o la Unión Extremeña (que s'encarrega de la gran arrossada), entre moltes d’altres.
La comitiva surt de la plaça del Doctor Guardiet, després d’haver gaudit d’una xocolatada, i a través del camí de Sant Muç es dirigeix vers l'ermita on se celebra la missa en honor del sant i on actuen els castellers, els geganters i es ballen sardanes. La festa finalitza amb el característic Ball dels Xatos, que només té lloc aquesta diada, seguit de la gran arrossada popular.

L’Aplec del Roser
L’aplec de tardor arriba el tercer diu­menge d’octubre, per la Mare de Déu del Roser, i té l’origen l’any 1917, sota l’impuls del Dr. Josep Guardiet. El va promoure amb l’objectiu de fer a l’ermita de Sant Muç una festa popular entorn d’aquesta diada, atès que en aquella època ja s'havia deixat de fer la festa dels Xatos i a Sant Muç només s’hi feia l'aplec de primavera.
Des d’aleshores i fins als nostres dies sempre s'ha celebrat aquest aplec tardoral, llevat dels temps de la guerra civil. A la primera meitat del segle xx era molt popular, de tal manera que hi participaven persones arribades de Terrassa, Sabadell i fins i tot Barcelona. Era un esdeveniment que no només comptava amb els actes estrictament religiosos sinó que altres entitats com l'Esbart Dansaire –també creació de mossèn Guardiet– amenitzaven la festa amb els seus balls.
El 1929 fins i tot va haver-hi un intent de recuperar l'antiga festa dels Xatos, per obra dels fills i nets dels qui havien pelegrinat a l'ermita dins el marc d'aquell romiatge. Però tot va quedar en una petita celebració que no va tenir continuïtat.
Després de la guerra, l'Aplec de Tardor va ser organitzat per la parròquia de Sant Pere i pel Foment de la Sardana, i l'estructura seria molt més senzilla de la que tenien els celebrats abans del conflicte bèl·lic: un ofici al matí, la processó des de la masia de Can Ramoneda i les sardanes a la tarda. Però la festa, i això és potser el que més compta, s’ha mantingut viva fins els nostres dies. Els dos aplecs continuen fent-se i constitueixen una mostra del patrimoni immaterial de la ciutat de Rubí.
Sant Muç, de doble aplec

Una imatge de membres de l’Esbar Dansaire de Rubí, en una actuació durant l’aplec. Foto: Esbart Dansaire de Rubí.

Membres de la Unión Extremenya fent la paella d'arròs.

Taula sobre fusta que mostra la pelegrinacio dels xatos a Sant Muç. Foto: Fundacio Museu-Biblioteca de Rubí.

Una imatge de l’aplec de tardor a Sant Muc a la revista Saba Nova del 2 de novembre de 1919.

Una ermita recuperada fa una dècada

Després de molt temps en estat d'abandonament, des de l’any 2012 s'està consolidant arquitectònicament l'ermita de Sant Muç. Gràcies a les aportacions de l'ajuntament, la parròquia de Sant Pere, els feligresos i les de diverses entitats de la ciutat (amb l'organització de festivals benèfics, per exemple), a poc a poc, l'ermita ha anat rehabilitant-se quant a la seva estructura física. També s’ha elaborat un documentat estudi de les pintures de l’interior, relatives a la vida de Sant Muç, si bé encara cal posar fil a l’agulla per a la seva conservació.
Al costat de l’ermita hi ha la masoveria, un edifici construït a mitjans del segle XIX, que era el lloc on antigament vivia el guarda de l'esglesiola i on es venien estampes, ciris i records. Actualment és un bar després d'haver servit un temps també com a fonda.
El conjunt es completa amb la font, de llarga història i restaurada fa pocs anys per diverses entitats ciutadanes. Malauradament, encara no hi raja aigua, però s'hi fan activitats al voltant, com ara el cicle ‘Arran de Font’, cada juliol, que contribueix a dinamitzar-la i a fer-la conèixer.
Antigament, molts devots demanaven la intercessió de Sant Muç per guarir alguna malaltia o per altres motius i la manera com s'agraïa era portant i dipositant un exvot a les dependències de l'esglesiola. Fa unes dècades encara es podien veure en una estança annexa cames, braços, ronyons i altres peces del cos humà, fets de cera, així com crosses, vestits de bateig i de casament... Eren petites ofrenes com a mostra d'agraïment per favors dispensats pel sant. És una tradició que arrenca d'època ibèrica i romana. Durant els segles XVIII i XIX es van estilar exvots que consistien en retaulons o taules de fusta pintades (encara que també podien ser de tela o simples aquarel·les sobre paper), on es reflectien escenes en les quals Sant Muç havia intercedit.

Un momemnt de la festa dels xatos, amb membres del Foment de la Sardana, ballant. Foto: Joaquim Gracia-Arxiu GCMR-CER.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara