La gent de la Colla de Sabadell

Un grup d’intel·lectuals agosarats, encapçalats per Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols

Anton Carbonell (text)

La gent que va formar part de la Colla de Sabadell va ser diversa, sobretot els primers anys. Hi destaquen Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols, tres personalitats intel·lectuals que en configuraven el nucli dur, per la qual cosa han rebut el nom de “triumvirat”, “la tríada” o, fins i tot, “els tres mosqueters”. El quart element és Lluís Parcerisa, per l’humor que va impregnar en el grup i per la feina a l’Associació de Música. Finalment, hi ha cinc persones més que van tenir un paper molt més humil dins el grup, però que val la pena d’anomenar.

Francesc Trabal i Benessat
(Sabadell, 1899 - Santiago de Xile, 1957)
Novel·lista, periodista i activista cultural, de molt jove ja revelava un personal caràcter satíric a la Fulla Salau (1916). Però és amb els articles, plens d’un humor propi, festiu i crític, al Diari de Sabadell –del qual serà redactor en cap i director–, que aconseguirà anomenada, amb el seu nom real o amb el pseudònim de Senyor Banyeta. Té un veritable impacte el seu llibre L’any que ve (1925), que recull un conjunt d’acudits il·lustrats per ell mateix i per gairebé la totalitat dels membres de la Colla. Alhora, és el factòtum i animador principal de l’Associació de Música, amb gran interès per l’avantguarda musical francesa. Mitjançant la seva considerable obra periodística, assaja la incorporació de l’humor, d’un peculiar punt de vista i de tècniques narratives originals a una sèrie de novel·les seves que han esdevingut canòniques de la literatura catalana del segle xx.
Durant la guerra, forma part activa de l’Agrupació d’Escriptors Catalans i de la Institució de les Lletres Catalanes, i participa en l’organització del Servei de Biblioteques al Front. Els seus contactes amb el PEN Club seran essencials perquè els escriptors exiliats a França el 1939 siguin acollits com a refugiats al castell de Roissy-en-Brie. Finalment, optarà per l’exili a Xile, on restarà fins a la mort.

Joan Oliver i Sallarès
(Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986)
De molt jove manifesta una clara vocació literària. Participa plenament en les activitats provocatives de la Colla, però també s’interessa per la política cultural amb els articles que publica al Diari de Sabadell, del qual serà redactor i director. En els anys de la Colla creix com a narrador, com a dramaturg i, sobretot, com a poeta exigent i modern, compromès amb la realitat, sense estalviar la paròdia i l’humor. Al llarg dels anys trenta consolida una obra poètica personal, per a la qual adopta el pseudònim de Pere Quart, i enforteix el seu projecte teatral. Durant la guerra manté una posició activa en la lluita contra el feixisme i a favor de la supervivència de Catalunya, que s’expressa en el teatre i en la reivindicació d’una poesia de combat.
Retornat a Catalunya el 1948 de l’exili a Xile, participa en la resistència cultural sota la dictadura i en l’activisme antifranquista. La seva poesia esdevé molt crítica amb la realitat social i política del país i es converteix en un dels poetes més destacats del segle xx, sempre amatent a la reflexió “sobre certes realitats circumdants, sobre l’home actual, sobre ell mateix”.

Armand Obiols
(Sabadell, 1904 - Viena, 1971)
De nom Joan Prat i Esteve, és el membre més preparat intel·lectualment de la Colla i acabarà tenint una influència important en l’obra literària de Trabal i d’Oliver. Ben aviat, el 1919, publica els primers poemes. I és encara molt jove quan esdevé corresponsal de La Veu de Catalunya i escriu cròniques que signa com a White. De seguida, excel·leix en la crítica literària més rigorosa i implacable. Té la voluntat de construir una cultura catalana moderna amb una literatura “normal”, equiparable a l’europea. La contundència, la ironia i el to punxant dels seus articles li crea molts enemics. L’any 1928 enceta la secció “Buirac”, a les pàgines de La Nau, que el convertiran en una veu crítica, aguda i autoritzada.
Arribada l’època republicana, intervé en el periodisme polític i escriu editorials lúcids i d’una actualitat sorprenent. Quan comença la guerra, serà cap de redacció d’una etapa brillant de la Revista de Catalunya i no deixa d’implicar-se en l’Agrupació d’Escriptors i en el Servei de Biblioteques del Front. Exiliat a França, viurà l’ocupació nazi. Una vegada acabat el conflicte mundial, farà de traductor a París, Ginebra i Viena.

Lluís Parcerisa i Serra
(Rubí, 1896 - Barcelona, 1989)
De molt jove va ser corrector i redactor d’esports del Diari de Sabadell. El 1916 ja havia mostrat el seu tarannà humorístic i crític a la Fulla Salau, amb el pseudònim L’Ebis. Articles seus, a mig camí de l’absurd i el costumisme, són un precedent de l’humor trabalià i de l’esperit de la Colla; alhora, expressen una crítica a certes institucions culturals sabadellenques, mitjançant una situació narrativa quotidiana que posa en evidència la necessitat de modernitzar-se. L’interès per la cultura el porta a la gestió de l’Associació de Música. Ha de deixar els estudis de Medicina en morir el pare i treballarà a la Federació Catalana de Futbol durant la vida professional.

