Fe Fernàndez

El llegir com respirar d’una llibretera singular

Pruden Panadès (text) , Marta Costa Bellorbi (fotografies)

Parlem en un bar al costat de la llibreria, un matí de primers d’octubre a les Franqueses del Vallès, un poble de pobles, que ja ha arribat als 20.000 habitants. Només alguns detalls intermitents delaten canvis d’estació. Encara fa calor, però un te calent ve de gust i les tardes ja incorporen un tombant de llum diferent.
Per la seva situació en un angle de la plaça porxada, un pèl amagada, aquesta llibreria que porta el nom d’una dansa tradicional vallesana –vinculada al ball de Gitanes, i que es balla a Marata i Corró d’Avall– fa venir ganes d’aturar-se a escoltar contes explicats amb calma, a mirar àlbums il·lustrats, a renovar la curiositat per les novetats o a cercar aquell punt de misteri que tenen tots els llibres, allò que no acabem de comprendre i que potser és el que ens va moure i ens mou a continuar llegint. Dubta de si cal esmerçar gaire temps en els aparadors de L’Espolsada perquè no està en un lloc concorregut i perquè els reclams que funcionen entre els seus assidus són d’una altra mena, això explica que una mica més de la meitat siguin de fora del municipi. Amb tot, són aparadors que es fan mirar.
En visitar-la per primera vegada, algú potser pensi en la novel·la La llibreria, de Penelope Fitzgerald, o en la música de Yann Tiersen per a la pel·lícula Xocolat. És espectacular veure quan es remou de dalt a baix, es despleguen cadires, es distribueixen copes de vi i es fullegen llibres mentre s’enfila una conversa o es presenta un llibre. S’hi ha vist pel·lícules, menjat croquetes casolanes, fet presentacions memorables i celebracions desbordants. El seu Club de Lectura ja té 10 anys i ha generat un enfilall de més de cent llibres recomanats, llegits i comentats. És una llibreria plàstica i adaptable.
Des dels inicis, L’Espolsada ha convidat tota mena de creadors i agents vinculats al món del llibre: autors de totes les edats i procedències, editors, traductors, agents literaris, il·lustradors, mestres o bibliotecàries, que han donat a conèixer múltiples visions dels paisatges que envolten els llibres que –segons JL Borges– s’assemblen a la sorra perquè no tenen ni principi ni final. No hi han faltat les signatures de llibres, la presència a les xarxes socials, l’agenda d’activitats, el bloc, les ressenyes, les recomanacions o els tallers. Cal una certa febre lectora en l’art de vendre llibres, perquè res no és més convincent o contagiós que el goig compartit.

L’acompanyament
La consciència lectora és una experiència molt personal, tant, que gairebé tothom recorda el lloc i l’entorn del primer llibre que el va commoure. En el cas de la Fe, va ser la lectura en veu alta a classe de Madò cullereta de l’autor noruec Alf Proysen, a la que seguirien sense interrupció moltes altres lectures, a l’escola i a casa, amb algun record precís, com el Tintín regalat per un amic en una festa d’aniversari o la lectura, a catorze anys, de “La meva Cristina i altres contes” de Mercè Rodoreda. A l’escola mai no li van fer mandra les lectures obligades i quan li pregunto què fa quan no llegeix, després de rumiar-s’ho, em diu que jugar. Els horaris de L’Espolsada s’han modificat per contribuir a certa pacificació del ritme diari. Sosté que no és fàcil trobar les millors estones per llegir. Els que obligadament es desplacen cada dia en transport públic, les mares o pares que acompanyen els fills a activitats extraescolars, disposen de temps regulars que són de bon aprofitar.
Llegir és una pràctica solitària que demana esforç, però que paradoxalment empeny a l’escolta, a l’intercanvi, la conversa i el contrast de parers. En aquest sentit, els àlbums il·lustrats, que per a la Fe estan vivint un moment vigorós, són una invitació atractiva a la literatura que pot ser compartida per nens i adults. És per la importància d’aquestes primeres passes que L’Espolsada ofereix tres clubs de lectura infantils, un de destinat a joves adolescents, i el dels adults.
Com a persones referents en aquestes etapes no dubta a esmentar Glòria Gorchs, bibliotecària especialitzada en literatura infantil i juvenil de la biblioteca Roca Umbert de Granollers, i Lara Reyes, directora del col·legi públic Francesc Aldea de Terrassa, experta en l’estudi de l’impacte de la literatura com a eix vertebrador de continguts escolars. Amb elles dues i amb Tramoia Cultura, dirigida per la granollerina Clara Saperas, han promogut unes sessions de formació sobre l’àlbum il·lustrat, adreçades a pares i educadors.
Desafiant els inconvenients de les llibreries petites i assumint el condicionant d’uns hàbits de lectura encara minsos, L’Espolsada s’ha convertit en un referent que és, al mateix temps, representatiu d’una actitud professional més compromesa en innovar i enriquir les seves relacions amb els clients-lectors que no pas en deixar-se aclaparar pels mals auguris. El seu activisme no és una moda, ni un recurs de màrqueting directe, més aviat sembla reblar la idea de Joan Fuster: “… llegir no és fugir, llegir és seguir vivint i cadascú ho fa a la seva manera”.

Benvingudes al club
Com passa sovint en les activitats culturals o participatives, la majoria d’assistents són dones. En el club de lectura de L’Espolsada els lectors són escassíssims al costat de les lectores d’edats diverses que venen de lluny o de prop i estan avesades a sessions que comencen puntuals però no se sap quan acaben. N’hi ha d’incondicionals que es converteixen en voluntàries per fer el “Sant Jordi” més passador o decorar la llibreria quan cal.
El club, centrat principalment en narrativa contemporània, és dinamitzat per la Fe i ocasionalment pot acollir convidats relacionats amb el llibre que es comenta. Els títols escollits són una sorpresa que es va desvelant a cada sessió. Els títols més celebrats han estat els de llibres com ara La amiga estupenda d’Elena Ferrante, presentat per l’editora Silvia Querini i la traductora Celia Filipetto. Diu que ha anat guanyant seguretat en dir que sí o que no, i quan li pregunto si s’ha plantejat mai editar o escriure, em diu que no, que el que més li agrada és dinamitzar la lectura al costat de lectors principiants o experts.
Si, com diu Joan Fuster, “...només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir”, se’ns ha girat feina!
Fe Fernàndez

Fe Fernàndez sota el cel de tardor vallesà, amb tot de llibres.

De dèria a professió. Quan un vespre, els seus pares van descobrir que el parloteig que sentien era la seva filla que llegia en veu alta, poc podien imaginar que, temps a venir, aquella dèria lectora hauria de ser la seva professió. No era previsible tampoc que allà on el pla urbanístic de Corró d’Avall va situar una plaça -dura- amb habitatges i locals comercials, seria l’entorn d’una llibreria especial. Ja fa dotze anys que Fe Fernàndez (Granollers, 1975) ha transformat el seu negoci en un fenomen conegut, reconegut i guardonat. No és estrany que formi part del jurat del premi Sant Jordi de novel·la o que col·labori com a docent en el postgrau de Llibreria de la UB.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara