Vida quotidiana i conflicte al Sabadell baixmedieval

Els llibres de la cort del batlle local, del segle XV, en llatí i de caligrafia tortuosa, registraven denúncies, arguments de defensa, confiscacions, subhastes, empresonaments...

Lluís Sales i Favà (text)

Durant els primers compassos del segle xv un individu anomenat Pericó Salelles va ser assidu a les institucions de justicia. Aquest sastre sabadellenc probablement tenia un problema amb el joc. La seva afició desmesurada estava posant en perill els estalvis familiars. A més, havia provocat algun incident tot fent cua al forn de pa, fet pel qual l’any 1403 li’n prohibirien l’entrada. Fins i tot sabem que en Pericó en d’altres contextos i de forma reiterada, dirigia paraules deshonestes a una tal Caterina, muller de Berenguer Cases. L’autoritat, aclaparada per les denúncies contra Pericó Salelles, va acabar per advertir-lo que, de persistir en les seves conductes, el posaria al cep durant vint dies. Durant el càstig viuria exclusivament a base de panis et aqua.
A la mateixa vila de Sabadell i també en aquest període, trobem el cas d’un altre individu, que responia al nom de Pere Parets. Es guanyava la vida entrant en els nombrosos camps on es cultivava el safrà al rodal de Sabadell, poc abans de la collita, i se n’enduia les flors. Però també havia forçat portes dels albergs o cases de la vila per entrar-hi i endur-se tot tipus d’objectes domèstics. Tot això ho havia anat acumulant a casa seva i suposem que, també, revenent. A banda d’aquestes habilitats delictives, Parets en tenia d’altres. Sabem que quan la justicia finalment el va processar, es defensava bastant hàbilment, recorrent a diversos articles de textos jurídics i presentant testimonis que parlaren de la seva bona fama. Tan bé ho va fer -o tan bones connexions socials tenia- que va ser absolt de totes les acusacions el 7 de novembre de 1405.
Aquests exemples podrien contribuir a la imatge negativa de la baixa edat mitjana. Una imatge que, val a dir, els historiadors ens esforçem a matisar dia a dia. Més enllà de les aparences, aquest parell d’exemples –que són extrets del primer registre de la cort juridsdiccional conservat a l’Arxiu Històric de Sabadell– denoten l’existència d’una vila (és a dir, una petita ciutat) a inicis del segle xv. Dels dos casos se’n desprèn que Sabadell ja comptava amb una cort jurisdiccional i d’altres serveis per als habitants (forn, possibilitats de mercadejar-hi), o la presència de diferents estaments i de classes socials. En el segment més baix de l’estructura social tenim notícies de les persones que es guanyaven la vida de les formes més diverses, a vegades al marge de la llei i exposant-se a la reacció de la justícia. La diversitat social, i aquest tipus d’activitats de fortuna en particular, són un tret consubstancial als medis urbans.

550 habitants a primers del segle XV
El Sabadell de principis del segle xv pot ser concebut com un lloc central, de referencia per al rodal i més enllà, malgrat la seva petitesa. Durant el segle xv la vila probablement no va depassar mai els 550 habitants.
Però cal insistir; el Sabadell baixmedieval estava dotat d’instàncies comercials, d’entre les quals destacava el mercat setmanal, amb un espai important dedicat a la carnisseria. Tot i que no es tractava del mercat més potent del territori, sí que era dels més antics, ja que el dret de mercat havia estat concedit en temps remots, l’any 1113, per Ramon Berenguer III. Ja a la baixa edat mitjana, dins i fora de la plaça del mercat es localitzaven un cert nombre d’obradors que treballaven els draps de llana i també la pell per a fer sabates.
Així mateix, la vila comptava amb una fira estacional -una fira agrícola- que començava el primer dissabte de juliol i durava deu dies. Tal com era costum arreu, durant aquests dies la cort jurisdiccional permetia a tothom de transitar lliurement amb les mercaderies pel territori. Encara que tinguessin causes pendents amb la justícia, els mercaders no eren perseguits. Amb tot, restaven exempts d’aquesta gràcia general aquelles persones que haguessin comès els crims més greus, és a dir, la traïció a la Corona, el bandolerisme, la sodomia (la pràctica de l’homosexualitat) o la professió de religions o sectes herètiques.

Flequeria, hostal i bordell
S’ha pogut constatar que Sabadell comptava amb un forn que era de destret; és a dir, tots els habitants hi estaven obligats a coure el pa que ells mateixos havien amassat a casa. La propietat del forn era a mans d’una casa feudal del territori, els Togores. A més de la flequeria, sabem que a la vila hi havia un hostal que molt possiblement també exercia funcions de bordell.
Finalment, d’entre les instàncies que convertien a Sabadell en pol d’atracció poden esmentar-se l’oficina notarial instal·lada a la vila i que permetia certificar les operacions comercials, la cort jurisdiccional en la qual es dirimien els conflictes entre veïns, o la seu parroquial de Sant Feliu.
Si avui som capaços de descriure la pràctica jurisdiccional a Sabadell durant el segle xv, i de passada algunes de les caracterítsiques urbanes, és perquè hem utilitzat una font històrica fins avui inèdita: els llibres de la cort del batlle local. En aquests volums, majoritàriament escrits en llatí i de caligrafia tortuosa, quedaven registrades les actuacions derivades de la pràctica contenciosa: denúncies, arguments de defensa, confiscacions, subhastes, empresonaments.

Una cort controlada pel Consell de Cent de Barcelona
A inicis del segle xv aquesta cort estava controlada per la senyoria que ostentava tot el poder sobre els habitants del terme: la ciutat de Barcelona i el seu govern oligàrquic, conegut com a Consell de Cent. A banda de Sabadell, Barcelona exercí el control sobre d’altres espais del Vallès.
La ciutat de Barcelona havia habilitat aquesta cort a Sabadell, que estava regida per un batlle. La instància estava controlada, des de fora, per un altre funcionari que era sota les ordres directes dels consellers barcelonins; el Procurador General. Aquesta figura ordenava a la cort com actuar i en quins casos, i a més ho feia de forma bastant expeditiva.
Val la pena incidir en el fet que Barcelona també va exercir un control ferri sobre l’incipent govern local de Sabadell. La mateixa capacitat de regir-se era un privilegi concedit per la pròpia ciutat de Barcelona. Així, l’esmentat Procurador General sovint presidia les assemblees urbanes i a més, obligava que l’escrivà que registrava les deliberacions municipals fos, de fet, el mateix escrivà que era sota el seu control a la cort jurisdiccional. En darrera instància, el Procurador General sancionava com i quan es podien emetre els impostos municipals, tant de caràcter directe com indirecte.
Vida quotidiana i conflicte  al Sabadell baixmedieval

Una imatge dels volums investigats i descrits per l’autor.

L’estructura institucional i social de la petita ciutat que Sabadell era durant l’edat mitjana

A inicis del segle XV Sabadell acollia una comunitat complexa, composta per diferents grups socials amb interessos contraposats. Aquesta comunitat estava regida per una estructura institucional que lentament havia començat a adoptar formes que poden descriure’s com a centralitzades. Tots aquests aspectes es tracten en el llibre La Jurisdicció a Sabadell a la Baixa Edat Mitjana de Lluís Sales i Favà, publicat recentment. El seu contingut és el fruit del treball resultant de la Beca Miquel Carrera concedida per la Fundació Bosch i Cardellach, l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 (edició 2015-16).

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara