El teatre, la màquina de la felicitat

El teatre permet realitzar i compartir un acte creatiu personal i col·lectiu que esdevé eina de transformació social

Joan Monells (text)

Quan vaig acabar els estudis d’art dramàtic a l’Institut del Teatre vaig haver de fer una profunda reflexió sobre per què realment volia convertir-me en una persona de teatre. Per una necessitat desenfrenada de voler ser el centre d’atenció? Per què em motivava la competitivitat? Per què no m’agradaven les feines que suposessin una certa monotonia?... De seguida l’instint em va tornar a la meva infància i adolescència, quan el cuquet del teatre va entrar dins meu. Per damunt de tot, el teatre em divertia i em provocava un plaer inexplicable i llavors vaig decidir que això no ho podria deixar mai de banda. Sense aquest element indispensable la meva feina no tindria cap sentit.

Primer contacte
Des del meu primer contacte dirigint grups de teatre amateurs, essent jo professional de les arts escèniques, s’ha introduït un nou objectiu a la meva feina: donar un cop de mà a les persones que no es volen dedicar d’una manera professional al teatre per poder, a través seu, connectar-se amb si mateixes i amb el món. El teatre com a eina generadora de felicitat; per deixar-se emportar pel plaer que suposa realitzar un acte creatiu i compartir-lo amb els espectadors.

Jugar
En moltes llengües, com per exemple el francès s o l’anglès, actuar s’anomena “jugar”. I això, un joc, és el teatre i més encara el teatre amateur. És sorprenent veure com professionals de les finances, de la sanitat, de l’educació, persones que tenen una fruiteria o condueixen excavadores estan disposades a dedicar moltes hores de la seva vida d’una manera totalment altruista al teatre. Me n’adono com n’és d’important no deixar mai de ser nens, de descobrir el món com si fos la primera vegada que el veus i viure a l’escenari amb el coratge i l’actitud que et dona cada personatge que interpretes: la senyora de la verduleria que s’ha convertit en Lady Macbeth; el forner transformat en el Manelic de Terra baixa; la nena que ha suspès cinc assignatures esdevinguda una perfecta Bernarda Alba... .

Maleducats
Aquesta és la màgia del teatre, on tot és possible. En el procés de creació les normes estan fetes per reinventar-se i descobrir-se de nou a cada instant. No només a nivell interpretatiu sinó en tots els àmbits artístics que acompanyen el teatre: l’escenografia, l’atrezzo, la il·luminació i el vestuari. Sempre hi ha persones que gràcies al poder de la seva imaginació són capaces de transformar el món. Per uns moments, les persones que fan teatre d’aficionats poden ser maleducats en el bon sentit de la paraula i poden oblidar-se de les normes socials i culturals que ens encotillen i així gaudir d’un espai de llibertat i creativitat per expressar-se.

Compartir
La passió pel teatre no té fronteres. Darrera d’un muntatge hi ha molt d’amor per fer un treball on la paraula compartir s’escriu en majúscules: un gran treball en equip i transversal per tots els costats. Qui ha escrit l’obra té l’afany que un grup de persones posin les seves dots creatives per aixecar un espectacle amb un contingut que compartirà amb el públic. Els actors, amb generositat i humilitat, s’entreguen plenament als seus companys d’escena i també al públic, que de segur que va al teatre perquè se li expliqui una bona història amb la qual pugui empatitzar.

Impuls social
És important impulsar el teatre en la societat perquè es una gran eina educativa, tant en l’àmbit emocional com de continguts. El teatre ajuda a formar-se com a persona, augmenta la capacitat crítica i ajuda a créixer. Persones tímides es converteixen en reines de l’univers, persones amb alguna minusvàlua en superherois. Els nostres complexos es transformen en habilitats.
Malauradament, en la nostra societat encara l’art i el teatre específicament es considera un entreteniment, sense més ni menys, i es menyspreen els efectes beneficiosos que pot generar socialment. Al Vallès i arreu de Catalunya hi ha una gran tradició de teatre amateur i cada vegada es valoren més els efectes terapèutics d’actuar fent teatre, alhora que la societat també s’està adonant del poder que té una història ben explicada per remoure’ns i provocar canvis socials.
És una llàstima que en el sistema educatiu de primària i secundària no hi hagi més lloc per a l’educació d’arts escèniques impartides per professionals del sector. Això vol dir que encara no es creu prou necessari per al desenvolupament de les persones, fet que m’entristeix i més encara havent-ho comprovat en el treball fet amb col·lectius de persones diverses.

El paper de l’aficionat
Al Vallès tenim la sort de tenir un gran teixit teatral tant professional com amateur. Formen part de la família del teatre amateur aquelles persones que, com jo, a primària i secundària vam tenir la sort que uns professors ens van ensenyar a estimar el teatre i ens van empènyer a què formés part de les nostres vides. Són del teatre amateur aquelles persones que van començar a fer teatre per fer feliços els altres, fent riure els espectadors. Són persones a qui cada dia els ha mogut l’afany d’anar més lluny a través de la seva afició. També formen part del teatre amateur aquells familiars amants del teatre que hi han portat els seus fills, nets, nebots... des de ben petits i que ara no poden viure sense.
A Catalunya hi ha molts grups de teatre amateur i un gran circuït, fins i tot millor que el professional. Des de la passió que ha impulsat el teatre no professional hi ha una ferma convicció que el teatre és alguna cosa especial que aporta moltes coses positives a les persones. Molts teatres en què actuen les companyies amateurs sovint no són les grans infraestructures modernes de formigó, acostumen a ser teatres vells, amb olor d’antic, però també amb olor de molts moments excepcionals viscuts pels personatges de les obres representades i també amb l’olor de grans moments viscuts per les companyies d’aficionats que han trepitjat aquells escenaris.

Felicitat...
En definitiva, el teatre amateur és una maquina de felicitat: la felicitat que produeix jugar fent teatre i la que causa l’escalfor del públic. Als professionals que tenim contacte amb el món amateur ens ajuda a no perdre mai l’entusiasme per la nostra professió, per molts alts i baixos que hi hagi. Ens emmirallem en la seva actitud i ens fa persistents a seguir fent allò que tant estimem: el teatre.
El teatre, la màquina  de la felicitat

La companyia Quatre per quatre de Granollers representant El cafè de ta marina de Josep Maria de Sagarra. Foto: Quatre per quatre.

Till- Tall Teatre, de Llinars, fent La Passió. Foto: Josep Ramon Garcia.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara