Puiggraciós, l’aplec i els aplecs

L’aplec propi del santuari es fa el 25 de març, però veïns de Bigues i Riells i la Garriga pugen a fer-hi el seu en altres dates

Vicenç Relats (text)

L’aplec de Puiggraciós, al voltant del santuari enlairat de la seva Mare de Déu, és un dels grans aplecs que es mantenen al Vallès, però alhora també reuneix els que hi pugen a fer els pobles veïns, com sap bé la veïna immediata del lloc, Concepció Mas, de can Panxa Rossa, en terme de l’Ametlla, una pagesa de 84 anys, que té els aplecs del lloc tant o més apamats que les monges que hi viuen.
El dia de l’Aplec de Puiggraciós és el 25 de març, dia de la Mare de Déu de Març, que se celebra inamovible aquell dia, tret que s’escaigui en Dijous o Divendres Sant o en Diumenge de Pasqua, que cal trobar-hi una solució especial per sortir del pas. “Ara alguns en diuen l’aplec del Figaró, però és mentida, hi ve tothom qui vol”, explica la Concepció, que no s’està de romanços i malauradament no ens deixa que la fotografiem. “Mai m’han agradat i ara soc massa vella per fer-me fotografies”, diu implacable, sense deixar-se convèncer, mentre seiem en un pedrís del seu amagat mas d’una colla indeterminada de segles.
Temps ha i durant molts anys, el 25 de març era dia festiu i això feia que l’aplec fos molt concorregut. Hi pujava gent d’arreu, “de tots els pobles que volien, com ara, tot i que ara es treballa i són més pocs”.
Aquest aplec ve de ben antic. ”La meva mare, filla de Montmany, em deia que a les 8 del matí ja veia gent que baixava des d’allà cap a Puiggraciós”. Era un aplec minimalista: “la gent es quedaven a missa, recollien el pa beneït i se’n tornaven”, recorda. “Això sí, es donava gràcies de les collites i es demanava pluja, però que no pedregués”.
Molts dels assistents després anaven a dinar a les cases del voltant, la trentena de masos habitats a les cingleres de Bertí –repartides entre els termes de l’Ametlla, Bigues i Riells i Montmany-Figaró– que, com a veïnes de l’antiga parròquia –ara enrunada– de Sant Pau de Montmany, finançaven la farina i el cost de fer els panets –coques, també n’havien dit– que s’hi beneïen. “A les cases hi havia convidats i, si havia estat una bona anyada, aquell dia el dinar era més bo”, recorda la mestressa de can Panxa Rossa.

Bigues i la Garriga
El Dilluns de Pasqua, el dia de la Mona, també hi ha aplec a Puiggraciós, però és el que hi pugen a fer els fidels i veïns de Bigues. “Es porten el mossèn i fan un dinar fred que organitzen des de la parròquia”, explica la Concepció.
També pugen a fer-hi el seu aplec els feligresos i veïns de la Garriga, el quart diumenge d’abril. “Va haver-hi un temps que hi havia moltíssima gent des del dia abans, que acampaven pel bosc del darrere el santuari i feien ximpleries, amb massa alcohol”, diu rondinant. Ara, aquest aplec, després de la missa s’acaba amb activitats lúdiques i una arrossada per la qual cal adquirir un tiquet.
El 8 de setembre, dia de les marededéus trobades, també és festa grossa al santuari. Aquell és pròpiament el dia de la Mare de Déu de Puiggraciós, una festa amb celebració litúrgica que no va acompanyada d’aplec. Per aquelles mateixes dates, però, antigament també hi havia hagut una altra festa: la Festa Major de Puiggraciós, en la qual pujaven els veïns de l’Ametlla. Aquesta festa es feia el diumenge després del 8 de setembre i continuava l’endemà, dilluns, dia que “la festa era tant o més grossa que el diumenge”. “Es feia una gran carnada i es feia ball a Can Mestre, a Can Joanet i a les feixes de Can Naulart”, recorda la Concepció.
La mestressa de Can Panxa Rossa ha viscut intensament els aplecs. “Ves, de tota la vida!”, diu. De jove havia seguit tots els d’aquella cinglera, també el de Sant Miquel del Fai i el de Sant Miquel de les Perxes, a Bertí, on anava fent colla amb nois i noies de les cases del voltant. “No podíem pas faltar-hi!”, conclou.
Puiggraciós, l’aplec  i els aplecs

Una imatge del santuari de Puiggraciós. Foto: Josep Prims.

L’Aplec de Puiggraciós ve d’antic, com la mateixa ruralitat de muntanya que explica Mariano Pagès a les seves imatges del llibre Retrats del Montseny. Foto: Mariano Pagès. http://www.marianopages.com.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara