Els Pastorets, un motor essencial del teatre amateur

El Social de Terrassa fa la representació més veterana del Vallès, amb 112 edicions, i Castellar manté una versió musical pròpia des de l’any 1916

Raquel Ligero (text)

Des de fa setmanes, els centres culturals i teatres del Vallès viuen un Nadal avançat. Estan immersos en els preparatius i assajos dels Pastorets, l’espectacle teatral per excel·lència de les festes nadalenques catalanes, que es representen a nombroses localitats. Així a Matadepera, després d'onze anys sense fer-s'hi, es recuperen gràcies a Amics del Teatre, amb Vicenç Pujol al capdavant i representacions els dies 25, 26, 28 i 29 de desembre.
La tradició ve de lluny. Els Pastorets tenen el seu origen en les representacions medievals que se celebraven a l’interior de les esglésies durant la Missa del gall, la nit de Nadal. Un origen relacionat amb la litúrgia que amb el temps, i degut a restriccions religioses que prohibien els balls i celebracions als llocs de culte, es va traslladar al carrer i, posteriorment, als teatres populars.
Es va concebre con un drama on es recreava l’adoració al nen Jesús, però la peça ha anat evolucionant al llarg dels anys i, tot i que totes mantenen la seva essència, actualment trobem centenars de versions d’aquest gènere teatral. Cadascuna amb una personalitat pròpia, que les ha convertit en una expressió de cultura popular tradicional.

Els clàssics de Folch i Torres
El Pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús, del dramaturg Josep Maria Folch i Torres, que es va estrenar la nit de Nadal de 1916 al desaparegut teatre Pompeia de Gràcia, n’és la versió més popularitzada, i a dia d’avui segueix sent la més representada a tot Catalunya. El Social de Terrassa és una de les entitats catalanes més veteranes que representa aquesta coneguda versió dels Pastorets: “Aquest Nadal celebrarem la 112 edició de Pastorets en general, però molt més important, la 99 edició dels reconeguts de Folch i Torres”, explica Joan Salvador, director d'Els Pastorets i de la secció de teatre d’El Social de Terrassa. Uns altres Pastorets molt celebrats a la comarca són les dues versions de Folch i Torres que es fan a Sabadell: la de La Joventut de la Faràndula i la del Centre Sant Vicenç. Sense arribar a ser centenàries, són de les més antigues del Vallès.
Pensada i escrita per al públic infantil, els Pastorets de Folch i Torres es basen en la història d’en Lluquet i en Rovelló, dos joves pastors (un d’espavilat i bon noi, i l’altre poruc i golafre) que s’enfronten als dimonis per salvar el nen Jesús. Una obra plena d’humor i astúcia on no hi poden faltar personatges essencials com: Josep i Maria, la Isabeló, Sant Gabriel, Sant Miquel o Llucifer. Una clara lluita entre el bé i el mal, entre els àngels i els dimonis.
Els Pastorets d’El Social de Terrassa són fidels a l’original: “Els fem pràcticament íntegres, molt fidels a la tradició sense invents en el guió original, però aportant bones dosis d'humor i alguna petita aclucada d'ull a l’actualitat”, diu Salvador. Aposten per decorats, llums i banda sonora molt actuals, i els canvis d’escena són molt dinàmics el que permet fer una obra de tres hores en dues hores i quinze minuts. “Així, al públic, no se’ls fa tant pesada”, assegura.

Versió transgressora a la Garriga
Aquesta representació teatral nadalenca s’ha convertit en un autèntic espectacle d’entreteniment familiar, que pocs es perden durant el Nadal. És una cita obligatòria durant el mes de desembre i gener a la majoria dels pobles vallesans, a vegades amb alts i baixos. A la Garriga es van perdre durant una època, però fa tretze anys es van reprendre amb una gran vitalitat. “Hi ha referències de Pastorets des del segle xix a la Garriga, però la tradició comença, sobretot, a partir de 1926 amb l'obertura del teatre el Patronat. Des de llavors, es va mantenir gairebé cada any la tradició fins els anys 90, quan es va tancar el teatre el Patronat”, explica en Jordi Roig, membre de la junta de l’Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga.
Durant més d’una dècada es va perdre la tradició de Pastorets a la vila termal, a excepció de tres o quatre representacions fetes pel grup Kòmix. Però, com explica l’Emili Garcia, vocal de la junta, l’any 2006 va néixer l'Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga amb l'objectiu de vetllar per garantir la representació dels Pastorets a la Garriga.
Els de la Garriga s’han convertit en una de les representacions dels Pastorets més originals i transgressores. El 2006 van començar amb una obra fidel al text clàssic, però poc a poc va anar incorporant adaptacions, sobretot amb els dimonis, que han estat des de típics de cabaret fins a dignes d’un far west.
Cada any al Fem Pastorets de la Garriga hi participen de 80 a 110 actors, als quals s’hi han de sumar els equips de tramoia, escenografia, regidoria, maquillatge, vestuari, atrezzo… Una autèntica família que es crea al voltant de la representació nadalenca més popular de Catalunya. I no només en sentit figurat, sinó també literal: “Si fem un cop d'ull al llarg del segle xx, els Pastorets han estat el pal de paller de moltes famílies (i en algunes encara ho segueix sent). S’han arribat a formar parelles entre els actors més joves que, anys després, continuen casades”, diuen el Jordi i l’Emili.

Musicals a Castellar des de 1916!
L’originalitat ha estat habitual en les adaptacions dels Pastorets de Folch i Torres a molts indrets. A Castellar del Vallès s'han representat de manera intermitent des de fa més d’un segle: des de 1916, el mateix any que es va estrenar l’obra original Els pastors cantaires de Betlem. Tenen la peculiaritat de ser uns Pastorets musicals, amb una estructura de sarsuela on l'autèntic protagonisme el tenen els fragments cantats. En va fer l’adaptació mossèn Joan Abarcat, músic i compositor que, en aquell moment era l’organista de la parròquia de Castellar, i aquesta és, de totes les seves obres, la més coneguda i estimada per la gent del poble.
L'any 2016, amb motiu del centenari de l'estrena, es va dur a terme una posada en escena commemorativa a l'auditori municipal, en la qual es van abocar tots els recursos possibles per posar en relleu les moltes qualitats (sobretot musicals) d'aquesta obra, amb tota una orquestra de músics professionals i actors-cantants del poble, i amb el reforç d'alguns joves de fora de Castellar que provenen del món del musical i del programa "Oh Happy Day" de TV3.
Durant generacions han representat aquests Pastorets un gran nombre de castellarencs, entre els quals van destacar, durant dècades, Antoni Girbau i Salvador Ventura, dos actors amateurs amb una gran vis còmica que feien els papers de Xiripiga i Xiribec, els dos rabadans equiparables al Lluquet i el Rovelló de Folch i Torres. Durant gairebé mig segle, es van representar fidels a com mossèn Abarcat els havia escrit, amb l’únic afegit de permetre que personatges femenins poguessin a escena: “A l’original de Joan Abarcat, tots els personatges eren masculins excepte la Mare de Déu”, explica Joan Sellent Arús, membre de la comissió promotora del centenari d'Els pastors cantaires de Betlem (1916-2016). Actualment, i de manera intermitent, les representacions van a càrrec del Moviment de Colònies i Esplai i presenten afegits de caire doctrinal, al servei de la catequesi.

Escola de teatre, pinya de castell
Els Pastorets han estat bressol de molts actors i actrius, i, com diu Joan Salvador d’El Social de Terrassa, els Pastorets són una escola de teatre, per la qual hi ha passat fins i tot directors reconeguts com el terrassenc Sergi Belbel, que també s’havia foguejat als Pastorets d’El Social. “Als Pastorets ens debuten actors i actrius que poden estar anys només actuant com a poble, el que vulgarment es diu de bulto. I ho fan amb ganes i il·lusió”, indica Joan Salvador. I segueix fent un símil: “amb els castellers, Satanàs o Lluquet i Rovelló seran la part visible que corona el castell i els que el públic més reconeixerà, però tots els que no tenen diàleg saben, o almenys és el que intento impregnar com a director, que ells són la pinya que fan possible carregar i descarregar el castell”.
Representacions com la dels Pastorets són, sense dubte, un motor essencial per al teatre amateur d’un poble. Serveixen per iniciar-se en el món del teatre, per aprendre, per fer grup, per construir cultura popular i per descobrir una passió. “Molts dels nois i noies que han passat pels Pastorets de la Garriga estan actualment cursant estudis artístics, i molts d’altres, han començat a fer teatre amateur”, reconeixen en Jordi Roig i l’Emili Garcia, de Associació Cultural Fem Pastorets de la Garriga, per on també hi han passat professionals de l’escena com Joan Monells i Albert Vilar.

Amics dels Pastorets de Granollers
La primera referència dels Pastorets a Granollers data del 1886. Cent anys més tard, el 1986, es va crear l'entitat "Amics dels Pastorets de Granollers" per recuperar-los i és a partir de l'any 2002/03 que, amb la inauguració del Teatre Auditori de Granollers (TAG), es reorganitzen en una coproducció entre l'Ajuntament, el TAG i l'entitat promotora que ha mantingut el projecte actual fins el dia d'avui.
Es tracta d’un projecte de ciutat i d'ençà de l'any passat els Pastorets són el fil conductor de tot el que passa a Granollers durant les festes de Nadal. “Som tradició, som moviment social, som participació i som els qui fem possible que el teatre amateur sigui viu i gairebé, professional”,afirma Imma Ortega, presidenta de l'entitat. La responsable d’Amics dels Pastorets sosté que les seves representacions “són el trampolí de tots els joves que aspiren a ser actors o actrius i l'entitat que permet als amants del teatre a viure'l des de dins i fora l'escenari”. L’organització de l’espectacle popular nadalenc ha anat incorporant nous elements “tot creant sinergies amb altres entitats culturals, corals, escoles, dansaires, organitzadors de batucades, etc”.
Les representacions d’Els Pastorets han estat i continuen sent, doncs, un motor per al teatre amateur i una eina imprescindible perquè el teixit cultural es mantingui, creixi i doni vida als pobles i ciutats.
Els Pastorets, un motor  essencial del teatre amateur

Representació d’Els Pastorets a la dècada de la anys vint del segle XX a la masia de Can Vilar, a càrrec de la Secció Dramàtica de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. Foto: Francesc Casañas i Riera / Arxiu Històric de Sabadell.

Un moment de la representació de l’any 2018. Foto: El Social de Terrassa.

El cartell de la norantanovena edició dels Pastorets de Folch i Torras de la secció de teatre d’El Social de Terrassa.

Una imatge dels Pastorets de Granollers. Foto: Amics dels Pastorets.

Una imatge dels Pastorets de la secció de teatre d’El Social de Terrassa. Foto: El Social de Terrassa

Una imatge dels Pastorets de la Garriga, una de les representacions més transgressores del clàssc nadalenc. Foto: Ramon Ferrandis.

Els Pastorets de Castellar del Vallès es basen en l’obra orignal de Joan Abarcat, de l’any 1916. Foto: Pastorets de Castellar del Vallès.

La Passió de Llinars, l’única del Vallès i amb veu de dona

La Passió és, com els Pastorets, un dels grans espectacles populars a Catalunya de tradició religiosa i de participació multitudinària, encara que al Vallès no hi tenen l’arrelament que tenen en altres comarques. Tanmateix, n’hi ha un exemple ben viu, La Passió de Llinars del Vallès, que és, ara per ara, la més “jove” de totes les passions de Catalunya. Es representa des de l’any 2000 i el 2015 van ser el primer espectacle que es va posar en escena al Teatre Auditori de Llinars.
Com explica la presidenta del grup de teatre Till-Tall de Llinars del Vallès, Reyes Barragán, presenta una dramatúrgia molt diferent de les Passions tradicionals com la d’Olesa, Esparreguera, Cervera o Ulldecona. “La novetat no està en allò que s’explica sinó en com s’explica. La història de Jesús s’ofereix al públic des d’un punt de vista femení, donant veu a les dones que l’acompanyaven”. El decorat és gairebé inexistent i els personatges s’expressen en un llenguatge fresc i actual. A més, la barrera entre escenari i platea desapareix i l’atenció se centra en la força de la paraula i en el protagonisme de les emocions. “El que molta gent destaca de la nostra Passió és que posa a l’abast de tothom, creients i no creients, les paraules de Jesús d’una manera austera i sincera”, assegura Barragán.
El grup Till-Tall teatre va sorgir ara fa gairebé trenta-dos anys, de la mà d’uns joves sorgits de l’àmbit parroquial que volien “moure la cultura i posar en marxa noves propostes teatrals al poble”. Són un actiu fonamental del teatre amateur de Llinars: “Posem a escena l’única Passió que es fa a les comarques vallesanes i això ens fa sentir profundament orgullosos”,indica la presidenta del grup teatral Tit-Tall.
A la Passió de Llinars, hi ha famílies i generacions senceres participant-hi: “Hi actuen pares, fills I avis i això és molt bonic”. A més a més, n’han sortit actor i actrius professionals i també altres professionals del ram: “David Barragán, va ser el primer Jesús de La Passió i ara és còmic monologuista; Àlex Romero Olivé també va fer de Jesús uns anys i ara és actor professional; Roger Vilà i Katrin Vancova van ser actors de la secció infantil i juvenil i de la Passió i ara actuen al TNC; David Auladell i Àlex Castro són tècnics d’espectacles; Mercè García és maquilladora professional de teatre i cinema i especialitzada en caracterització…”, explica Barragán.

Foto: Josep Ramon Garcia

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara