Castell de Gallifa, l’aplec ecologista

El santuari pioner que va impulsar Mossèn Josep Dalmau, dedicat a la Mare de Déu de l’Ecologia, celebra una trobada reflexiva anual

Toni Verdaguer (text i fotografies)

Durant molts anys, el Castell de Gallifa era un dels indrets preferits del Vallès per als amants de la naturalesa i l'excursionisme, però el mal estat de les seves runes, a causa de l'abandonament i al maltractament dels passavolants, començava a ser perillós. Per aquest motiu, a meitat dels anys vuitanta, es va decidir des de la parròquia reconstruir aquell lloc tan atractiu per als visitants.
Després de consultar al Bisbat de Vic i a la Generalitat el valor històric, arquitectònic i arqueològic d'aquelles runes, mossèn Josep Dalmau Oliver, com a rector de Gallifa, va impulsar la reforma del castell l'any 1985. Va ser possible gràcies a l'ajuda de la Generalitat, de donatius d'amics, als camps de treball d'estiu, les feines de grups escoltes i dels joves i a la gent del poble de Gallifa.
L'ermita havia tingut una imatge sota la invocació de la Mare de Déu del Castell però durant la Guerra Civil va desaparèixer. Va ser llavors que un bon amic de Mn. Dalmau, en Jesús Prujà, va oferir una imatge de talla del segle xi que havia trobat a les golfes d'una masia prop d’Olot de la qual no n'havia pogut identificar ni la procedència ni la titularitat.
Mn. Dalmau va recórrer aleshores a la seva visita a Ëfes (Turquia), on va visitar l'any 1979 una de les set meravelles del món antic: les runes del temple de la deessa Ârtemis, un espai dedicat al mite de la virginitat i de la fecunditat de la Terra. Va ser un moment important que requeria coratge per trencar motllos en aquest camp de la devoció popular.
El bisbe de Vic, Josep M. Guix, va proposar el nom de Stella Maris (Estrella de Mar) com a nou nom a la Mare de Déu del Santuari, però Mn. Dalmau el va convèncer que, a més de tractar-se d'un indret lluny del mar, hi havia altres raons històriques i teològiques que explicaven i justificaven aquesta advocació de la Mare de Déu de l'Ecologia i, sobretot, les oportunitats pastorals que es podien derivar d'aquest sentiment de defensa de la naturalesa.
Finalment, es va fer l'entronització de la Mare de Déu de l'Ecologia el dia 13 de juliol de 1986.

Noves perspectives per a la Humanitat
L'objectiu principal que es defensava era promocionar el sentiment i el convenciment que l'ecologia obre unes noves perspectives globals de civisme i de reinterpretació de la vida humana, en un moment que hi havia un ensorrament general de les ideologies nascudes el segle passat i que havien estat punts de referència constant, en el comportament social i polític del nostre poble.
Després d'un temps de reflexió, es va decidir anomenar el conjunt del recinte com a Santuari Ecològic del Castell de Gallifa. Un indret dins el municipi de Gallifa, un dels pobles més petits del Vallès, unint-ne les vessants Oriental i Occidental, situat als contraforts del Moianès. Gallifa deu ser el terme amb més ermites romàniques per quilòmetre quadrat. N'hi ha quatre: Sant Sadurní, El Grau, Sant Pere i Sant Fèlix (actualment parròquia) i la del Castell de Gallifa.
El Santuari del Castell de Gallifa vol ser el símbol de la conjunció de les dues constants que emergeixen amb més força avui, l'ecologia i el nacionalisme alliberador. Aquestes seran el teixit i la trama de la nova etapa de la Humanitat en el seu pelegrinatge cap a l'absolut. L'alliberament dels pobles sotmesos, com Catalunya, que reclamen ser sobirans, i l'atenció per conservar i potenciar la natura com a bressol i llar de la gran família humana. Heus aquí el significat profund –el far– del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa.
És el primer santuari del món dedicat a l'ecologia i pretén trencar els límits estrets d'una devoció local, per esdevenir internacional, amb la intenció de recollir l’aire renovador del moviment ecologista i avançar-se als esdeveniments. Mossèn Dalmau va situar el dia de l'aplec el primer diumenge de juny, perquè és el Dia Mundial del Medi Ambient.
Castell de Gallifa,  l’aplec ecologista

Una imatge de l’aplec ecologista de Gallfa, amb el malaurat Mossè Dalmau al capdavant.

L’elogi de la naturalesa com a pretext

L'aplec del santuari congrega persones vingudes d'arreu del país i s'inicia amb la lectura del tradicional Elogi de la Naturalesa, un text pronunciat cada any per una persona de dimensió intel·lectual i humana del país. Al llarg dels anys, l’han fet Raimon Panikkar, Lluis Maria Xirinacs, Miquel Coll i Alentorn, Santiago Vilanova, Pepe Beúnza, Miquel Calçada, Sílvia Còpulo, Josep Parés, Toni Verdaguer, Joaquim Viaplana, Itziar Gonzàlez, Arcadi Oliveres, Joan Manuel Treserras i Lucía Caram, entre d’altres.
Un cop acabada la lectura de l'Elogi de la Naturalesa, té lloc la “pregària sobre el món”, des de la talaia del santuari, a càrrec del rector de la parròquia. A continuació es canten els Goigs de la Mare de Déu de l'Ecologia (Lletra de Jesús Prujà i música de Mn. Dalmau).
Un cop acabada la celebració religiosa té lloc un concert musical, gairebé sempre de cant coral, i s'acaba l'aplec amb una arrossada popular molt concorreguda. Els darrers anys, s’ha transformat en dinars grocs a benefici de la caixa de solidaritat amb els represaliats i represaliades polítiques.
A més de l'aplec, es programen al llarg de l'any diverses activitats religioses, culturals i recreatives. I sobretot activitats relacionades amb l'ecologia, el medi ambient o el canvi climàtic, totes amb una reflexió sota l'empremta de la fe cristiana.
Després de la sentida mort de Mn. Josep Dalmau Olivé, el setembre de 2018, el Patronat del Santuari Ecològic del Castell de Gallifa està compromès a assegurar-ne la seva continuïtat.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara