El diumenge més proper al 29 de setembre, dia de Sant Miquel arcàngel, se celebra un tradicional aplec en una església romànica de Viladecavalls que popularment tothom anomena “l’ermita”. Es tracta de Sant Miquel de Toudell, un edifici medieval del segle xi, situat paradoxalment en un clap entre fàbriques, en un polígon industrial, el de Can Mir.
És un monument preciós, digne de ser a qualsevol poble o vall pirinenca, però que es troba en una zona del Vallès voltada de fàbriques i autopistes. Així i tot, entorn seu hi ha una zona arbrada que és on cada any es fa l’aplec, a prop també de l'espai natural de la Riera de Gaià. D’aquest aplec ja se’n tenen referències ben antigues. El que avui és el poble de Viladecavalls abans estava separat en tres parròquies i Sant Miquel de Toudell n’era una. S’hi celebraven els batejos, casaments i sagraments bàsics d’una població reduïda de les masies properes.
El 1849 es van unir totes les parròquies a la de Sant Martí de Sorbet i es va crear el municipi de Viladecavalls. En el decret d’unió de les parròquies ja es va disposar que a Sant Miquel es fessin dues misses anuals, una al maig per l’Aparició de l’Arcàngel i una altra al setembre, la festa principal. Aquestes misses s’han anat celebrant més o menys de forma continuada, organitzades des de la parròquia del poble i amb l’assistència sobretot dels veïns de les masies i cases de l’entorn. Però no va ser fins el 2008 que es va fundar una associació que té com a finalitat principal cuidar l’edifici romànic, vetllar per la seva conservació i recuperar les seves festes anuals. I dotze anys després de la creació de l’Associació d’Amics de Sant Miquel de Toudell es pot ben dir que la fita s’ha aconseguit amb escreix perquè l’aplec ha anat creixent fins a convertir-se en una de les festes tradicionals més típiques de Viladecavalls.

Caminada en processó
Els actes de l’aplec comencen sempre amb una caminada que va des de la parròquia del poble fins a l’ermita. Uns tres quilòmetres, que es fan habitualment acompanyats pel rector i duent una creu processional del segle xvi, originària de Toudell.
A les onze del matí comença la missa a l’exterior de l’església, ja que seria insuficient per acollir tots els participants a dins. L’altar es col·loca just davant de la façana, amb la figura del sant. Destaca sempre la gran afluència en aquesta missa, amb la presència sobretot de veïns de Viladecavalls i de Terrassa i de diverses autoritats municipals.
La celebració acaba amb el cant dels goigs, que van ser escrits i musicats expressament no fa gaires anys per aquesta ermita per uns socis de l’entitat. Els seus versos fan referència precisament a la ubicació curiosa de l’església romànica i al seu estat de conservació. Després de la missa i d’un pica-pica comencen els actes culturals i més lúdics de la festa. D’ençà que l’associació es va fer càrrec d’organitzar-lo, aquesta part de l’aplec ha anat introduint noves activitats. Un dels grups culturals que hi participa cada any és el dels veterans de l'Esbart Egarenc del Social de Terrassa, amb els seus balls tradicionals.

Una bruixa per capgròs
L’any passat també s’hi va fer una cercavila des de les Casetes de Can Mir fins a l'ermita, que va comptar amb la participació dels Ministrils del Raval de Terrassa, els Petits Dracs de Viladecavalls i el capgròs de l'Associació d'Amics de Sant Miquel de Toudell. El capgròs reprodueix la bruixa remeiera Ramona Porta, un personatge que va existir el segle xvii i que va ser penjada per bruixa a Caldes de Montbui. Fa dos anys que la varen batejar, precisament en el desè aniversari de l’associació.
Les Casetes de Can Mir on s’inicia la cercavila són un conjunt patrimonial de cases rurals d'inicis del segle xix, molt a prop de Sant Miquel i dins el mateix polígon industrial, en una de les quals hi ha la seu social de l’associació.
Una altra activitat que mai falta és el concurs de pintura ràpida per a grans i petits. Tothom que s’hi anima pot fer un dibuix o pintura de l'ermita o de la festa. Quan es clou ja és l’hora del dinar de germanor, ofert per l'associació, que acostuma a reunir prop de tres-centes persones, que gaudeixen d’un arròs sota l’arbreda que envolta el monument romànic. A l’hora de les postres hi ha el lliurament de premis del concurs de pintura ràpida i encara queda la ballada de sardanes i la foto de grup.

Sempre pendents del temps
Els organitzadors cada any estan molt pendents del temps ja que les dates de l’aplec, a finals de setembre, sempre hi ha amenaça de pluja. Amb tot, per sort sempre s’ha gaudit d’un molt bon temps, menys en un cas. Va ser el 2014. Després de la missa va començar a caure un xàfec de por. Així i tot, els cuiners varen continuar fent la paella sota uns tendals i mullant-se de mala manera. La gent van tornar a casa seva xops, però a l’hora del dinar varen tornar amb els seus tiquets, els paraigües i algun envàs per endur-se l’arròs a casa.
Sense arribar a ser un aplec, l’altra festa que acull l’ermita al maig, en celebració de l’aparició de l’arcàngel, es coneix com a Sant Miquelet o Sant Miquel de maig i s’ha anat fent des del segle xix. És una missa on hi assistien sobretot els veïns de les casetes properes de Can Mir i altres membres de la parròquia de Viladecavalls. Des que es va fundar l’associació, aquesta festa també ha crescut i la celebració religiosa es complementa amb un concert organitzat pels professors i alumnes de l’Escola Municipal Pau Casals de Viladecavalls.