Castellar Vell, un aplec amb gust d’arròs

De la recuperació de l’ermita el 1979 al popular concurs d’arrossos, que supera els 2.000 participants

Raquel Ligero (text) , Amics de Castellar Vell (fotografies)

Les passejades, excursions i sortides de caça als entorns de Sant Esteve de Castellar Vell, una església romànica del segle xi, han estat des de fa molts anys habituals entre els castellarencs i castellarenques. Hi ha, en elles, una part de nostàlgia inconscient del que va ser, en els seus inicis, la població: aquesta església romànica i un conjunt de masies han estat considerades tradicionalment el bressol del poble de Castellar del Vallès.
“La gent de Castellar sempre s’ha mirat amb estima Castellar Vell”, assegura Josep Llinares. Amb els anys, es va decidir passar l’ermita i la població a l’altra banda del riu i començar el que ara és el municipi de Castellar. Això va fer que, a causa de la distància del nucli urbà, el conjunt arquitectònic entrés en decadència i, als anys setanta, l'ermita estava pràcticament en runes: “L’església estava al límit i semblava que en qualsevol moment havia de caure del tot”. Va ser aleshores quan un grup de castellarencs aplegats a l’entitat Amics de Castellar Vell, entre els quals hi havia Josep Llinares, van iniciar campanyes populars per restaurar una església tan representativa: “Nosaltres mateixos fèiem la feina de desenrunar, treure vegetació i intentar restaurar-la”, explica.
“L’objectiu era reconstruir l’ermita i per fer-ne ressò i mostrar els avanços amb la reconstrucció vam decidir fer un aplec”. La primera edició data de 1979 i els dos primers anys van ser senzills i amb poca gent. Però llavors una idea brillant va canviar-ho tot: “Un dels companys de l’entitat va proposar fer un concurs d’arrossos durant l’aplec i va ser la clau de l’èxit. El primer any ja va venir moltíssima gent i el seu creixement va ser imparable”.

Veterans de les paelles
Una de les famílies més veteranes al capdavant del concurs d’arrossos és sense dubte la dels germans Casajoana: “Vam començar participant com a família i poc després ho vam fer com la colla dels bombers, perquè el meu germà era el cap del parc de bombers del poble, en aquells moments”, explica Maria Consol Casajoana.
Hi participen des de fa més de trenta anys i han arribat a superar les 225 persones. Són, sempre, una de les paelles més grans del concurs d’arrossaires que se celebra durant l’aplec de Castellar Vell. I, encara que actualment ja no s’hi presenten com a bombers, segueixen mantenint la seva essència: “A la nostra paella s’hi ajuntava tothom del poble que volia venir a l’aplec i no tenia colla per fer-ho. Famílies senceres, encara que no fossin conegudes nostres, s’acostaven a la botiga que tenim al carrer Major i s’hi apuntaven”.
Casajoana recorda amb un somriure als llavis el moment de recollir els premis. Cada any n’hi havia un d’assegurat per a la seva paella i, fins i tot, algun anys els havien arribat a guanyar tots. I això no sempre agradava a tothom... “Quan arribava el moment, ningú volia anar a recollir els premis. La colla dels ocellai­res sempre ens xiulava! Però és que la nostra paella és especial: el secret és el sofregit”. La Maria Consol no vol donar més detalls sobre els ingredients que fan dels seus arrossos dignes guanyadors dels premis del concurs, però assegura que hi havia qui, fins i tot, apuntava d’amagades amb bolígraf i llibreta: “Teníem espies que observaven de lluny la nostra paella perquè tothom volia saber què portava la nostra salsa. Al principi no hi donàvem importància, però al final vam haver de tapar-ho perquè no copiessin”.
Enguany s’ha celebrat la 42ena edició de l’aplec de Castellar Vell i la 39ena del concurs d’arrossaires. La proposta té lloc cada tercer diumenge de maig i sol aplegar al voltant de 2.000 persones i més de trenta arrossos. “Els anys de més participació, però, es van arribar a superar les cinquanta paelles”, assegura Eulàlia Costa, tècnica de Cultura de l’Ajuntament de Castellar.

Lloc de trobada d’entitats
L’aplec de Castellar Vell ha estat un punt de trobada anual de moltes de les entitats de la vila: els bastoners, els sardanistes, la colla de gegants, els ocellai­res, el moviment de Colònies i Esplai Xiribec, l’esbart teatral, els castellers... Des dels inicis, la colla dels Amics de Castellar ja els va demanar ajuda perquè s’impliquessin en l’organització i van tenir la mà estesa: “Cada entitat s’encarregava d’alguna cosa i l’organització era molt fàcil. Tot funcionava de manera molt automàtica”.
Un dels moments cèlebres de cada aplec és, com recorda Costa, l’acte central que se celebra en totes les edicions. “A les 12 del migdia hi té lloc l’exhibició de totes les entitats de cultura popular i tradicionals de Castellar. La gent pot gaudir dels espectacles de ball de gitanes, ball de bastons, castellers i gegants”. A més, en cada edició s’incorporen activitats noves a banda dels ja tradicionals concursos de flors boscanes i de dibuix, pensats per a adults però sobretot per als més petits.

Gestió municipal
En l’última dècada, la gestió i organització de l’aplec ja no està en mans dels Amics de Castellar Vell. Ho explica Llinares: “Nosaltres ja havíem aconseguit l’objectiu, que era restaurar l’ermita i donar a conèixer l’entorn. Per això vam decidir fer el traspàs a l’Ajuntament i que se’n fessin càrrec ells”. Després de trenta anys al capdavant, l’entitat castellarenca que va impulsar aquest aplec tan exitós va decidir quedar-se al marge i fer el relleu. “Tot i així, hi segueixo anant, participant i ajudant en tot el que fa falta”, assegura el castellarenc. “L’aplec segueix sent viu, després de tants anys, i això que ja no hi ha cap entitat al darrera que se’n cuidi”.
L’aplec de Castellar Vell, per si sol i pels anys que el precedeixen, ja porta implícit l’èxit. Però sempre va lligat al temps. Si l’aplec coincideix amb un dia assolellat, s’hi aplega moltíssima gent, però si és passat per aigua tot es desllueix. La Maria Consol Casajoana en recorda més d’un de plujós, per exemple, l’any anterior: “Havíem d’aguantar teles sobre les paelles perquè no caigués l’aigua de la pluja a dins. I anys enrere, vam haver d’arrecerar dins del camió de bombers moltes dones grans perquè no quedessin xopes”.
La jornada és, i segueix sent, un dels dies més esplèndids per a la vila de Castellar i els seus ciutadans. Un moment de goig i alegria per compartir amb la família i els amics.
Castellar Vell, un aplec  amb gust d’arròs

Una imatge de les primeres arrossades que es van celebrar a l’ermita de Castellar Vell..

L’aplec de Castellar Vell esdevé una trobada popular i amb participació de les entitats del poble.

Una imatge de l’aplec.

L’aplec de Castellar Vell esdevé una trobada popular i amb participació de les entitats del poble.

Una imatge de l’aplec.

L’aplec del Puig de la Creu

L’aplec de Castellar Vell no és l’únic aplec que se celebra a Castellar del Vallès. També hi té lloc, a la tardor, la trobada de Tardor del Puig de la Creu, que organitza l’entitat Amics del Puig de la Creu. Consisteix en una caminada nocturna i sopar amb vistes al Vallès des del turó, i l’endemà una jornada de portes obertes a l’ermita, un repic de campanes i altres activitats per amenitzar la jornada.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara