DavantalAplegar-se en temps de pandèmia
Tanmateix, el fet que aquesta mena de festes que congreguen gent de veïnats i pobles diversos ara siguin difícils d’imaginar, potser fa la qüestió encara més adient de tractar. Perquè com tot el patrimoni festiu de la cultura popular, aquestes celebracions precursores de les festes majors, relacionades amb el culte en ermites i santuaris de devoció popular, en indrets bells i estimats, no deixa de ser una riquesa immaterial de primer ordre.
En aquestes pàgines trobareu un complet tast dels nombrosos aplecs que encara se celebren, molt evolucionats –alguns esllanguint-se, però d’altres ben revitalitzats–, que han anat trobant fórmules i atractius renovats per al seu manteniment. No pretenen ser-hi tots, però hi trobareu els més significatius, amb els seus trets propis i que els fan diversos.
I després d’aquest dur confinament, en què tothom ha hagut d’experimentar un cert aïllament i el dolor per les pèrdues de tantes persones estimades, la introspecció viscuda convida a reviure ara el goig de la trobada, el gaudi de la natura i a valorar la simplicitat d’una vida menys accelerada.
En ple segle xxi, la pesta del coronavirus ens mostra de forma punyent els paranys i riscos que la nostra civilització, suposadament saberuda i il·lustrada, ha gosat posar al planeta en un creixement sense límits que resulta inassumible. En un món global com el que vivim, el perill de pandèmies com la que patim posen la humanitat sencera davant la necessitat de reflexionar a fons sobre com és que hem arribat fins aquí, per acabar prenent-ne nota i actuant en conseqüència.
Perquè la naturalesa és esclatant i té un poder explosiu, com ens van demostrar temporals com els del Glòria, als inicis de l’any, en un clar efecte del canvi climàtic. I si continuem desafiant-la, no n’haurem après pas.
A sobre, una colla de joves jugant durant l’Aplec de Santa Susanna, a Sant Pere de Vilamajor, l’any 1962. Foto: Joan Pujals