Xavier Costa

“Som un país de bicicletes, de molta tradició ciclista”

Anar amb bicicleta amunt i avall era una activitat que Xavier Costa Llonch havia fet de sempre, al seu Sabadell natal. Va ser, però, sota la influència de Josep Carreras i Costajussà que el seu pare va anar a comprar bicicletes de segona mà per a la canalla a ca l’Escuin, a Mollet del Vallès, per començar a fer “turisme amb bicicleta”. Uns quants anys després, és el vicepresident de la Federació Catalana de Ciclisme i ens explica, entre les imatges de ciclistes i bicicletes de ca n’Escapa de Sabadell, com roden les bicicletes al Vallès. Tot plegat, la bicicleta com a mitjà de transport, com a eina de lleure i com a esport de competició, és objecte d’atenció de Xavier Costa que, a més, treballa des de la comissió de seguretat de la Federació perquè, juntament amb l’administració, millori la convivència entre bicicletes i altres vehicles.

Ramon Vilageliu (text i fotografies)

Com vas entrar en el món de la bicicleta?
Com la majoria de canalla, poc o molt havia anat amb bicicleta, però va ser amb en Josep Carreras que vam començar a sortir-hi: teníem coneguts que sortien amb ell i ens hi vam afegir. Així, els dissabtes vam començar a sortir a fer turisme amb bicicleta i vaig poder conèixer elements de la història del país o paisatges gràcies a les explicacions que sistemàticament ens anava fent en Josep Carreras.

Així que vas començar a veure el món des de la bicicleta.
Sí. Més endavant, quan jo tenia prop de dotze anys, els meus pares ens van enviar a fer unes colònies amb bicicleta a la Savoia francesa. De fet, no era pas anar a fer pròpiament ciclisme, sinó que ens movíem per aquella zona amb bicicelta. Allà, tots eren francesos menys vuit o deu nois i noies que érem catalans, molts dels quals, de Sabadell. Ho vaig anar fent fins als divuit anys i després vaig anar-hi uns quants anys de monitor. Per a mi el món de la bicicleta va tenir com a base aquesta part social del cicloturisme, de conèixer món amb bicicleta. De fet, sempre dic que una bona part de les zones que conec de França, de Catalunya, etc. ha sigut, sobretot a dalt d’una bicicleta. Llocs que amb cotxe no hi hagués anat mai, els vaig començar a conèixer així.

I d’aquí al món federatiu.
Jo no he arribat ben bé a món organitzatiu i federatiu des de la pròpia competició, sinó del món més aviat social de la bicicleta. I de fet, si miro la composició de l’actual junta de la Federació, que vinguin del món estricte de la competició només n’hi ha dos o tres. La majoria, com jo, provenim d’aquest aspecte més social, dels clubs, del cicloturisme, diguem. L’Àngel Edo [professional entre 1992 i 2007 i actual vocal de la Junta], per exemple, sí que ve del món de la competició perquè, evidentment, la federació necessita una mirada ben autoritzada sobre tot apartat. A la Federació Catalana, però, els membres de la junta som persones que tenim les nostres feines i que som a la federació com un servei a la societat.

Actualment el món federat conté moltes modalitats de ciclisme, oi?
Quan érem joves, pràcticament només hi havia la bicicleta de carretera, el ciclocross i començava molt poquet el trial. Ara tenim moltes modalitats que creixen cada vegada més. Per exemple, el club del Vallès que té més llicències federatives és el club de BMX (una modalitat sorgida d'adaptar el motocròs a la bicicleta) de Terrassa. Amb tot, el segon club amb llicències, és justament l’Escapa, que no és un club de competició sinó d’oci. Això diu molt del món de la bicicleta. Quan parlem de gent federada, el nombre més gran de llicències estan referenciades en el món del cicloturisme, aquella gent que surt a fer marxes o que només es federa per tenir una assegurança mèdica o de responsabilitat civil.

De quants federats estem parlant?
Als dos Vallès hi ha 140 clubs i uns 3.500 federats que representen el 23% del total a Catalunya, quan la població de les dues comarques representa un 16% de la població total de Catalunya. Això vol dir que som una zona de bicicletes, de molta tradició ciclista. A nivell de competició no hi ha cap dubte que Catalunya és la base del ciclisme de l’Estat, juntament amb el País Basc, però sobretot Catalunya. En aquest moments, a Catalunya, tenim unes 45 escoles homologades tant de BTT, com de BMX, de carretera, etc. que vol dir que acompleixen un seguit de requisits importants i exhaustius. I, de fet, continua creixent la quantitat de gent jove que practica el ciclisme com a esport.

Hi ha nivell, vaja.
Sí, i, a més, des de la Federació afavorim les escoles, la tecnificació dels responsables dels diferents clubs i la formació constant. I això fa que tinguem curses de les diferents modalitats de ciclisme de nivell internacional i, alhora, joves que estan en zona de medalles internacionals, tant en carretera com en BMX com en BTT. Per exemple el Ciclocross de les Franqueses i d’altres són curses on hi venen gent d’Anglaterra, de Bèlgica, del Estats Units, Holanda, França, etc. Som al circuit mundial del ciclisme, diguem.

I en l’ús social de la bicicleta també?
En això hem d’aprendre molt d’altres països europeus. Amb tot, aquí també les ciutats han crescut tant en nombre de vehicles que es fan insotenibles i, sens dubte, cal canviar el model de transport i treballar per l’ús segur i normal de la bicicleta.
Xavier Costa

Xavier Costa, davant d’una imatge de principis del segle xx de la Unió Ciclista de Sabadell al restaurant Tourmalet de l’Escapa, a Sabadell, mateix.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara