Josep Corominas

La maçoneria com a pensament lliure, constructiu i fratern

Joan Alcaraz (text) , Vicenç Relats (fotografies)

Als seus vuitanta anys, Josep Corominas i Busqueta (Terrassa, 1939), doctor en medicina i diplomat en psicologia clínica, ha exercit com a especialista en psiquiatria i ha estat professor titular de la Facultat de Medicina de la UB i consultor de l’Hospital Clínic. Del 1976 al 1982 va ser secretari del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
I de la medicina, a la política. “Podríem dir que la vida, segons com, l’he segmentada”, diu. I és que el pas al servei públic el convertiria, gairebé, en un nou professional. A les eleccions municipals del 1983 va entrar a l’Ajuntament de Terrassa amb el Partit dels Socialistes de Catalunya, en el qual militava des del 1975, “inicialment a l’anomenat PSC (Congrés) -comandat per Joan Reventós- i després al PSC actual”.

Regidor i diputat socialista
Corominas va ser edil durant tres legislatures i es va fer càrrec, fins al 1995, d’unes quantes tinences d’alcaldia. Com a dirigent, va ser primer secretari de la Federació Vallès-oest del PSC i conseller comarcal. L’any 1989 va accedir al Congrés dels Diputats, inicialment en substitució de l’enyorat Ernest Lluch, que havia estat nomenat rector de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo. Precisament, i com ho és el nostre home, s’ha dit que Lluch, entre molts altres mèrits, havia estat maçó. “Sembla que ho era, sí”. Al Congrés, el terrassenc esdevindria vocal de la comissió d’Economia, Comerç i Hisenda i portaveu adjunt de la Comissió de Sanitat i Consum.
L’any 2000 plegaria de la política i retornaria, fins a jubilar-se, a l’Hospital Clínic. “Tot i així, aquest 2019 em vaig presentar per alcaldable a Ullastrell, on visc des de fa temps, perquè no hi havia cap llista del PSC, però no vaig sortir elegit com a regidor per tres vots...”
En canvi, no va aspirar mai, diu, a esdevenir alcalde de l’antiga Egara. La seva tasca municipal es va concentrar, sobretot, en el que més coneix professionalment, l’àmbit sanitari. “Vam aconseguir una cosa important per a la ciutat, que avui tothom troba normal. I és que, fins ara fa trenta anys, tota l’assistència sanitària depenia d’una entitat de titularitat privada com és Mútua Terrassa. Negociant amb la Generalitat, vam aconseguir dividir la ciutat en dues parts: l’una, depèn de la Mútua, i l’altra, d’un consorci sanitari del que depèn l’Hospital de Terrassa i on s’integren la Generalitat, l’Ajuntament i la Fundació Sant Llàtzer. També vam consolidar l’assistència integral de la salut, promovent els CAP als districtes”.

La cultura social ateneista
Josep Corominas és el tercer president de l’etapa contemporània de l’Ateneu Terrassenc (ateneuterrassenc.terrassa.net), refundat l’any 1996 com a descendent d’una primera època que se situa en les darreres dècades del segle xix. “La nostra entitat té sobretot la funció de fomentar els valors més socials de la cultura, que és el que els ateneus han impulsat històricaent. Fa poc que hem canviat de seu i intentem tenir una presència a la ciutat el més activa possible, tot i que seria bo incrementar el nombre de socis, que és un dels reptes que ara ens proposem”.
A partir del 1981, aquest vallesà també s’afilià a la francmaçoneria. O sigui, a aquesta organització internacional discreta –no pas secreta– els orígens de la qual es remunten, no ja al segle XVII –la maçoneria especulativa, que ha arribat fins avui– ni a l’Edat Mitjana –la maçoneria operativa que integraven els constructors de les catedrals–, sinó a l’Edat Antiga. Per exemple, en l’ideal del Temple de Salomó, inspirat en la Saviesa, o en els constructors de piràmides a l’antic Egipte...
“A mi m’han interessat, des de sempre, els valors que la maçoneria propugna: llibertat, igualtat, fraternitat, equilibri i progrés socials... Molta gent d’aquest país, als maçons, encara ens veu amb recel. En primer lloc, perquè se’ns ha fet molta propaganda en contra: durant els quaranta anys del franquisme, el famós contubernio judeo-masónico sortia cada dos per tres. I Espanya constitueix l’únic estat d’Europa que va disposar d’un tribunal especial per jutjar la maçoneria i el comunisme”.

Com Orfeu guiant Eurídice
Un altre malentès: la maçoneria, va contra la religió? “Mai –sosté Corominas-, perquè la major part dels maçons tenen creences religioses, tot i que la maçoneria no imposa cap creença en concret. El que fa, en canvi, és abolir els dogmes i propugnar que l’individu sigui lliure i, per tant, capaç de pensar lliurement i de construir-se a si mateix i contribuir a la construcció de la societat, talment com els mestres medievals bastien les grans catedrals gòtiques, buscant, singularment, la llum”.
Precisament, un dels textos clàssics de l’organització és El significat de la maçoneria (edició inicial anglesa del 1922), escrit per Walter Leslie Wilmshurst. Publicat en versió castellana per Editorial Masónica masonica.es, de referència dins del sector i amb seu a Oviedo, que a la portada du la reproducció d’un quadre molt preuat del pintor francès Camille Corot que s’intitula Orfeu guiant Eurídice des dels inferns (1861).
Josep Corominas també ha intentat, com a Gran Mestre de la maçoneria, ser un d’aquests orfeus benefactors. Durant anys, des de la Gran Lògia d’Espanya gle.org, i actualment, des de la Gran Lògica Ibèrica Unida gliu.org. De la foscor a la llum, hi ha més d’una manera de fer aquest camí, però sobretot es necessita interès, determinació i voluntat d’arribar-hi...
Josep Corominas

Josep Corominas, amb tota la simbologia maçònica, a casa seva.

Egarenc Gran Mestre de la maçoneria. L’egarenc Josep Corominas ha estat professor de medicina i ha exercit com a psiquiatre. També ha estat, com a dirigent del PSC, regidor a Terrassa i diputat al Congrés. President de l’Ateneu Terrassenc, el que més el singularitza és la seva filiació maçònica, que l’ha dut a ser Gran Mestre de la Gran Lògia d’Espanya i després de la Gran Lògia Ibèrica Unida.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara