Sant Feliu, poble d’estiueig... i per viure-hi el teatre tot l’any

El grup de teatre Deixalles81, amb un trajecte de més de tres-centes representacions, organitza, a més, un concurs de teatre ben especial

Raquel Puig Alasa (text)

De lluny, la gran ciutat; els cingles de Bertí a tocar i una avantsala al Moianès. Aquest és l’escenari natural de Sant Feliu de Codines que en resguarda un altre de vital i arrecerat al mig del poble: el Casal Cultural Codinenc, ple a vessar de Deixalles81.
No es malinterpreti! Deixalles81 és el motor d’una vida teatral codinenca que és capaç d’arribar molt més enllà del seu magnífic escenari natural. El grup neix, com el seu nom indica, l’any 1981, en aquells moments on molt estava per fer i era possible. Poc temps després de la seva formació, el grup ja es converteix en un espai contenidor d’iniciatives teatrals, però no només això, sinó que s’embranquen en l’organització d’un certamen que actualment ja suma trenta-sis edicions. Aquest contenidor es recicla i regenera gràcies a la tossuda creativitat i a la determinació de fer arribar el teatre a tothom.
Des del 2014 organitzen la Mostra Juvenil, en la qual al llarg d’un cap de setmana joves actrius i actors de tot el país hi participen en vuit espectacles. En la darrera edició de 2019 es van doblar el nombre d’escenaris amb una aposta forta per la presència al carrer. Actualment, l’activitat de teatre juvenil a Sant Feliu passa per tres grups que treballen en paral·lel per estrenar les seves obres al llarg de la temporada. Això pel que fa a la Mostra Juvenil. Però n’hi ha més i per als més petits.
Com passa a la majoria de poblacions de Catalunya, Els Pastorets són la primera escola de teatre. És el germen que s’inocula de forma eficaç per fer que la canalla no deixi els escenaris fins arribar a l’edat adulta. El 1985 a Sant Feliu en representa la primera versió plenament infantil, sempre en versió del clàssic de Folch i Torres, fins que la iniciativa es reprèn el 2012 i des de llavors s’ha mantingut estable.

Infants al jurat
El virus és tan eficaç que els infants arriben al concurs de teatre i formen part del jurat. S’encarreguen de deliberar el premi a la millor obra del concurs, segons el jurat infantil. Implacables. Tal com sol passar abans que els convencionalismes de l’edat adulta no entelin les pròpies decisions.
Cada any prop d’un miler d’espectadors assisteixen a les representacions del concurs. Així, des del 1989, poc després d’estrenar el nou any, comencen deu tardes de teatre cada diumenge.
La mecànica del concurs, però, comença molt abans. Un cop tancada la convocatòria, a la qual s’hi presenten una quarantena d’obres, cal escollir les nou que configuraran la temporada. “Aquesta fase hi fa molt i cal triar bé per fer que cada setmana vingui el públic i trobi un cartell equilibrat però atraient”, comenta en Josep Canet, ànima del grup. Aquesta feina delicada s’adjudica a un jurat de pre-selecció, format per membres del Casal, però que no és pas el mateix que valorarà al final del concurs, on la votació popular i el paper del nens i nenes és tan important. La incorporació de la canalla al jurat és motiu d’orgull per a Deixalles81. Josep Canet sosté que “aquest és el canvi més important del concurs”, perquè fer entrega del premi a la millor obra segons el jurat infantil “permet tenir una visió diferent del concurs ja que a cada jornada els nens i nenes veuen les obres, les comenten al final i és molt curiós com arriben a algunes conclusions, sempre interessants.”

L’hora del Vicenç de l’aigua
Tant en un jurat com en l’altre hi participa gent vinculada al món teatral: figurants, ex-actors i actrius, estudiants, periodistes, habituals de la sales de Barcelona, etc. Tot plegat fa que a cadascuna de les sessions es compleixi amb cert rituals, alguns ben especials. Com el de començar a l’hora del Vicenç de l’aigua. Durant anys les obres començaven passats uns minuts de les set de la tarda, un cop hagués arribat el revisor del comptadors de l’aigua conegut com el “Vicenç de l’aigua”. “És curiós...sempre arribava el darrer! Ara és gran i ja no pot venir, però molta gent s’en recorda i ens pregunta per ell. De tota manera, continuem començant amb uns minuts de retard. D’això també se’n diu horari de Sant Feliu!”, comenta amb humor en Josep.
Entre les particularitats tècniques del concurs, el fet que totes les obres han de tenir mitja part. Per als organitzadors aquest petit espai és vital per deixar descansar i alhora mantenir un públic una mica més disciplinat i evitar interrupcions poc oportunes. A més, la mitja part sempre fomenta la tertúlia!
El certamen sempre inclou un obra fora de concurs, amb la qual generalment es posa el punt i final a la temporada. La cloenda és una festa de i per a tothom qui estima el teatre. “Fem un petit àpat, senzill, i ens trobem tots. El premi és que en aquell espai et reconeguin i un petit trofeig. I prou”, diu contundent en Josep Canet. “Entenem que cada grup té les seves dificultats, que tots hi inverteixen, treball, hores i diners i per tant optem per oferir la mateixa assignació en metàl·lic a cada grup. El nucli reduït de l’organització del concurs el formen Canet i bona part de Deixalles81 fent que el recompte final de persones pendent del concurs sigui de prop d’un centenar.
“El concurs de teatre de Sant Feliu és l’acte cultural més important al poble”, afirma orgullós en Josep. De fet, les dades aval·len aquesta afirmació tan contundent. Prop d’un miler d’espectadors de Sant Feliu, rodalies i més enllà que acudeixen a les representacions, cada any. El nucli teatral organitzador, Deixalles81, porta tres-centes actuacions a l’esquena, acumulen 11 premis a la millor obra en diferents concursos a més d’altres per a actors, actrius, direcció i escenografia. Com a organitzadors reparteixen prop d’una trentena de premis en les diferents categories ( actors, actrius principals i secundaris, direcció, millor obra, escenografia, jurat popular, etc) Entre elles, recordem, la de millor obra segons el jurat infantil!)
Sant Feliu, poble d’estiueig...  i per viure-hi el teatre tot l’any

Un moment de la representació de l’obra La ceba per part de Deixalles81, l’any 2010. Foto: Arxiu Deixalles81.

Detall del primer cartell del concurs de teatre de Sant Feliu Foto: Arxiu Deixalles 81.

Adolescer 2055 l’obra de Roberto Santiago que actualment està rodant amb el planter juvenil de Sant Feliu Foto: Arxiu Deixalles81.

Josep Canet, trepitjant escenari des dels tres anys

L’ànima de tot aquest devessall de feina, la clau de volta de tot és Josep Canet, manyà de Sant Feliu i actual director de Deixalles81. Quan parlem amb ell ja es nota que porta el teatre a la sang. Ens facilita de seguida informació i les fotografies que podeu veure, tot amb eficàcia, rapidesa i amabilitat. Va per feina perquè en té i n’ha fet molta. És autor de vint-i-dues obres, des dels tres anys que trepitja escenari, amb 13 fa el seu primer Rovelló, el seu primer protagonista serà en L’ase flautista i en total ha dirigit més de setanta obres. Tot això li ve de família, ens explica. “Del 87 al 98 la direcció recau a la meva mare, Rosa Figueras, i amb ella el grup de joves fem un salt qualitatiu i comencem a fer bolos, concursos i mostres.” Ell i l’equip de Deixalles81 s’encarreguen de la Mostra Juvenil, del teatre infantil (a través de diverses activitats) i del concurs en el teatre d’adults.
En un poble com Sant Feliu fer teatre també vol dir anar més enllà de la interpretació. D’aquí que també en Josep faci de tècnic de so o d’il·luminació, tècniques molt cuidades en els darrers anys que sovint recauen en membres d’un entorn molt proper. Conclusió: en Josep porta el teatre a la sang perquè ha mamat teatre des de petit. El teatre és el seu refugi i el d’uns quants més. Vegem, doncs, com s’ho fan per tirar endavant un dels principals concursos de teatre a la comarca i a Catalunya. I en especial, en aquesta aposta per als i les més joves.

Amb recursos de cada grup
En Josep, manyà de professió i fill de teatre pels quatre costats es fa càrrec del grup infantil el 1996, recollint la dèria d’inocular la vena teatral als més joves i encetant una prolífica producció de textos aptes per a les representacions. “Més aviat per falta de textos i per motivar-los” matisa.
Així, juntament amb en Pere Anton Lapeña i sota el paraigua de la Federació de Grups de Teatre de Catalunya, el 2004 neix la I Mostra de de Grups Infantils de Teatre de Catalunya. La Mostra neix en format itinerant i a Sant Feliu s’encarreguen d’organitzar-la durant cinc anys, fins que deu anys més tard, el 2014, es crea la Mostra Juvenil de Grups de Teatre de Catalunya. En Josep i l’equip que l’envolta passen a assumir plenament aquest esdeveniment. Canet explica: “la reformulem, passa a ser un ‘festival’ on els nois i noies que hi participen es queden tot el cap de setmana, fan teatre, acampen a Solanes (un paratge de Sant Feliu) i conviuen tot el cap de setmana”. No és estrany que agafin les regnes d’aquesta iniciativa, veient la potència codinenca que ha anat agafant tot plegat amb els anys. Aquesta determinació els va fer mereixedors del Premi Arlequí, l’any 2013, que atorga la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara