Estratègies per fer avançar l’ús de la bici al Vallès

La necessitat de fer avançar l’ús de la bicicleta al Vallès en la pròxima dècada requereix activar estratègies concretes, com les que esbossem a continuació.

Articular persones usuàries
Resulta necessari que hi hagi organitzacions que mantinguin l’interès públic sobre la bicicleta, dinamitzant-ne el seu ús a nivell local, situant-la entre les prioritats polítiques, amb iniciativa i propostes. L’existència d’organitzacions locals d’usuaris de la bicicleta ha resultat clau per avançar quan els governs han estat sensibles. El col·lectiu Cardedeu en Bici i a Peu, vinculat a associacions de mares i pares, ha condicionat el desenvolupament de la xarxa pedalable del municipi orientat a connectar centres educatius amb carrils bici segregats. Les associacions de Terrassa i Sabadell, Biter (Bici Terrassa Club) i Cicloamics Sabadell, han vist com després d’algunes pedalades reivindicatives, el carril bici entre Sabadell i Terrassa serà una realitat el 2020. El Biter, amb col·laboració de la cooperativa Biciclot, i suport de la Policia Local, ha permès dur als centres educatius una formació per aprendre a circular amb bicicleta. La insistència de l’associació Granollers Pedala farà que s’instal·lin mòduls segurs d’aparcament a diversos punts de la ciutat i a l’estació de Granollers Centre, també el 2019.
La coordinació d’aquestes organitzacions també resulta important per situar la bici entre les prioritats polítiques a nivell territorial i nacional. Van ser precisament les edicions de la Universitat Popular de la Bicicleta celebrades a Montcada i Reixac els anys 2013 i 14, les que van propiciar la formació de la Federació d’Entitats per la Mobilitat amb Bicicleta de Catalunya, el novembre de 2016, de la qual en són fundadores tres entitats vallesanes: Biter, Cicloamics Sabadell i Granollers Pedala, que mantenen vincles amb la secció ciclista del Club Muntanyenc de Sant Cugat i el col·lectiu a Cardedeu en Bici i a Peu.

Creació de xarxes pedalables locals
Si una s’ha après els darrers anys, és que el canvi modal cap a la bicicleta no és significatiu fins que no hi ha una xarxa prou densa i connectada que permet anar a tot arreu. Calen, per tant, intervencions valentes als municipis per impulsar la implantació de xarxes pedalables que abastin el conjunt de la ciutat, i que permetin generar canvis modals a curt termini. Això topa amb la dinàmica de transformació urbana molt fraccionada i gradual de molts ajuntaments, que resulta ineficient per la bicicleta, ja que els trams aïllats de carril bici o de carrers pacificats només als centres, no fan augmentar gaire els usuaris i desincentiva a continuar-hi treballant.
El Pla Director de la Bicicleta que impulsa Sabadell, redactat per la consultora santcugatenca VAIC, especialitzada en mobilitat en bicicleta, podria ser exemple d’una iniciativa d’implantació d’una xarxa pedalable consistent els propers anys.

Intermodalitat bici-tren-bici
La intermodalitat bici-tren-bici és una mesura estratègica per reduir vehicles motoritzats en els desplaçaments interurbans cap al Barcelonès o entre Vallesos. La pujada de més bicicletes als trens en hora punta no és la solució per afavorir la intermodalitat. Moltes ciutats europees fa anys que funcionen amb bici-estacions d’alta capacitat que permeten disposar d’una bici en origen i una bici en destí. La xarxa ferroviària pot incrementar de forma considerable el volum de passatgers amb bones instal·lacions d’aparcament per a bicicletes, duplicant o triplicant el radi d’influència de les estacions i la població que veu assumible el temps de desplaçament fins a aquesta. L’experiència de la Bicicleda de Cardedeu, d’iniciativa municipal, i l’aparcament de l’estació de Palautordera, promogut per la Generalitat, són estratègies que caldria replicar sistemàticament a totes les estacions de la xarxa de Rodalies. L’estació de FCG de Sant Cugat, una de les que va participar de la prova pilot al projecte europeu BiTiBi, amb diverses dotacions de BiciBox ja saturades, preveu també l’obertura d’un aparcament d’alta capacitat proper a l’estació. Granollers i Mollet també hi estan treballant.

Connexions interurbanes
L’ús del cotxe resulta majoritari també en els desplaçaments entre municipis, tant per als casos de conurbacions on hi ha continuïtat entre els teixits urbans, com entre municipis veïns. Les connexions pedalables interurbanes resulten claus per traspassar quota modal del cotxe a la bicicleta. Són estratègiques aquelles connexions d’estacions ferroviàries a poblacions properes per facilitar la combinació de bici i tren com alternativa al cotxe. L’eixamplament de carreteres interurbanes per incorporar-hi carrils bici segregats, o espais més amples compartits amb vianants és una estratègia que s’ha anat assajant en alguns punts i que caldria generalitzar també per connectar cada població amb les poblacions veïnes.

Cicloturisme
Cal començar a interpretar el cicloturisme com una línia de desenvolupament territorial i local que por aportar un flux important de persones en una lògica turística menys massificada. Una aposta turística que permet posar en valor el ric patrimoni natural i cultural del nostre territori d’una forma més sostenible. L’oportunitat que la ruta ciclo-turista Eurovelo 8, que ha de connectar la riba mediterrània des d’Atenes fins a Cadis, pugi passar pel Vallès Oriental podria ser el detonant del desenvolupament ciclo-turista a la comarca.

Ciclo-logística
La distribució de mercaderies és també un dels factors que cal transformar per reduir sobretot els seus efectes contaminants dins els nuclis urbans. L’experiència de Granollers Pedala en les proves pilot de distribució urbana de mercaderies amb tricicles de càrrega al centre de Granollers i també a Mollet, seguint l’exemple de pràctiques consolidades a Barcelona, com la de Vanapedal, és una línia que també caldria generalitzar als municipis vallesans, i que permetria evitar l’entrada d’un gran nombre de vehicles pesants, la major part dièsel, als nuclis urbans, especialment a les zones més cèntriques i amb més superfície de vianants. Si la tasca s’articulés des d’empreses cooperatives i sense ànim de lucre, podria rebre suport de les corporacions locals, i contribuiria a dignificar un sector amb un alt nivell d’explotació i precarietat laboral.

Educació i formació
L’actitud i la capacitat de la població per fer de la bicicleta una opció de mobilitat quotidiana és també cabdal per avançar en un canvi d’hàbits de mobilitat. Aprofitant l’experiència d’entitats i col·lectius que han desenvolupat propostes de formació ciclista, caldria avançar en un programa formatiu, integrat dins la programació escolar, que permetés adquirir les competències i habilitats necessàries per circular amb bicicleta de forma eficient i segura a tota la població. L’edat ideal, seguint els programes que es desenvolupen en d’altres països, seria entre els darrers cursos e primària i els primers de secundària. El projecte 1Bici+, impulsat per Biciclot i altres organitzacions a nivell estatal busca normalitzar una formació ciclista dins la programació escolar, i les ciutats i centres educatius del Vallès podrien ser un territori d’implementació per aquesta proposta, com ja s’ha començat a treballar a Terrassa.

Indústria ciclista
La important trajectòria industrial del Vallès podria tenir avui una línia d’especialització en el sector de la bicicleta, si hi hagués l’estímul i el suport necessari per part de les administracions. És lamentable que una empresa com Urbike de Rubí, que va guanyar el concurs per fer la bicicleta pública de Copenhaguen, no trobés la capacitat financera per dur-lo a terme. Una línia d’especialització en aquests sentit, permetria diversificar aquest fort bagatge industrial vallesà, amb una forta dependència de l’automoció.

Accés pedalable a polígons industrials
També caldria preveure l’extensió de les xarxes pedalables fins als polígons, per facilitar l’accés amb bicicleta de la població ocupada en el sector industrial, impulsant mesures per promoure l’ús de la bici adreçades a les empreses i a les persones treballadores. Sant Cugat per exemple ofereix una rebaixa del tram municipal de l’IAE a les empreses que disposen del Pla de Desplaçaments d’Empresa per promoure la mobilitat sostenible, i hi ha un sistema de préstec de bicicletes elèctriques per a treballadors d’empreses del municipi.