Sant Feliu, poble d’estiueig... i per viure-hi el teatre tot l’any
El grup de teatre Deixalles81, amb un trajecte de més de tres-centes representacions, organitza, a més, un concurs de teatre ben especial
Raquel Puig Alasa
(text)
De lluny, la gran ciutat; els cingles de Bertí a tocar i una avantsala al Moianès. Aquest és l’escenari natural de Sant Feliu de Codines que en resguarda un altre de vital i arrecerat al mig del poble: el Casal Cultural Codinenc, ple a vessar de Deixalles81.
No es malinterpreti! Deixalles81 és el motor d’una vida teatral codinenca que és capaç d’arribar molt més enllà del seu magnífic escenari natural. El grup neix, com el seu nom indica, l’any 1981, en aquells moments on molt estava per fer i era possible. Poc temps després de la seva formació, el grup ja es converteix en un espai contenidor d’iniciatives teatrals, però no només això, sinó que s’embranquen en l’organització d’un certamen que actualment ja suma trenta-sis edicions. Aquest contenidor es recicla i regenera gràcies a la tossuda creativitat i a la determinació de fer arribar el teatre a tothom.
Des del 2014 organitzen la Mostra Juvenil, en la qual al llarg d’un cap de setmana joves actrius i actors de tot el país hi participen en vuit espectacles. En la darrera edició de 2019 es van doblar el nombre d’escenaris amb una aposta forta per la presència al carrer. Actualment, l’activitat de teatre juvenil a Sant Feliu passa per tres grups que treballen en paral·lel per estrenar les seves obres al llarg de la temporada. Això pel que fa a la Mostra Juvenil. Però n’hi ha més i per als més petits.
Com passa a la majoria de poblacions de Catalunya, Els Pastorets són la primera escola de teatre. És el germen que s’inocula de forma eficaç per fer que la canalla no deixi els escenaris fins arribar a l’edat adulta. El 1985 a Sant Feliu en representa la primera versió plenament infantil, sempre en versió del clàssic de Folch i Torres, fins que la iniciativa es reprèn el 2012 i des de llavors s’ha mantingut estable.
Infants al jurat
El virus és tan eficaç que els infants arriben al concurs de teatre i formen part del jurat. S’encarreguen de deliberar el premi a la millor obra del concurs, segons el jurat infantil. Implacables. Tal com sol passar abans que els convencionalismes de l’edat adulta no entelin les pròpies decisions.
Cada any prop d’un miler d’espectadors assisteixen a les representacions del concurs. Així, des del 1989, poc després d’estrenar el nou any, comencen deu tardes de teatre cada diumenge.
La mecànica del concurs, però, comença molt abans. Un cop tancada la convocatòria, a la qual s’hi presenten una quarantena d’obres, cal escollir les nou que configuraran la temporada. “Aquesta fase hi fa molt i cal triar bé per fer que cada setmana vingui el públic i trobi un cartell equilibrat però atraient”, comenta en Josep Canet, ànima del grup. Aquesta feina delicada s’adjudica a un jurat de pre-selecció, format per membres del Casal, però que no és pas el mateix que valorarà al final del concurs, on la votació popular i el paper del nens i nenes és tan important. La incorporació de la canalla al jurat és motiu d’orgull per a Deixalles81. Josep Canet sosté que “aquest és el canvi més important del concurs”, perquè fer entrega del premi a la millor obra segons el jurat infantil “permet tenir una visió diferent del concurs ja que a cada jornada els nens i nenes veuen les obres, les comenten al final i és molt curiós com arriben a algunes conclusions, sempre interessants.”
L’hora del Vicenç de l’aigua
Tant en un jurat com en l’altre hi participa gent vinculada al món teatral: figurants, ex-actors i actrius, estudiants, periodistes, habituals de la sales de Barcelona, etc. Tot plegat fa que a cadascuna de les sessions es compleixi amb cert rituals, alguns ben especials. Com el de començar a l’hora del Vicenç de l’aigua. Durant anys les obres començaven passats uns minuts de les set de la tarda, un cop hagués arribat el revisor del comptadors de l’aigua conegut com el “Vicenç de l’aigua”. “És curiós...sempre arribava el darrer! Ara és gran i ja no pot venir, però molta gent s’en recorda i ens pregunta per ell. De tota manera, continuem començant amb uns minuts de retard. D’això també se’n diu horari de Sant Feliu!”, comenta amb humor en Josep.
Entre les particularitats tècniques del concurs, el fet que totes les obres han de tenir mitja part. Per als organitzadors aquest petit espai és vital per deixar descansar i alhora mantenir un públic una mica més disciplinat i evitar interrupcions poc oportunes. A més, la mitja part sempre fomenta la tertúlia!
El certamen sempre inclou un obra fora de concurs, amb la qual generalment es posa el punt i final a la temporada. La cloenda és una festa de i per a tothom qui estima el teatre. “Fem un petit àpat, senzill, i ens trobem tots. El premi és que en aquell espai et reconeguin i un petit trofeig. I prou”, diu contundent en Josep Canet. “Entenem que cada grup té les seves dificultats, que tots hi inverteixen, treball, hores i diners i per tant optem per oferir la mateixa assignació en metàl·lic a cada grup. El nucli reduït de l’organització del concurs el formen Canet i bona part de Deixalles81 fent que el recompte final de persones pendent del concurs sigui de prop d’un centenar.
“El concurs de teatre de Sant Feliu és l’acte cultural més important al poble”, afirma orgullós en Josep. De fet, les dades aval·len aquesta afirmació tan contundent. Prop d’un miler d’espectadors de Sant Feliu, rodalies i més enllà que acudeixen a les representacions, cada any. El nucli teatral organitzador, Deixalles81, porta tres-centes actuacions a l’esquena, acumulen 11 premis a la millor obra en diferents concursos a més d’altres per a actors, actrius, direcció i escenografia. Com a organitzadors reparteixen prop d’una trentena de premis en les diferents categories ( actors, actrius principals i secundaris, direcció, millor obra, escenografia, jurat popular, etc) Entre elles, recordem, la de millor obra segons el jurat infantil!)
Carpeta Al Vallès s’alça el teló
