La bicicleta, un passat viu i un futur per pedalar

Enfondir-nos en la memòria popular per acabar esbossant pautes de futur és un propòsit permanent de la revista-llibre Vallesos, que s’equilibra amb intensitat diversa en cada nova edició. I potser cap altra haurà estat tan prospectiva com aquesta que teniu a les mans, amb una carpeta-dossier centrada en un vehicle popular carregat d’història i d’històries vallesanes.
En algun sentit té especials semblances amb l’edició que vam titular Tornar al riu –la número 12, de tardor-hivern del 2016–, encara que aquella no reflectís el futur sinó el que ja és una feliç realitat: la recuperació espectacular d’uns rius i rieres de les nostres conques, que anys abans eren autèntiques clavegueres, i que gràcies a la depuració de les aigües s’han convertit en espais veritablement privilegiats per al gaudi del passeig i de l’esport i per al retrobament amb un ric patrimoni fluvial i amb una natura que poc a poc recupera la seva biodiversitat. I una cosa semblant és d’esperar que ens acabi passant d’aquí a uns anys amb la bicicleta, aquest vehicle popular que els nostres pares i avis van descobrir com una peça clau del seu lleure i de la seva mobilitat quotidiana, que avui està en plena revolució, sobretot –però no només– en la seva modalitat elèctrica. I el cas és que aquest vehicle que funciona a força de pedals, tan saludable per combatre els hàbits sedentaris, haurà de tornar a circular de forma més massiva i quotidiana, en una estratègia imprescindible per contribuir a reduir l’emissió de gasos que provoquen el canvi climàtic, que és una amenaça real per al planeta. El camí ja està iniciat, perquè hi ha una consciència creixent que cal reforçar la mobilitat activa a peu i amb bicicleta, en combinació amb un transport sostenible, com el tren, atès que l’alternativa del cotxe elèctric que s’està introduint no deixarà de precisar també un consum energètic excessiu. I els incipients carrils bici, els aparcament de bicicletes i les zones de vianants d’extensió creixent indiquen les traces a seguir. Un camí ja molt traçat al Vallès, on la bici hi ha tingut una presència històrica de llarg de recorregut, amb grans fabricants i els millors ciclistes, que avui té un ús de mobilitat quotidiana gairebé limitat als veïns africans habituals quan van i venen de fer el seu jornal per unes carreteres vallesanes no prou preparades.
És sabut que per anar en bicicleta no es pot deixar de pedalar. I pedalar és el que cal ara per reintroduir aquí, com ja han anat fent a tants altres països d’Europa, l’ús d’un vehicle de futur. Sí, aquí, en una terra ondulada com la vallesana amb reptes per encarar com el de la seva organització territorial més eficient i respectuosa, ara en ple i oportú debat per a una àrea metropolitana del Vallès.
La bicicleta, un passat viu i un futur per pedalar

Retrat d'una dona passejant en bicicleta. Fotos: Josep Maria Co i de Triola, entre1902/21. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya