Els Pastorets, un motor essencial del teatre amateur
El Social de Terrassa fa la representació més veterana del Vallès, amb 112 edicions, i Castellar manté una versió musical pròpia des de l’any 1916
Raquel Ligero
(text)
Des de fa setmanes, els centres culturals i teatres del Vallès viuen un Nadal avançat. Estan immersos en els preparatius i assajos dels Pastorets, l’espectacle teatral per excel·lència de les festes nadalenques catalanes, que es representen a nombroses localitats. Així a Matadepera, després d'onze anys sense fer-s'hi, es recuperen gràcies a Amics del Teatre, amb Vicenç Pujol al capdavant i representacions els dies 25, 26, 28 i 29 de desembre.
La tradició ve de lluny. Els Pastorets tenen el seu origen en les representacions medievals que se celebraven a l’interior de les esglésies durant la Missa del gall, la nit de Nadal. Un origen relacionat amb la litúrgia que amb el temps, i degut a restriccions religioses que prohibien els balls i celebracions als llocs de culte, es va traslladar al carrer i, posteriorment, als teatres populars.
Es va concebre con un drama on es recreava l’adoració al nen Jesús, però la peça ha anat evolucionant al llarg dels anys i, tot i que totes mantenen la seva essència, actualment trobem centenars de versions d’aquest gènere teatral. Cadascuna amb una personalitat pròpia, que les ha convertit en una expressió de cultura popular tradicional.
Els clàssics de Folch i Torres
El Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, del dramaturg Josep Maria Folch i Torres, que es va estrenar la nit de Nadal de 1916 al desaparegut teatre Pompeia de Gràcia, n’és la versió més popularitzada, i a dia d’avui segueix sent la més representada a tot Catalunya. El Social de Terrassa és una de les entitats catalanes més veteranes que representa aquesta coneguda versió dels Pastorets: “Aquest Nadal celebrarem la 112 edició de Pastorets en general, però molt més important, la 99 edició dels reconeguts de Folch i Torres”, explica Joan Salvador, director d'Els Pastorets i de la secció de teatre d’El Social de Terrassa. Uns altres Pastorets molt celebrats a la comarca són les dues versions de Folch i Torres que es fan a Sabadell: la de La Joventut de la Faràndula i la del Centre Sant Vicenç. Sense arribar a ser centenàries, són de les més antigues del Vallès.
Pensada i escrita per al públic infantil, els Pastorets de Folch i Torres es basen en la història d’en Lluquet i en Rovelló, dos joves pastors (un d’espavilat i bon noi, i l’altre poruc i golafre) que s’enfronten als dimonis per salvar el nen Jesús. Una obra plena d’humor i astúcia on no hi poden faltar personatges essencials com: Josep i Maria, la Isabeló, Sant Gabriel, Sant Miquel o Llucifer. Una clara lluita entre el bé i el mal, entre els àngels i els dimonis.
Els Pastorets d’El Social de Terrassa són fidels a l’original: “Els fem pràcticament íntegres, molt fidels a la tradició sense invents en el guió original, però aportant bones dosis d'humor i alguna petita aclucada d'ull a l’actualitat”, diu Salvador. Aposten per decorats, llums i banda sonora molt actuals, i els canvis d’escena són molt dinàmics el que permet fer una obra de tres hores en dues hores i quinze minuts. “Així, al públic, no se’ls fa tant pesada”, assegura.
Versió transgressora a la Garriga
Aquesta representació teatral nadalenca s’ha convertit en un autèntic espectacle d’entreteniment familiar, que pocs es perden durant el Nadal. És una cita obligatòria durant el mes de desembre i gener a la majoria dels pobles vallesans, a vegades amb alts i baixos. A la Garriga es van perdre durant una època, però fa tretze anys es van reprendre amb una gran vitalitat. “Hi ha referències de Pastorets des del segle xix a la Garriga, però la tradició comença, sobretot, a partir de 1926 amb l'obertura del teatre el Patronat. Des de llavors, es va mantenir gairebé cada any la tradició fins els anys 90, quan es va tancar el teatre el Patronat”, explica en Jordi Roig, membre de la junta de l’Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga.
Durant més d’una dècada es va perdre la tradició de Pastorets a la vila termal, a excepció de tres o quatre representacions fetes pel grup Kòmix. Però, com explica l’Emili Garcia, vocal de la junta, l’any 2006 va néixer l'Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga amb l'objectiu de vetllar per garantir la representació dels Pastorets a la Garriga.
Els de la Garriga s’han convertit en una de les representacions dels Pastorets més originals i transgressores. El 2006 van començar amb una obra fidel al text clàssic, però poc a poc va anar incorporant adaptacions, sobretot amb els dimonis, que han estat des de típics de cabaret fins a dignes d’un far west.
Cada any al Fem Pastorets de la Garriga hi participen de 80 a 110 actors, als quals s’hi han de sumar els equips de tramoia, escenografia, regidoria, maquillatge, vestuari, atrezzo… Una autèntica família que es crea al voltant de la representació nadalenca més popular de Catalunya. I no només en sentit figurat, sinó també literal: “Si fem un cop d'ull al llarg del segle xx, els Pastorets han estat el pal de paller de moltes famílies (i en algunes encara ho segueix sent). S’han arribat a formar parelles entre els actors més joves que, anys després, continuen casades”, diuen el Jordi i l’Emili.
Musicals a Castellar des de 1916!
L’originalitat ha estat habitual en les adaptacions dels Pastorets de Folch i Torres a molts indrets. A Castellar del Vallès s'han representat de manera intermitent des de fa més d’un segle: des de 1916, el mateix any que es va estrenar l’obra original Els pastors cantaires de Betlem. Tenen la peculiaritat de ser uns Pastorets musicals, amb una estructura de sarsuela on l'autèntic protagonisme el tenen els fragments cantats. En va fer l’adaptació mossèn Joan Abarcat, músic i compositor que, en aquell moment era l’organista de la parròquia de Castellar, i aquesta és, de totes les seves obres, la més coneguda i estimada per la gent del poble.
L'any 2016, amb motiu del centenari de l'estrena, es va dur a terme una posada en escena commemorativa a l'auditori municipal, en la qual es van abocar tots els recursos possibles per posar en relleu les moltes qualitats (sobretot musicals) d'aquesta obra, amb tota una orquestra de músics professionals i actors-cantants del poble, i amb el reforç d'alguns joves de fora de Castellar que provenen del món del musical i del programa "Oh Happy Day" de TV3.
Durant generacions han representat aquests Pastorets un gran nombre de castellarencs, entre els quals van destacar, durant dècades, Antoni Girbau i Salvador Ventura, dos actors amateurs amb una gran vis còmica que feien els papers de Xiripiga i Xiribec, els dos rabadans equiparables al Lluquet i el Rovelló de Folch i Torres. Durant gairebé mig segle, es van representar fidels a com mossèn Abarcat els havia escrit, amb l’únic afegit de permetre que personatges femenins poguessin a escena: “A l’original de Joan Abarcat, tots els personatges eren masculins excepte la Mare de Déu”, explica Joan Sellent Arús, membre de la comissió promotora del centenari d'Els pastors cantaires de Betlem (1916-2016). Actualment, i de manera intermitent, les representacions van a càrrec del Moviment de Colònies i Esplai i presenten afegits de caire doctrinal, al servei de la catequesi.
Escola de teatre, pinya de castell
Els Pastorets han estat bressol de molts actors i actrius, i, com diu Joan Salvador d’El Social de Terrassa, els Pastorets són una escola de teatre, per la qual hi ha passat fins i tot directors reconeguts com el terrassenc Sergi Belbel, que també s’havia foguejat als Pastorets d’El Social. “Als Pastorets ens debuten actors i actrius que poden estar anys només actuant com a poble, el que vulgarment es diu de bulto. I ho fan amb ganes i il·lusió”, indica Joan Salvador. I segueix fent un símil: “amb els castellers, Satanàs o Lluquet i Rovelló seran la part visible que corona el castell i els que el públic més reconeixerà, però tots els que no tenen diàleg saben, o almenys és el que intento impregnar com a director, que ells són la pinya que fan possible carregar i descarregar el castell”.
Representacions com la dels Pastorets són, sense dubte, un motor essencial per al teatre amateur d’un poble. Serveixen per iniciar-se en el món del teatre, per aprendre, per fer grup, per construir cultura popular i per descobrir una passió. “Molts dels nois i noies que han passat pels Pastorets de la Garriga estan actualment cursant estudis artístics, i molts d’altres, han començat a fer teatre amateur”, reconeixen en Jordi Roig i l’Emili Garcia, de Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga, per on també hi han passat professionals de l’escena com Joan Monells i Albert Vilar.
Amics dels Pastorets de Granollers
La primera referència dels Pastorets a Granollers data del 1886. Cent anys més tard, el 1986, es va crear l'entitat "Amics dels Pastorets de Granollers" per recuperar-los i és a partir de l'any 2002/03 que, amb la inauguració del Teatre Auditori de Granollers (TAG), es reorganitzen en una coproducció entre l'Ajuntament, el TAG i l'entitat promotora que ha mantingut el projecte actual fins el dia d'avui.
Es tracta d’un projecte de ciutat i d'ençà de l'any passat els Pastorets són el fil conductor de tot el que passa a Granollers durant les festes de Nadal. “Som tradició, som moviment social, som participació i som els qui fem possible que el teatre amateur sigui viu i gairebé, professional”,afirma Imma Ortega, presidenta de l'entitat. La responsable d’Amics dels Pastorets sosté que les seves representacions “són el trampolí de tots els joves que aspiren a ser actors o actrius i l'entitat que permet als amants del teatre a viure'l des de dins i fora l'escenari”. L’organització de l’espectacle popular nadalenc ha anat incorporant nous elements “tot creant sinergies amb altres entitats culturals, corals, escoles, dansaires, organitzadors de batucades, etc”.
Les representacions d’Els Pastorets han estat i continuen sent, doncs, un motor per al teatre amateur i una eina imprescindible perquè el teixit cultural es mantingui, creixi i doni vida als pobles i ciutats.
Carpeta Al Vallès s’alça el teló
