Aviat farà cent anys que els membres de la Colla de Sabadell van començar a escriure al Diari de Sabadell. Va ser l’any 1923, arran del cop d’estat de Primo de Rivera, quan van optar per una resistència activa davant el perill que suposava la dictadura per la cultura i la llengua de Catalunya. Del 1923 fins al 1928 es van dedicar a difondre al Diari des d’iniciatives culturals organitzades per ells mateixos a vinyetes humorístiques, segell d’identitat de la Colla. Avui en dia, aquest sentiment cultural i d’arrelament a la ciutat de Sabadell segueix més viu que mai gràcies a gent que no ha oblidat el seu llegat. Persones que, com en Toni Padilla, no obliden la petjada que Obiols, Trabal o Pere Quart, entre d’altres, van deixar a la ciutat vallesana.
Toni Padilla va néixer al bell mig de la ciutat, on la cultura i la història bateguen amb més força. No és d’estranyar doncs, que la vocació de l’ara periodista fos la història. “Més que jo trobar el periodisme és el periodisme qui em troba per casualitats de la vida”, confessa Toni Padilla des d’un bar del centre. Aquesta topada va tenir lloc a l’Institut Vidal i Barraquer quan va conèixer en Carles Fité, l’avui periodista col·laborador del diari Ara i RAC 1. Tant Padilla com Fité, amb quinze anys, s’adonen que tenen una gran cosa en comú: són uns grans aficionats del Centre d’Esports Sabadell. En aquell moment el club de futbol no travessava la seva millor època. Després de dos descensos en un any, juga per primer cop a Tercera. “Una temporada ens trobem jugant al camp del Betis i la següent al camp de l’Amposta” recorda el sabadellenc. El club només s’hi està un any, a Tercera i, amb el retorn a Segona B, en Carles Fité té una idea que marcarà l’inici de les carreres periodístiques dels dos amics. “Ens adonem que quan juguem a fora ningú segueix l’equip i ell, que estiueja a Matadepera i hi fa un programa a la ràdio, té la idea de fer-hi els partits de l’equip, ja que la històrica ràdio de Sabadell havia desaparegut”. Així doncs, els dos amants dels arlequinats comencen a buscar patrocinadors que els puguin finançar els desplaçaments amb l’equip. Finalment, va ser en un partit al camp del Manlleu que van fer la primera emissió de prova. “Va ser un desastre. Fins i tot em vaig discutir en directe amb un aficionat rival”, explica Padilla. Tot i això, les emissions es van perllongar durant cinc temporades fins que va arribar un momemt en què es va fer insostenible la viabilitat del projecte a causa de la feina de cadascú.

El vincle entre la història i el futbol
“A mi m’agrada explicar històries en general i el que he fet, potser d’una forma molt egoista, és unir les meves dues passions i intentar viure’n”, reconeix Toni Padilla. I és que el sabadellenc va començar a estudiar història a la Universitat, però el projecte de ràdio Sabadell i una feina a El 9 Nou el van fer dedicar de ple al periodisme. “Quan vaig entrar a la Universitat em vaig especialitzar en història contemporània, i vaig conèixer Eric Hobsbawm, un gran historiador”. El periodista reconeix la influència que ha rebut de l'estudi crític i alternatiu de Hobsbawm, que remarca el paper de fenòmens econòmics i socials com la música, la cultura o l'esport per entendre la història. Padilla argumenta que “el futbol és tan popular que crec que l'hem d'utilitzar per explicar el que passa” i afegeix que “no he entès mai les persones que menystenen el món de l'esport dient que és un element binari i vulgar. Poques coses trobarem en el món que posin d'acord un catedràtic de Cambridge i una persona illetrada, segurament les dues persones saben qui es Leo Messi".

El futur del periodisme
Una de les grans preocupacions de les noves fornades d’estudiants i llicenciats en periodisme és saber què els oferirà el futur. “Tenim aquest costum estúpid d’intentar resumir en una frase com serà el periodisme del futur. I, de fet, sempre hi ha mil matisos”, sentencia el cap d’esports de l’Ara. Toni Padilla defensa el periodista convencional que s’especialitza i que, per tant, en sap molt d’un tema. Però reconeix que és necessari comptar amb gent polivalent “que et pugui parar els cops quan hi hagi un problema”. Diu que “l’únic que cal és tenir la ment oberta, entendre que el periodisme evoluciona contínuament i, sobretot, que no s’ha de fer cas als gurus”. Segons el sabadellenc, “un bon periodista és el que explica el present i interpreta el passat”, ja que el futur no el sap ningú. El gran debat del periodisme actual recau en el model econòmic, ja que les redaccions han canviat i estan en risc de desaparèixer. “El problema va lligat a la societat: estem creant un model d’economia en què sembla que és bo ser freelance”, explica. I continua matisant que “hem d’aspirar a aconseguir que la gent que es dedica al periodisme tingui dignitat, contractes i drets”. Padilla considera que per ser periodista no pots esperar que les coses et vinguin i que cal buscar-se la vida fora de les quatre parets de la universitat.

La Colla de Sabadell, clau
Toni Padilla explica que gairebé ningú li havia dit mai res de la Colla de Sabadell a l’institut. I va ser gràcies a la revista Ordint la trama que els va acabar descobrint. “Al final és una obligació que tenim de reivindicar la Colla perquè tots som conseqüència d’un procés històric”, argumenta. Els membres de la Colla de Sabadell no van tenir una vida fàcil, van haver de conviure amb la dictadura i d’exiliar-se per poder sobreviure. “Era gent tan positiva i tan vital que van acabar malament; així ens recorden els perills del feixisme”, diu. Toni Padilla va tenir un paper molt important en la descoberta de la tomba de Francesc Trabal a Santiago de Xile. Va necessitar diversos viatges a la capital xilena per poder trobar finalment on era el cos enterrat d’un dels membres més il·lustres de la Colla. “És molt trist, ells eren gent molt positiva, i els va tocar viure l’experiència més trista: l’exili, la pèrdua de la gent, la humiliació...” explica. “És una història trista que cal acabar explicant, perquè la vida a vegades és més trista que alegre”, diu, amb un mig somriure.