L’Aplec de la Salut, segona festa local de Sabadell
Amb més de 300 anys d’història, els romiatges dedicats als sants Iscle i Victòria es van iniciar al segle XVI
Cesc Prat Fernàndez
(text)
“L’aplec era la festa més grossa de l’any. Aquells dies tothom era ric. En tavernes, cafès, sales de ball i distraccions de tota mena, d’aquell temps, tot anava a vessar. Les gasoses petaven per tot; les coques ensucrades embafaven, l’olor del rostit omplia totes les cases i traspuava fins al carrer”, escrivia el ceramista Marian Burguès el 1929. I l’excursionista Joan Montllor i Pujal afirmava l’any 1936: “La festa sentida per tothom i que, de fet, era la veritable festa major de Sabadell era la de la Mare de Déu de la Salut, patrona de la ciutat. A la darrera dècada del segle passat el nostre aplec era encara dels més concorreguts de tots els del Vallès, si no el que ho era més”.
Però els temps canvien i avui la celebració grossa de Sabadell és la Festa Major –que ara se celebra a la primeria de setembre–, mentre que l’aplec de la Salut és ara la segona festa local de la ciutat. Se celebra pel maig, en un dia que oscil·la cada any, ja que té lloc el primer dilluns després del segon diumenge d’aquest mes. La segona particularitat és que el gruix de les activitats no es fan al nucli urbà, sinó al rodal. Concretament a redós del santuari de la Mare de Déu de la Salut, és a dir, al bressol de Sabadell, que és a l’altra banda del riu Ripoll, a la serra de Sant Iscle.
Tot i que la devoció mariana és fonamental per entendre l’origen de l’aplec com el coneixem avui, és molt probable que, com molts altres esdeveniments del calendari, el veritable embrió de la festa sigui pagà, un culte naturalista segurament dedicat a la font. El cas és que al segle xvi ja es feien processons cap a aquest indret, les quals eren veritables romiatges dedicats als sants Iscle i Victòria.
Lloc per a empestats
Però entre 1651 i 1652, Sabadell va patir episodis de pesta i l’Ajuntament va traslladar els empestats a l’ermita de Sant Iscle i Santa Victòria –que data del segle xiv–, la qual va servir de morberia per confinar-hi els malalts lluny del nucli urbà. I la tradició diu que a mitjan segle xviii va aparèixer una marededéu a la font de la Salut –situada prop del torrent de Canyameres–, a la qual es van atribuir qualitats curatives. No és d’estranyar que la suma d’epidèmies i d’actes miraculosos conduís a una trobada d’agraïment en aquest lloc. Així, la primera constància que es té d’un aplec a la Salut és de l’any 1697. Una festa religiosa, que amb el temps es va convertir també en una gran fontada, una ocasió immillorable perquè sabadellencs i gent de la rodalia es trobessin per fer un mos, jugar i ballar.
Sembla que a la primeria del segle l’aplec havia caigut en desús. Però cap a la meitat de segle la ciutat havia crescut i la festa es va revifar, segurament altre cop a causa de les epidèmies produïdes pel còlera (el 1854), la verola i el tifus (el 1878). Per això es va ampliar l’ermita de Sant Iscle, es van construir unes cavallerisses i l’Ajuntament va comprar una parcel·la propera a la font de la Salut i hi va plantar uns quants plàtans per fer ombra a la gernació que hi anava. I a partir del 1876 l’aplec es va ampliar a dilluns.
Hi ha dos fets cabdals que ajudaran a consolidar l’aplec. El primer té lloc el 1864 amb la construcció del pont de la Salut, que farà una mica més planer el camí per travessar el riu. El segon és del 1882, en què s’inaugura el nou santuari i el culte passa de l’ermita a l’església. Un edifici, per tant, molt més espaiós, obra de l’arquitecte Miquel Pascual i Tintorer, que va costar en el seu moment més de cinquanta-dues mil pessetes. Una construcció, per cert, que no havia sigut fàcil de bastir, ja que una nit del 1879 una forta tempesta va provocar l’esfondrament dels arcs i de tota la nau.
Així doncs, a la primeria del segle xx l’aplec torna a revifar enfront de la Festa Major, perquè els vilatans desitgen veure verd i gaudir de l’aire lliure. El 1905 es planten pins que encara ara hi ha a redós de l’església. I als anys 1940 es reforma el santuari i se n’adequa l’entorn i el passeig. Són d’aquest moment les pintures d’Antoni Vila Arrufat dins de l’església. A la dècada del 1950 es construeixen les Tres Fonts de la Salut, creixen les activitats i s’hi sumen competicions esportives, espectacles i jocs infantils, enlairament de globus, focs d’artifici, tir al colomí, balls, jocs i activitats per a infants, gimcana de motos, espectacles per a la gent gran, etc.
Concurs d’ocells centenari
Els actes religiosos són els que fonamenten l’aplec i inclouen unes quantes misses durant el cap de setmana i l’ofrena de ciris, prometences i cants dels goigs a la Mare de Déu. Però també són cabdals la cercavila i els balls dels gegants, els bastoners i la comparsa dels capgrossos, tots acompanyats de música adequada per a l’ocasió. La Banda Municipal –avui Banda de Música de Sabadell– hi ha tocat durant bona part del segle xx i consta que s’hi ballen sardanes des del 1910. Tot d’elements de cultura popular als quals s’ha sumat des de fa uns anys una modernització de la tradició a càrrec de l’Animalada, entitat que el diumenge organitza diferents activitats amb nous elements del bestiari, com la cabra, el porc, la guineu, la cadernera, el Sol i la Lluna.
De tota manera, durant molts anys el concurs d’ocells ha sigut un dels actes més lluïts i esperats de l’aplec. Es troba documentat des del 1867, tot i que probablement ja se n’hi feien abans. Tenien com a protagonistes el pinsà, el passerell, el verdum i la cadernera, que havien de cantar durant un temps determinat si no volien ser eliminats. Segons Miquel Carreras, “potser cap ciutat de Catalunya no va tenir tants fervorosos del cant dels ocells com la nostra que celebrava la renomenada festa dels ocells el dia de l’aplec de la Salut, des de molt temps abans que es fundessin les societats ocellaires”.
La fira, avui descafeïnada, ja s’hi duia a terme al segle xvii i s’hi venia pa, vi i vianda –cuita i crua–, fruita seca, refrescos i el torrat –una petita rosca de sucre i farina, d’ínfima classe, segons Marian Burguès–. Més recentment s’hi van sumar els concursos de pintura ràpida i els de fotografia, que plasmaven l’ambient de l’ i imatges típiques del rodal. Com també l’aviada de coloms missatgers, que tenien per objectiu tornar a casa des de la Salut i ho feien com sabien: a gran velocitat. El ral·li de cotxes antics va començar el 1971 i fins i tot en algun moment va arribar a comptar per al campionat de Catalunya. Cal destacar també la Trobada de Corals Infantils, que va néixer el 1981 com a activitat juvenil i cultural durant l’aplec ja en democràcia i que encara perdura avui.
Com Marian Burguès i Joan Montllor, l’escriptor Josep Rosell deia l’any 1937 que la de l’aplec de la Salut “era la diada més lluïda de Sabadell” i que l’activitat a banda i banda del riu bullia. Però més cap aquí, el gruix de la celebració s’ha reclòs al parc periurbà de la Salut i molts sabadellencs aprofiten el cap de setmana per escampar la boira lluny de casa. És per això que darrerament l’Ajuntament ha tornat a portar la festa al pla de Sabadell. Així, es talla tot l’eix central i s’hi programen activitats de caràcter lúdic i familiar. L’objectiu és acostar l’aplec a la gent i propiciar que els ciutadans surtin al carrer amb la intenció de posar un granet de sorra que ajudi també a cosir millor la societat. El temps dirà si l’aplec es queda a la Salut o si també travessa el Ripoll i es fa més gros. El primer pas era repensar-lo i ara la primera pedra ja està posada.
Carpeta Tothom cap a l'aplec
