L’any que el Terrassa FC va plantar cara al Barça
La renyida temporada 1924-25 del Campionat de Catalunya va acabar amb una panadera per als egarencs al camp del carrer Pitàgores
Joan Brugués Clariana
(text)
La temporada futbolística 1924-25 el Terrassa va fer una gran campanya i va ascendir a la primera divisió catalana en la qual el campió jugava la Champions espanyola, la Copa del Rei. Llavors la Lliga espanyola no existia i el Campionat de Catalunya era d’una gran potència. De fet, la famosa Copa del Rei acabava sempre en una final entre catalans, bascos o un equip de Madrid.
La divisió A catalana 1924-25 la formaven el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el FC Martinenc (del barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona), el CE Sabadell, el CE Europa (del barri de Gràcia de Barcelona), El Gràcia SC (del barri de Gràcia de Barcelona), la UE Sants (del barri de Sants de Barcelona) i el Terrassa F.C.
La rivalitat, igualtat i competitivitat d’aquell Campionat de Catalunya 1924-25 va ser enorme. El Barça, l’Espanyol i l’Europa, en teoria els superiors, van suar per obtenir punts dels humils, en alguns casos patint derrotes. I entre Barça i Espanyol allò va ser rivalitat total. Tanta, que el primer partit a les Corts es va suspendre amb 0-0 per una forta baralla entre els jugadors i amb incidents greus entre el públic i, cosa mai vista, fet que va decidir la federació a jugar-lo de nou a porta tancada. Però va resultar que en aquell campionat hi havia un candidat inesperat, un equip que vestia samarreta blanca amb ribets vermells a coll i mànigues i pantaló blau fosc. En una ciutat plena de fàbriques i xemeneies, de gent treballadora, on treballaven els rics i els pobres, hi havia el Terrassa F.C.
L’esport de moda de la canalla
Cal situar-se a la Terrassa dels anys vint del segle xx. El “football” era la moda entre els nanos que hi jugaven tothora amb una pilota de drap, al mig d’aquells carrers sense asfaltar on no hi passaven cotxes o només algun de tant en tant. Una de les distraccions era anar a mirar partits de football al camp al capdamunt de la Rambla, actualment carrer Bisbe Irurita. Llavors allí és on s’acabava la ciutat i avui encara hi ha un enorme espai de pàrquing lliure, just on era l’antic camp del Terrassa.
L’any 1924 el Terrassa Football Club, després d’una magnífica temporada, va pujar a la primera divisió del Campionat de Catalunya. En no haver-hi lliga espanyola, allò era la màxima categoria i volia dir jugar contra el Barça dels famosos Samitier i Alcántara i contra l’Espanyol del mític Zamora. I contra el Sabadell, amb una gran rivalitat!
Joan Brugués Teruel, el meu avi, llavors tenia 14 anys i no es perdia cap partit del Terrassa a casa. I va tocar que el seu Terrassa jugués contra el Barça al camp de Les Corts. El seu pare, l’Astasi, no era gairet de football. La pilota a l’olla!”, deia. Però el Joan li va demanar d’anar a Barcelona a veure el partit. “Pare, que es veu que és un camp d’herba! I un matí a Barcelona sempre és bona cosa, anem-hi”, li deia. Al final l’Astasi, que només volia “la pilota a l’olla”, va accedir-hi. I allí els veus, agafant el “tren de baix”, plantant-se a les Rambles, anant a dinar a Les set portes fent tot un extra i agafant el tramvia amb la indicació “football Les Corts” farcit de gent.
En aquell partit el Barça va atacar i atacar i els egarencs van fer una bona defensa buscant les seves opcions a la contra. Quan faltaven deu minuts per acabar el partit, en un còrner, Gràcia remata de cap a barraca. No us podeu imaginar l’alegria del Joan i de l’Astasi! “Goooool! Gooool!”, cridaven. I el més important era que el Terrassa es postulava per ser campió! Però quedaven encara molts partits i allò era un campionat molt disputat. Quedava rebre l’Espanyol i també un Sabadell que tenia ganes al Terrassa.
El dia 11 de gener de 1925 es va jugar el Terrassa-Espanyol. Va ser un partit duríssim, guanyat 2-1 amb un gol de Roig al famós Zamora. El Terrassa ho tenia de cara, però una setmana després el Sabadell el va derrotar inesperadament a casa (1-2). Aquella nit el Joan Brugués no va sopar!
La següent jornada va ser un Martinenc-Terrassa, culminat amb un 1-3. Després va venir un empat a 1 amb el Sants, a casa, i perdut a casa de l’Europa (2-1). La cosa no estava gaire bé per als egarencs, però encara tenien esperances. Calia que el Barça derrotés l’Espanyol a Sarrià i va passar (0-1). També calia que el Terrassa guanyés el seu partit i la canalla no va fallar a veure’l al carrer Pitàgores! I, sí! La cosa va acabar amb un Terrassa 5- Gràcia 2! El calendari per partits ajornats i altres incidències va fer que el Campionat de Catalunya es decidís en un Terrassa-Barça al camp del carrer Pitàgores. Això va ser el 25 de febrer de 1925.
La final de la panadera
L’Espanyol i el Sants ja havien acabat el campionat, o sigui que es podria produir un triple empat i si el Terrassa guanyava aquell partit disputaria un desempat entre Barça, Espanyol i Terrassa, a tres, que ningú sabia com es faria.
Algunes cròniques parlen d’un espectacular moviment de gent cap a la ciutat. Seguidors del Barça cap a Terrassa i el “tren de baix” de gom a gom! Segons sembla, aquell partit el van seguir en directe 6.000 persones!, moltes a l’època. El camp, que no era especialment de gran de capacitat, va quedar farcit. I el Joan Brugués hi era! Il·lusionat per veure el seu Terrassa campió. Però la cosa no va anar com ell desitjava aquell jove. Un inapel·lable 0-6 feia el Barça Campió de Catalunya. Aquella nit no va sopar i segur que li va costar dormir. Allò va ser una panadera.
Patrimoni Esports
