Vida? o teatre? Charlotte Salomon
El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes presenta fins al 17 de febrer una excepcional exposició de l’obra de Charlotte Salomon, una artista jueva que tenia només vint-i-sis anys quan va ser deportada i exterminada a Auschwitz. Ens ho explica el comissari de l’exposició
Ricard Bru
(text)
, Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes (fotografies)
Charlotte Salomon, nascuda a la ciutat de Berlín l’any 1917, és una artista a recuperar. Una dona silenciada que, com a jueva que era, va ser exterminada a l’edat de 26 anys a Auschwitz deixant en l’oblit, durant dècades, una obra artística de primera magnitud que el Monestir de Pedralbes presenta per primera vegada a l’Estat.
La vida de Charlotte Salomon, curta però intensa, va estar marcada per l’amor, per la mort i per una història familiar de patiment que la va conduir a refugiar-se en l’art com a via catàrquica i de salvament. És així que, a través dels més de set-cents guaixos que conformen l’excepcional obra Vida? o teatre? creada entre 1940 i 1942, una amplia selecció dels quals s’exposen fins el proper mes de febrer al Monestir de Pedralbes a Barcelona, Charlotte Salomon va mirar de descriure la seva vida per trobar-se a si mateixa, per superar el passat i per mirar de viure un present efímer a les vigílies de l’Holocaust.
L’exposició
Dels 782 guaixos originals de Vida? o teatre?, tots ells conservats al Jewish Historical Museum d’Amsterdam, l’exposició en presenta una selecció de 237 peces. Aquesta, al seu torn, la mostra s’estructura en dos àmbits principals, un primer de caràcter introductori, situat a les sales del rebostet de la planta baixa del monestir, i un segon àmbit, a la sala de la reina i part del dormidor, en el qual es presenta l’obra original de Charlotte Salomon. Tots dos àmbits funcionen de manera independent però alhora complementària, en tant que el primer ofereix la necessària contextualització a fi de comprendre de manera plena Vida? o teatre? En efecte, a fi de poder seguir de manera acurada la complexitat i els matisos del fil narratiu de l’obra, les tres sales del rebostet de la planta baixa del monestir emmarquen la figura i l’obra de l’artista presentant-ne la cronologia, dos audiovisuals que sintetitzen la seva vida a Berlín (fins al 1938) i al sud de França (1938-1942), i, finalment, tres interactius que permeten aprofundir en aspectes diversos de Vida? o teatre? D’altra banda, la sala de la reina i el dormidor, on es presenta l’obra original, inclou una breu introducció de cadascun dels protagonistes de Vida? o teatre?, així com un llibret en català, castellà i anglès en el qual s’hi recullen tots els textos que l’artista va anotar a les transparències corresponents a cadascun dels guaixos presentats a l’exposició. Finalment, en dos casos concrets i a tall d’exemple, els guaixos originals s’exposen acompanyats de les corresponents transparències originals; papers de calc als quals l’artista anotava els diàlegs, les explicacions, les referències musicals i altres comentaris (tots ells transcrits al llibret de sala) que enriqueixen d’una manera substancial la lectura de tota l’obra.
Cantar per sobreviure
Vida? o teatre?, creada a l’exili, al sud de França, a l’edat de 23-24 anys, mostra no tan sols la impressionant vàlua artística de Charlotte Salomon sinó també una veu femenina i solitària que mira de cantar per sobreviure i que, a través de la mirada cap a una història personal colpidora, revela llum i esperança en mig de l’època tràgica de la Segona Guerra Mundial. L’obra, visualment molt potent i marcada pel llenguatge cinematogràfic, va ser pintada en tres colors i és plena de referències a òperes, melodies i cançons populars, que van determinar la concepció final de les escenes, destacant-ne les emocions i els estats d’ànim que l’artista volia representar. Alhora, a molts dels guaixos, l’artista hi va superposar transparències amb comentaris, diàlegs i descripcions que ens ajuden a comprendre de manera narrativa tota la història. D’aquesta manera, la lectura completa i emotiva de Vida? o teatre? demana mirar de submergir-se en el món de Charlotte Salomon i emprar de manera simultània els llenguatges de la paraula, la imatge i la música.
A través de Vida? o teatre?, Salomon presenta la vida a manera de teatre, a manera de teatre de memòria en el qual l’experiència propia i la realitat sovint es confón amb la ficció. Va donar-se a ella mateixa i a la gent propera noms reveladors de personatges, com els protagonistes d'una opereta (singspiel) destinada a transformar l’experiència vital de l’artista en una història dramàtica, catàrquica i curadora i, d’aquesta manera, va sotmetre les seves vides a un examen sense pietat en una interacció enginyosa entre fet i ficció, deixant l'espectador amb la pregunta: això és vida o teatre? És així com Charlotte Salomon va aconseguir una obra d’art única i ambiciosa, complexa alhora que conmovedora, que combinava imatge amb música i paraula a fi d’esdevenir una aportació artística única a la memòria cultural de l’Europa del segle xx.
Calaixera L'escapada
