Al Vallès hi trobareu tres conques hidrogràfiques: la de la Tordera, l'autoproclamat Baix Montseny, la del Llobregat, amb capital a Terrassa, i la del Besòs. A la zona central, la conca del Besòs, s'hi concentra una varietat i densitat de cultura ciclista ben atractiva, sospitosa. Vet-la ací, via una ruta escrita i sobre rodes.
L'encetem a la Creu alta de Sabadell amb un cafetó al Velòdrom, cantina de l'actual centre esportiu que aprofita Can Balsach, fàbrica que es va construir en haver enderrocat un gloriós Velòdrom (1924-1942) del qual també en teniu un article a les següents pàgines de Vallesos.

Per començar, herois i heroïnes
Anirem cap al Parc Catalunya, on fa quaranta-un anys s'hi va fer la 1a competició coneguda de bicitrial. Ja feia dies que una colla de jovencells imitaven pels marges d'aquesta zona, i de Sant Feliu de Codines, els seus herois del trial amb les behacs trucades. Ara hi trobareu l'àrea més gran d'Europa per a la pràctica d'aquest esport, una escola dirigida per les triomfants Germanes Abant (1989), que acumulen un feix de títols: 18 mundials individuals, 8 europeus i 5 mundials amb la Selecció. Un apunt engrescador: Catalunya té selecció oficial reconeguda a la BIU (Biketrial International Union).
Aprofitant l'estada arraonenca tindrem un parell de pensaments més. El primer, per la ciclista Sandra Santanyes (1978), campiona en modalitats sobre terra, ciclocròs i btt. Enguany han estat guanyadores amb l'osonenca Anna Ramírez de la Brasil Race. El segon, per un dels introductors d'una de les modalitats més soterrades del ciclisme en ruta, les anomenades "brevets", proves de llarga distància, el dissortat Josep Carreres Costajussà (1908-1989), mort en accident de trànsit, atropellat a Santa Perpètua. Actualment el Premi Jussà dels Randonneurs Catalans reconeix la tasca d'aquest homenot del ciclisme.
Tirarem Riereta avall, fins la carretera de Barcelona. Vorejarem Campoamor, el barri del David de la Cruz (1989), actual corredor de l'Sky i vencedor de diverses etapes en proves de la màxima categoria internacional, l'UCI World Tour.

A Montcada, Poblet
Montcada i Reixac, bressol de tantes coses... per exemple, del mite català del ciclisme, Miquel Poblet (1928-2013). Ja està tot dit. 20 etapes del Giro, va lluir el 1955 el maillot groc del Tour (uns dies...), va guanyar clàssiques (Milà-Sanremo, per exemple), va fer podi a una París-Roubaix, va rebre la Creu de Sant Jordi. Bé, no ens ho acabaríem. Combinava la ruta i la pista. Un personatge admirat, conegut i reconegut. Per això, podem visitar el pavelló que du el seu nom, on hi llueixen maillots històrics que va vestir, i fer una ullada al rètol de la botiga que com tot bon ciclista va obrir.
Sortirem del Vallès, poc, no patiu, per anar fins Santa Coloma de Gramanet, poble del Francesc Massip (1926-2015), contrincant històric d'en Poblet. Vencedor, per exemple, de la Volta a Llevant (País Valencià) el 1955. Ho podeu fer per la llera del riu, agradablement adaptada, o ja per la carretera de la Roca, itinerari clàssic d'entrenament molt emprat per tota casta de rodadors.

Bicicletes i feina
Girarem cua cap a Mollet, per la carrretera de la Roca o bé pel riu. A més de persones que van amb bicicleta de maneres força diverses, hi ha qui fa feina. Per exemple, roba. Una marca referencial en aquest àmbit és Inverse, de Mollet. Amb el vostre i el seu permís, empelto la presentació que apareix al seu lloc web: “Inverse va néixer com Ciro Sport fa més de 40 anys. El seu fundador, Joaquim Sabaté i Dausà tenia una forta vinculació amb l'esport presidint l'Esport Ciclista Barcelona. Durant la seva presidència va organitzar més de 900 proves, entre les quals la Setmana Catalana de Ciclisme i l'Escalada a Montjuïc. Aquesta vinculació amb l'esport el va ajudar a conèixer a molts ciclistes professionals i a saber quines eren les seves necessitats.”
A la mateixa ciutat hi trobarem Rabasa, un referent de la construcció de bicicletes, amb Derbi (acrònim de derivados de bicicleta) com a ànima bessona. I així és com els explica la necessària viquipèdia: “Bicicletes Rabasa és una empresa catalana de bicicletes, amb seu a Mollet del Vallès (Vallès Oriental). La companyia va ser fundada pels germans Simeó i Josep Rabasa. Va iniciar la seva activitat el 1922, originalment com a taller de reparació de bicicletes. En l'actualitat té el nom comercial de Rabasa Cycle i es dedica a la fabricació de bicicletes urbanes i a la distribució de complements.”

Un pavelló esportiu amb el seu nom
I de Mollet a Parets. Parets: Jordi Turull, Mireia Mena, Joan Clos i... Purito! Joquim Rodríguez i Oliver, Purito, (1979), com en Poblet i les Germanes Abant, afortunadament conegut. En Joaquim, talment com les persones esmentades anteriorment, ha escampat bon ambient i ha acumulat una mà de victòries de por: tres vegades primer al rànquing de la UCI (no patiu, vol dir Unió Ciclista Internacional), dos Giros de Llombardia, una Fletxa Valona, etapes i podis a les voltes de tres setmanes de més anomenada, dues Voltes a Catalunya, medallista als Campionats del Món en ruta (plata i bronze), i connectat amb un paràgraf anterior: guanyador de l'Escalada a Montjuïc i la Setmana Catalana. Reconeixements? Com en Poblet, el pavelló del seu poble du el seu nom.
Cap a Granollers, on hi ha l'empresa Massi, marca italianitzada de Casa Masferrer (tal i com va fer la pastisseria Farga a l'hora de fer els gelats Farggi. Bicicletes i gelats, coses italianes)... doncs això, la seu de Massi, bicis i complements. És l'equip on corre la Magda Duran, que sortirà més endavant, i la marca de bicicletes que va gastar la secció de ciclisme del FC Barcelona (2003-2007). A tocar de la capital oriental hi ha el Parc del Mirador de Bellavista on s'hi celebra una prova internacional ja consolidada de ciclocròs, el Gran Premi Les Franqueses (17 i 18 de novembre). Fa 10 anys que es fa i és puntuable al circuit UCI.
Vers Cardedeu, esmorzarot al Tarambana, una fonda postindustrial. Serem gairebé als límits de la Conca del Besòs i a la vila de la Magda Duran (1989), corredora de ciclicròs i btt de l'equip Massi-Masferrer. Del seu palmarès in crescendo en podríem esmentar les nombroses victòries al Campionat de Catalunya de cross country i les victòries internacionals a proves espanyoles i franceses.

Anar teixint el ciclisme aborigen
Els vallesos i les generacions segueixen teixint el ciclisme aborigen. Ho demostra aquest article de Ràdio Sabadell d'enguany: “Nova lluita pel liderat final de la Copa Catalana de BTT. Després de tres proves disputades, la competició entra a l'equador del seu calendari i per tant s'apropa el moment decisiu. Tots els punts tenen una importància cabdal, sobretot per aquelles corredores que volen lluitar per la victòria final. Sandra Santanyes s'ha marcat aquest objectiu després de veure el seu bon rendiment a Corró d'Amunt i Santa Susanna. La sabadellenca tindrà com a màxim rival a Magda Duran que ara mateix té 60 punts més que la corredora de l'Olympia a la general. 435 per a Duran i 375 per a Santanyes.”
Enfilarem el camí a La Garriga per Marata. Al poble termal, bressol de la rúmbia, recordarem dos personatges contundents.
En Josep Segú (1935-2010), com en Poblet, també va obrir una botiga del ram i va guanyar etapes a proves catalanes i internacionals, i les Voltes d'Andalusia i Guatemala. Poca broma! I en Joan Martí, pioner ciclista català (1887-1978), de malnom "Martí de la Garriga". Corredor de pinyó fixe i bigoti. Amb triomfs sonats, com la Volta a Catalunya i la "Vuelta a las Vascongadas i Navarra", i carrera curta, aturada per la Gran Guerra. En vida va rebre diversos reconeixements.
I cap a Santa Eulàlia de Ronçana, d'on era en Pere Vilardebò (1953-2004). Va militar a les files del Kas i el Teka i va guanyar una etapa de la Volta. Des del 2016 se celebra una cursa en record seu, el Memorial Pere Vilardebò, on vaig tenir l'honor de cantar-hi el romanç que Mestre Arnella va fer-li. Vet-ne ací la tornada:
Vaig en bicicleta
carretera enllà
pujo, baixo, suo,
això és disfrutar.
Arrodonirem el tomb amb la tornada a Sabadell per Caldes i Sentmenat, entrada per la Salut i un dinarot al Vilarrúbies, fonda digna de la portada del Vallesos número 10. No deixeu de tastar-ne els draps.
Déu n'hi do, oi?