Josep M. Trabal i Benessat
(Sabadell, 1897 - Valparaíso, 1981)
Advocat, traductor i dibuixant, participa en diverses publicacions com a caricaturista amb el pseudònim de Tramuntana. Esdevé un gestor destacat de l’Associació de Música. Col·labora amb la Colla com a il·lustrador de L’any que ve. Exerceix de professor de dret a l’Institut-Escola de la Generalitat. Poc després d’esclatar la guerra, treballa juntament amb Carreras en la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats. Exiliat a França, acabarà embarcant-se cap a Xile. Amic de Joan Oliver, traduirà al francès Allò que tal vegada s’esdevingué.

Miquel Carreras i Costajussà
(Sabadell, 1905- Térmens de Segre, 1938)
Filòsof, filòleg, jurista, historiador i escriptor, és una de les personalitats més rellevants del panorama intel·lectual de Sabadell durant la primera meitat del segle xx. De molt jove publica nombrosos articles sobre filosofia, dret, història, art i literatura. L’amistat amb Armand Obiols i els articles al Diari el relacionen amb la Colla. Participa en L’any que ve amb un dibuix i, gràcies als seus bons oficis, el llibre es llança amb normalitat i es posa a l’abast del públic. Tant Trabal com Oliver van expressar sempre un gran respecte intel·lectual envers Carreras i valoraven la seva generositat i sentit crític.

Ricard Marlet i Saret
(Sabadell, 1896 - Matadepera, 1976)
Dibuixant, pintor i xilògraf, excel·leix en la tècnica del gravat al boix. L’amistat amb Antoni Oliver, germà del poeta, facilita la seva integració a la Colla de Sabadell. Il·lustra, amb elegància plàstica, els programes de l’Associació de Música amb els seus boixos. I esdevé el dissenyador dels llibres, dels romanços, de les estampes i, sobretot, del logotip de les Edicions La Mirada. Va fer de professor de l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis i d’una escola de dibuix pròpia.

Antoni Vila Arrufat
(Sabadell, 1894 - Barcelona, 1989)
Pintor, dibuixant, gravador i muralista, participa en el campament a la font del Saüc el 1919. En una famosa fotografia, ell i Oliver són els que van a banda i banda de l’ase, tot obrint l’expedició amb el bastó alçat que punxa una barra de pa. L’impacte de l’acampada va ser considerable i el pintor en va deixar testimoni en una postal als seus pares, il·lustrada per ell mateix amb la tenda i els fanalets de revetlla. “Estem prenent cafè en societat a Can Pobla […]. Cada dia tenim visites. Tota la muntanya està esverada. El porc senglar no s’ha vist”, en va dir. Molt valorat al llarg dels anys trenta, aconsegueix premis a Barcelona, Madrid, Venècia o Berlín. Quan comença la guerra, es retira a Sant Sebastià de Montmajor, on participa en la restauració de l’església i es dedica a la pintura mural religiosa.

Joan Garriga i Manich
(Sabadell, 1902 - Bellaterra, 1996).
Llicenciat en Farmàcia, dibuixant, pintor i crític d’art, signa amb el pseudònim de Joan David. Participa amb articles de teoria i crítica artística al Diari de Sabadell i així entra en contacte amb la Colla. Amb Obiols comparteix la feina de corresponsal a La Veu de Catalunya. És el director, redactor, corrector i qui paga la revista Paraules. Revista mensual d’Arts i Literatura (1923), on escriuen Carreras, Obiols i Salvat-Papasseit.
La gent de la Colla  de Sabadell

Membres de la Colla de Sabadell. D’esquerra a dreta: R. Marlet, J. M. Trabal, A. Vila Arrufat, J. Oliver, F. Trabal, A. Obiols, Ll. Parcerisa, M. Carreras i J. Garriga. Foto: Fundació La Mirada.

Els germans Trabal, amb Antoniette de Bordesvieilles i Armand Obiols, al rodal de Sabadell, amb la Mola al fons. Foto: Fundació La Mirada.

La família de Joan Oliver a la carretera de Castellar del Vallès. D’esquerra a dreta, Enric i Antoni (germans), Antoni Oliver (pare), Joan Oliver, Dolors Sallarès (mare) i Justa (germana). 18 de juliol de 1916. Foto: Arnau Izard / AFUES.

D’esquerra a dreta, Francesc Trabal, Antoni Vila Arrufat (al piano) i Josep Sanllehy, al Marquet de les Roques, el 1920. Foto: Fundació La Mirada.

Campament a la font del Saüc, a Sant Llorenç del Munt, primer acte col·lectiu de la Colla de Sabadell. Juliol de 1919. Foto: Autor desconegut / AHS.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara