Hores d'araJaume Comellas ens atansa a la Terrassa que va patir i superar el franquisme en un llibre
Joan Alcaraz (text)
L'egarenc Jaume Comellas i Colldeforns (1941), periodista i escriptor de dilatada trajectòria, especialment social i cultural, ha publicat Retrat i homenatge generacional. Terrassa 1939-1976, llibre inclòs dins la col·lecció “L'Àmfora” -nom d'una que fou històrica llibreria- de la Fundació Torre del Palau.El volum ens endinsa en una època molt soferta però que veuria oberts, progressivament, els seus horitzons. I no pas pels mèrits d'aquell règim oprobiós, sinó per l'esforç d'una societat que majoritàriament volia desfer-se'n...
En aquest sentit, Terrassa aportava unes singularitats de primer ordre. Comellas i les il·lustracions que l'obra conté saben reflectir-ho destrament. Però sobretot, el gran mèrit d'aquest llibre és la capacitat de memòria de l'autor. O potser, oimés, una altra capacitat: la de submergir-se intensament en els fets viscuts i les persones –individuals i col·lectives– que van protagonitzar-los.
De la minsa, però significativa, política democràtica; de la indústria a l'esport; del fet religiós a l'impuls cultural; dels combats veïnals al sistema pedagògic; o la revolució –individual i col·lectiva– dels anys de la Transició... Res no s'escapa a la mirada introspectiva del cronista. A través de la misèria dels anys 40, la grisor dels 50, l'obertura dels 60, el trencament –tan condicionat– dels anys posteriors...
Vicenç Villatoro, al pròleg, diu que “totes les vides tenen un llibre. Cal escriure'l”. És el que ha sabut fer Jaume Comellas en relació a la seva Terrassa, en un text que podria servir de model a d'altres al Vallès, afegits a treballs ja existents. És la intrahistòria de tot un país a través d'una de les seves unitats bàsiques. Com diu en l'epíleg Ferran Pont, “cal agrair el gran esforç fet, la concreció i la precisió que l'autor ha assolit per explicar tantes i tan diverses coses viscudes”.
