Renaixença de la vinya a la Vall d’Horta

En aquesta amagada vall vallesana, i amb una tenacitat admirable, Adrià Garriga ha fet realitat un projecte que, a banda de nous vins de qualitat, ofereix coneixement sobre el territori

Carles Rué (text i fotografies)

Vinyes joves de tardor destaquen, de pàmpols tacats de grocs, marrons i vermells, en un gairebé mig novembre a la Vall d’Horta, just abans de virar pel ramal que ens deixa davant de la casa de la Muntada, on hi tinc una trobada ben anhelada des de feia temps. Per arribar-hi enfilo les desenes de revolts, alguns de ben cargolats, de la carretera que duu de Castellar a Sant Llorenç Savall, que s’enfila lleugerament pels vessants rocosos de l’emboscada i enclotada vall del riu Ripoll. No hi cal arribar, a Sant Llorenç. Just abans on la carretera travessa el pas de la riera d’Horta per damunt del pont de la Roca, trenco cap a l’esquerra, vall amunt. Quan hi arribo l’Adrià Garriga, l’ànima i l’empenta de gran part de la renaixença d’aquesta plàcida vall del nord del Vallès Occidental als peus del cim del Montcau, ja m’hi espera. Li vaig demanar de pujar un dia i que m’expliqués els ets i uts d’aquesta admirable empremta que està fermant a la vall en la recuperació de la vinya a l’indret, antany el cultiu tradicional però que ara feia ja potser una centúria perduda del tot. I, cofoi i satisfet (és clar que sí), s’hi posa bé, però mai sense perdre l’especial deix d’humilitat que transmet en tot allò que m’explica, on la part emocional i simbòlica hi té un pes certament singular.
Tot comença quan l’Adrià, a més de la seva formació en filosofia, sent ja de ben jove una especial atracció cap a la vida pagesa. El tremp del que ha esdevingut la seva passió comença en iniciatives com les de l’horta de Can Pèlacs, a Matadepera, amb l’Alba Escalona, o a la cooperativa d’horta ecològica La Kosturica, de Canovelles, combinant-ho sempre que ha pogut amb la seva altra vocació, la de l’acció social i educativa, vincle que sempre a maldat per mantenir, empès pel seu passat com a membre de l’Agrupament Escolta Abat Escarré de Matadepera, a més de per altres experiències en el món de l’educació social. El neguit per la terra el duu finalment a aquesta recòndita raconada vallesana, el del vessant desconegut del massís de Sant Llorenç del Munt, primer a la masoveria de la casa del Dalmau, a la vall de Mur, veïna de la d’Horta, tot passant també, durant sis anys, per l’emblemàtica masia del Marquet de les Roques a partir del 2007, a un tir de pedra de la Muntada, on acaba finalment a partir del 2013 i fins ara encara, després d’una sèrie de periples legals i administratius, que ja se sap que tot plegat és dins de límits d’espai natural d’especial protecció.

Viticultura ecològica amb ànima social
Haver de retre comptes amb l’administració sovint és rebuscat i costós. Però cal estar a l’aguait i saber-ne aprofitar també els avantatges. Així que ja tenim l’Adrià trucant a les portes dels gestors del parc natural amb el cap bullint-li de bones idees. I la perseverança té premi, ja que, després d’haver de deixar el Marquet de les Roques, un incipient equipament cultural no deixat reeixir pels maldecaps administratius, acaba instal·lat amb la família, la seva companya, l’Àngela, i els seus tres fills, a la casa de la Muntada com a aula de natura i petit refugi. Però amb això no en té pas prou. Hi ha un anhel que d’assolir-lo el deixarà satisfet del tot: fer de pagès. I donant-li voltes acaba per decidir-se per la vinya. Els del parc ho veuen amb bons ulls: primer obstacle superat. Doncs som-hi, arromangem-nos-hi! Captivat per la idea, busca còmplices que els engresqui la proposta, com els de la cooperativa L’Olivera, amb orígens a l’Urgell, però que escampen la seva tasca més enllà, permetent-li vincular l’agricultura i l’acció social vers col·lectius amb altres capacitats. També s’engresca, més recentment, a oferir espais de treball als membres que reben els serveis d’inserció laboral de la Fundació L’Heura de Terrassa. I tot aquest bagatge queda reflectit amb la frase que llueix a les etiquetes dels primers vins que surten de la recuperació vinícola a la Vall d’Horta: “Viticultura ecològica amb ànima social”. I les ànimes ja se sap que surten de molt endins.

Reminiscències literàries
La veritat és que, des d’un punt de vista paisatgístic, la Vall d’Horta ha millorat amb escreix. Avui, aquells joves ceps plantats a partir del 2009, que ja ocupen avui gairebé 4 hectàrees, ofereixen una esveltesa important, perceptiblement separats segons les cinc varietats que s’han volgut recuperar i que ja n’eren les tradicionals: ull de llebre, samsó, garnatxa blanca, picapoll i sumoll. La primera anyada s’assoleix l’any 2016, i a partir del 2017, les primeres ampolles de vi, anomenat 5 quarteres. El nom té clares reminiscències del conegut poema Corrandes d’exili d’en Pere Quart (“En ma terra del Vallès / tres turons fan una serra, / quatre pins un bosc espès, / cinc quarteres massa terra...), poeta que a la vegada havia estat estiuejant del Marquet de les Roques, masia feta restaurar amb tocs modernistes ja per l’avi de l’artista, i que hi impulsava les cèlebres tertúlies literàries del col·lectiu anomenat la Colla de Sabadell. I on es va començar a gestar també el projecte de l’Adrià que l’ha permès acabar fent de pagès i vivint a un dels paratges més bonics de les valls de Sant Llorenç del Munt. A més, cinc són també els membres de la família protagonista que ara viuen a la Muntada. Ben trobat, vaja.

A la Muntada, tot és empenta
Si ens arribem a la vall entre el febrer i el juliol, dies amunt, dies avall, serà fàcil trobar-hi la ramada d’ovelles de can Pèlacs que en ronden els propers prats i boscos, just quan la vall ofereix bons pastius, havent fet una petita transterminància des del vessant matadeperenc del massís. Però tot té un més enllà: les vinyes de la Vall d’Horta són cuidades amb una tenacitat admirable i la presència premeditada del bestiar serà decisiva per despampolar els ceps quan n’és el moment, cap al juliol, quan és bo que el raïm vagi madurant amb un sol més directe i l’excés d’ombra dels pàmpols els és sobrera. Però mentre, ajuden a mantenir nets boscos i espais oberts, donant al bestiar la bona teca de la vall durant els millors mesos.
Però l’Adrià no para, sempre pensant en anar més enllà. Si aneu a la Muntada no només hi veureu vinyes, ampolles de vi i el tarannà inquiet d’aquest pagès satisfet, sinó que també us oferirà passejades guiades, bons moments per les vinyes, tasts de vins i la possibilitat de tastar per unes hores amb la família, quan en sigui el moment, la verema i el trepig del raïm per treure’n el preuat most. La casa és també una aula de natura des d’on s’ofereixen amb força regularitat itineraris familiars i escolars per anar a veure ocells, plantes, la geologia de l’indret o qualsevol altra temàtica patrimonial de l’entorn que pugui resultar interessant. És també el destí de camps de treball destinats a jovent inquiet amb la intenció de recuperar murs i barraques de pedra seca, amb l’empenta del Grup de Pedra Seca Ballestar de Sant Llorenç Savall, o de vetllades i itineraris poètics inspirats en la petjada que el poeta vallesà Pere Quart –pseudònim de Joan Oliver– va deixar a la vall, amb la inestimable col·laboració del Col·lectiu Pere Quart de Sabadell. Els concerts de música, amb la col·laboració de l’Associació Subsòl de Castellar, també hi tenen cabuda de tant en tant, més aviat cap als vespres d’estiu, sigui en plena era de la casa o a qualsevol altre indret de la vall. La Muntada és també un acollidor refugi on fer una estada de dos o més dies i quedar-se impregnat del formidable paisatge geològic de la vall i des d’on pujar ben atrevits fins a la cova Simanya, al Montcau, als Emprius o a la talaia de Castell de Pera. I si tot això no fos prou, encara em deixa anar que manté un bon vincle amb el Centre d’Estudis de Castellar del Vallès, per tal d’anar recuperant el bagatge històric de la vall i les seves rodalies.
A la Muntada tot és empenta. Cada racó, una sorpresa; cada cosa que pugui explicar l’Adrià, una petita emoció. De posat humil, però determinant, com els seus vins, està sargint un llegat que cal anar seguint de ben a prop. Sens dubte, grans aplaudiments!
Renaixença de la vinya  a la Vall d’Horta

Adrià Garriga a la vinya de la Muntada.

Els pàmpols tardorals de la vinya, amb el Montcau a l’horitzó.

La vinya i, a sota, el ramat de can Pèlacs desempampolant.

El Consorci de Turisme del Vallès Occidental, amb el Suport de la Xarxa Productes de la Terra de la Diputació de Barcelona, dóna suport a les empreses productores i elaboradores artesanals de la comarca, per a la revalorarització dels productes agroalimentaris de qualitat de la comarca.

5 quarteres per a tothom

Una quartera és una antiga mesura agrícola catalana, lleugerament variable segons la contrada, equivalent a la zona del Vallès aproximadament a un terç d’hectàrea. L’Adria em comenta que el mot és emprat en la nominació d’aquests nous vins vallesans honorant l’antiga pagesia de la comarca. Més enllà dels simbolismes, la veritat és que els nous vins de la Vall d’Horta, malgrat la seva jovenesa, comencen a ser vistos amb força bons ulls entre els afeccionats a la cultura del vi.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara