Frederic Roda, teatrero total

El director establert a Granollers ha impulsat grups de teatre, tallers per a escolars i adults i fins un teatre: el Ponent, ara dit Llevant

Vicenç Relats (text) , Arxiu Frederic Roda (fotografies)

Frederic Roda i Fàbregas (Barcelona, 1950) porta el teatre a les venes ja que el seu pare –l’eminent director i crític teatral Frederic Roda Pérez (1924-2006)– ja l’agafava per als papers infantils de les obres que muntava amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB). El seu primer escenari va ser el menjador de casa seva, al carrer Infanta Carlota de Barcelona, on compartia assajos per als muntatges de l’ADB amb quatre dels vuit germans que acabarien sent.
Vinculat, doncs, al món escènic des de ben petit, ha estat un teatrero professional tota la vida laboral i ha dirigit tant grups d’aficionats com professionals i ha estat pioner en la introducció de l’art dramàtic als centres educatius. L’afició la té ja des d’abans de llicenciar-se a l’Institut del Teatre l’any 1975 i d’esdevenir-ne professor el 1979. Anteriorment havia estudiat Filosofia i Lletres i ja va impulsar un grup de teatre entre companys de la Universitat de Barcelona, com també va fer durant la mili a Saragossa. I les primeres actuacions amb professionals les va fer amb Núria Espert i al Teatre-cabaret de la Cova del Drac de Barcelona.
La coincidència de noms amb el seu pare ha donat per a embolics sonats com la d’un lector de diari que en una carta al director es queixava que un Frederic Roda firmés la crítica d’una obra en la qual ell mateix hi sortia, confonent el crític i l’actor.

Centre Dramàtic a Granollers
Estiuejant de petit a Bellaterra, on la seva mare va crear la pionera Escola Tagore, on ell també va estudiar, el Vallès no li ha estat mai aliè. Aquesta comarca va esdevenir el seu teatre vital d’operacions des que l’any 1978 va aterrar a Granollers, amb l’encàrrec de la Diputació de Barcelona de crear-hi el Centre Dramàtic Comarcal, una mena de delegació de l’Institut del Teatre, com les de Terrassa i Vic, que va funcionar uns anys a Can Pedrals i al vell institut que hi havia al costat de la Sala Tarafa. De fet, Roda va arribar al Vallès Oriental via Cardedeu quan l’any 1976 el van cridar des del Grup d’Aficionats al Teatre (GAT) per dirigir-hi, en un primer any, uns singulars pastorets, que en van dir Els Pasotrets.
A Granollers, el 1979 va engegar el grup de teatre de carrer La Murga, transformat després en La Farinera, amb accions i propostes a la manera de companyies com les que anirien a la Fira del Teatre de Carrer de Tàrrega, que Frederic Roda va dirigir entre 1991 i 1995. Són moltes les intervencions de direcció que ha fet al llarg dels anys en muntatges escènics de grups amateurs granollerins com ara Quatre per Quatre o Ziatar (d’empleats de l’hospital), amb les corals Amics de la Unió i la Polifònica, o amb l’associació de comerciants Gran Centre, a qui va dirigir fent de botiguers a L’Auca del Senyor Esteve, entre d’altres. També ha iniciat projectes en pobles veïns com les primeres representacions de La Pedra del Diable de Parets del Vallès o de Les llegendes del castell Montbui de Bigues i Riells, entre d’altres, sense deixar de dirigir espectacles de petit format amb professionals d’anomenada com Lluís Solé i Jordi Boixaderas a El silenci és or o Carles Martínez a Cambó-Companys.
Amb la inauguració el març de 1981 del Cercle Cultural de La Caixa a Granollers, Frederic Roda va ser l’encarregat de posar en marxa i dirigir durant 25 anys uns Tallers de Teatre a les escoles que van introduir l’art dramàtic a les activitats extraescolars de nombrosos centres, que després representaven les obres assajades al Cercle Cultural. “La complicitat de la feina feta amb Pruden Panadès, del Cercle Cultural, va ser clau per la dimensió i l’èxit d’aquells tallers en els quals van ser alumnes i després professors molts futurs professionals del teatre com Marta G. Otin, Maria Manau, Joan Monells, Gavina Sastre o Laura López, l’actual responsable del batxillerat d’arts escèniques de l’IES Celestí Ballera”, explica cofoi. De fet, el Cercle Cultural va ser durant molts anys on es van haver de refugiar tots els espectacles escènics que es feien en una ciutat que s’havia quedat sense cap teatre des de l’any 1973, en ser enderrocat l’emblemàtic ateneu de La Unió Liberal, i que no veuria fet l’actual Teatre Auditori fins l’any 2001. Amb la voluntat de cobrir aquell buit i d’oferir una programació teatral estable, precisament van ser Frederic Roda i la seva parella i companya en totes les aventures teatrals, la també actriu Francina G. Ars, qui es van arriscar a crear l’any 1998 el Teatre de Ponent, una de les primeres sales alternatives fora de Barcelona. Un teatre que van impulsar tenaçment fins l’any 2016, posterioment traspassat a l’Ajuntament i convertit en l’actual Teatre Llevant.

Professor de l’Institut del Teatre
Ser professor de l’Institut del Teatre –per tant, funcionari de la Diputació– durant 37 anys va donar una estabilitat fonamental per algú de la faràndula: un sou fix, que li permetia compatibilitzar les classes amb altres feines teatrals i que li serviria de coixí i d’aval per poder embarcar-se en aventures artístico-empresarials a Granollers com la dels esmentats tallers escolars però també un restaurant obert a tota creació artística, La Cantonada, que va funcionar durant la dècada dels vuitanta; la creació de l’Escola Taller de Teatre (1995-2000), el Teatre de Ponent (1998-2016), o la companyia infantil Tàbata-Teatre, dirigida per Francina G. Ars, amb qui des del 2000 impulsen el projecte Teatre i literatura, vinculat als instituts de batxillerat, que fa adaptacions de les lectures obligatòries a la Selectivitat.
“A l’Institut del Teatre hi tenia una dedicació que em donava marge per fer moltes altres coses, i la nòmina sempre era un aval per demanar crèdits, en un món cultural on sempre estàs pendent de les subvencions”, admet Roda, jubilat de l’Institut del Teatre el 2016.
El Teatre de Ponent va programar tant grups professionals com no, però sempre amb la condició que els amateurs fossin dirigits per professionals. “El món amateur ha estat massa endogàmic exigint que si en un grup no tothom era aficionat ja no podia participar als concursos”, argumenta. “Hi ha la teoria que el teatre s’aprèn fent teatre, però l’escola veritable per aprendre’n passa per rebre indicacions professionals”, diu Frederic Roda, en una opinió discutida al món teatral. Ell la manté convençut, de la mateixa manera que, amb un to d’agreujat comarcal, sosté que “de professional del teatre se’n pot ser a tot arreu, per petita que sigui la ciutat o el poble on es treballi, però per ser conceptuat de la professió has de ser a Barcelona.”
Frederic Roda, <i>teatrero</i>  total

Frederic Roda, en una imatge actual.

Frederic Roda, quan era jove, amb el seu pare –també Frederic Roda– abans de sortir a llegir un text de Pirandelo.

Tres germans Roda, el Tricicle original

La primera activitat artística de Frederic Roda no va ser en el món de l’escena sinó en el musical. Juntament amb els seu germans Ignasi i Àlvar va ser una de les tres potes del Tricicle original que hi va haver en el món de l’espectacle català. Es tractava d’un grup de la Nova Cançó, fundat el 1968, que va ser batejat per un oficiant de luxe: el poeta sabadellenc Joan Oliver. “Tres rodes fan un tricicle”, va tenir aviat aclarit Pere Quart, qui va escriure algunes lletres expressament per aquell trio de germans. “Quan els del Tricicle còmic van voler començar ens van haver de demanar si els deixàvem utilitzar el nom, eh?”, recorda amb orgull en Frederic. Precisament el trio Roda ha reaparegut aquesta tardor en la celebració a Ripoll dels 50 anys dels Premis Pompeu Fabra. Els poemes de Joan Oliver i els d’altres molts autors van formar part del repertori d’aquell Tricicle que compartia escenari amb Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor i Joan Baptista Humet, entre d’altres.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara