Mollet, motor de la bici
La bicicleta va néixer com a necessitat i, de mica en mica, va anar guanyant terreny a la localitat on, amb els anys, va esdevenir una indústria potent
Iris Martos Sánchez
(text)
Per a molts vallesans la industrialització va crear una nova necessitat col·lectiva: el transport, el trànsit de persones o mercaderies entre països, ciutats, pobles o barris. I aquest fet va generar una nova demanda entre la població de principis del segle xx: la bicicleta.
A Mollet, , com a algunes altres viles properes, la industrialització del anys vint del segle passat va portar-hi la implantació de fàbriques, cosa que va fer que molts treballadors utilitzecin la bicicleta per desplaçar-se i per anar a la feina. La bicicleta, així, va anar esdevenint un element comú a les llars.
Tallers de reparació
Com indica M. Àngels Suàrez al llibre La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès, a l’any 1931, a Mollet, el vehicle més utilitzat era la bicicleta, amb 186 de registrades. El gran pes d’aquest mitjà de transport va facilitar la creació de petits tallers locals, dirigits per diferents famílies molletanes. Cognoms com Rabasa, Isern, Solà, Basolí, Filbà, Escuin o Enrich, van ser alguns dels tallers mes reconeguts a la ciutat. Van ser famílies visionàries que van apostar tot el que tenien per fer funcionar el negoci. Així, Jacint Filbà i Segalès explicava en una entrevista realitzada l’any 2017 que el seu pare “va començar a treballar de molt jovenet” , i que la seva mare “controlava la botiga al matí, mentrestant ell treballava a la fàbrica, i a les tardes s’estava ell a la botiga”.
El primer taller que va obrir les portes, va ser Cicles Rabasa a l’any 1922, amb Simeó Rabasa i Singla al capdavant. Ell mateix, posteriorment, va ser el creador d’una gran companyia motociclista com va ser Derbi. Pocs anys després varen sorgir altres tallers com Indústria Ciclista Solà, del cunyat de Simeó Rabasa, i fundador d’una altra gran empresa catalana de motociclisme, Ducson. I també Cicles Isern, al 1926, família que en l’actualitat encara té una botiga de venda de motocicletes a la ciutat.
La competència entre tallers era variada, no tots els tallers oferien els mateixos serveis i, amb els anys, molts es van reciclar oferint des de reparacions i lloguers fins a venda de components o fins i tot fabricació de peces. Aquestes famílies no tenien el títol d’enginyers, però gairebé s’hi podien equiparar. Mitjançant els seus coneixements, que havien obtingut en altres feines com és ara la indústria tèxtil, van aprendre a reparar bicicletes o fins i tot a crear motors i components fent que, anys després, Mollet pogués reconèixer-se com a capital de la indústria auxiliar de la moto. Així ho indica Aina Muñoz Fernández a l’article Mollet, capital de la indústria auxiliar de la moto, publicat a l’extens reportatge que va dedicar a aquest tema la revista Notes.
Molts d’aquests petits tallers van oferir feines a joves aprenents que posteriorment van obrir negocis propis, que donaven servei a la població. La demanda podia ser molt diversa i tant dones com homes de totes les edats volien posar a punt cada dissabte les seves bicicletes per anar el dilluns a treballar o bé per fer excursions o curses els diumenges. Les dones també tenien un paper molt important a dins dels tallers: moltes ajudaven els pares o marits a portar el negoci, aprenent a fer reparacions o crear peces que feien de la seva feina una passió. Van participar en les competicions, col·laborant amb els avituallaments o a les curses populars, tot i la situació en la qual es trobava la dona en aquells temps.
De fet, tothom hi col·laborava, i fins i tot hi havia relacions comercials entre tallers, amb la creació i distribució de materials per posar a punt les bicicletes i que van perdurar fins la postguerra, quan molts d’aquests tallers van haver de transformar-se i tenir en compte les innovacions del moment per aconseguir sobreviure.
Als anys cinquanta, les millores econòmiques del país quant a innovació tecnològica van fer aparèixer els primers vehicles a motor d’on va sortir la gran competidora de la bicicleta, la motocicleta. La població de Mollet, va saber veure quins eren els nous requisits dels molletans, i utilitzant els coneixements que havien adquirit sobre la bicicleta es van endinsar en el món de la fabricació de components de la moto.
El ciclisme a Mollet
L’afició local per la bicicleta va arribar al punt que, l’any 1927, va sorgir la Penya Ciclista Mollet. Eren molts els habitants que, tot i les dificultats econòmiques, volien participar en les diverses curses populars del poble i els diferents tallers van excel·lir per donar suport també al ciclisme.
Les curses anaven des la “Carrera del Pavo” a la Festa Major, la festa de Sant Josep o Sant Eloi, o fins a d’altres de major rellevància com La Volta a Catalunya o la Vuelta a España, on el poble, en algunes ocasions, en va ser escenari. D’aquí van sorgir corredors aficionats, des de caps de famílies que cada cap de setmana vivien el ciclisme, fins a professionals com van ser Peregrí Pi i Teodoro Montenys entre d’altres, que van participar en curses d’àmbit català i estatal. La indústria, els tallers i la gent de Mollet, van ser i són història viva del món de la bicicleta.
Miquel Expósito i dos companys al carrer de Barcelona, a Mollet del Vallès, a la dècada de 1930. Foto: Rosa Expósito i Pujol.
Una imatge de la sortida d’una cursa ciclista, a la plaça de l’Església, a la dècada de 1920. Foto: Rafael Gómezi Forrellat.
Taller de Ramon Filbà a l’avinguda de Jaume I, a la dècada dels cinquanta del segle passat. Foto: Jacint Filbà i Segalès.
Montserrat Rodríguez, Rosa, Montserrat Mas i Teresa Escura, després de sortir de costura, l’any 1962. La moto és una Ducson Setter. Foto: Montserrat Mas i Ollé.
Una imatge de la sortida del control de Mollet de la XX Volta Ciclista a Catalunya de l’any 1940. Foto: Família Basolí i Ferret.
Carpeta Anem amb bicicleta
