Les mostres i concursos: rendibilitzar els espectacles

Els grups vallesans són dels més presents i dels més premiats en els certàmens de competició

Eloi Falguera (text)

El circuit de mostres i concursos de teatre que es fan a Catalunya i al Vallès en particular són de vital importància per als grups de teatre vallesans que habitualment porten els seus espectacles de gira. Ho són per diversos motius com el de rendibilitzar econòmicament els seus muntatges. Aquest no és un aspecte banal ja que gran part dels grups que surten de gira solen ser independents i, generalment, no reben massa subvencions. Poder gaudir d’un circuit estable, sovint, els permet de recuperar les inversions en escenografia, vestuari, publicitat i d’altres recursos tècnics i materials. Cal tenir present, a més, que bona part d’aquests grups no tenen teatre propi o fix. Per tant, aquests bolos són la principal font d’ingressos i de difusió dels espectacles.
Realitzar una gira també permet a aquests grups calibrar la qualitat del seu espectacle. És a dir, posar-lo a prova davant de diferents públics i no tan sols davant d’un auditori “familiar i amic”. El fet que el seus espectacles siguin seleccionats en aquests concursos i mostres i, també, poder observar les reaccions d’un públic desconegut, és una bona manera de contrastar la qualitat artística. Les mostres i concursos també són importants a l’hora del gaudiment del propi espectacle. És a dir, l’oportunitat de representar diverses ocasions i en diversos teatres allò que ha costat mesos de treball i assajos. No conformar-se amb una única posada en escena en el teatre local. Gaudir, doncs, del fet cultural i artístic.

Des dels anys vuitanta
Sempre hi ha hagut presència de grups vallesans al circuit de mostres i concursos catalans. N’hi ha des dels anys vuitanta i noranta, quan es van crear la majoria de premis i certàmens. Es tracta de grups històrics com Rodamón o el Grup del Casal de Sant Pere, de Terrassa; l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès; el grup El Coverol, de Llerona; Acte Quatre, de Granollers; Nyap, de Montmeló... La majoria es localitzaven a les capitals de les comarques vallesanes i rodalies, amb alguna excepció, com el Grup GATU d’Ullastrell. La ciutat de Sabadell és una de les que va aportar més grups a aquesta etapa. Així, en la quarta edició del Concurs d’Olesa de Montserrat, del 1988, de vuit grups participants, tres eren sabadellencs: el grup El Ciervo, la Joventut de la Faràndula i el del Centre Sant Vicenç. Ben aviat s’hi va afegir el Grup Scena (ara desaparegut) que va esdevenir també un habitual del circuit en aquells temps. En total, els grups vallesans que sortien de gira eren una dotzena.
Amb els anys, a aquests grups més veterans, se n’hi han afegit més. I no només de les capitals o rodalies sinó que han brotat per tots els racons de la comarca. Així, en trobem des de Viladecavalls (Grup Fatalitats) fins a La Garriga (Kòmix Teatre) o a Barberà del Vallès (amb el Grup Skizodrama, que acaba d’actuar a la Mostra de Teatre de Barcelona d’aquest 2019). A més, a les capitals i ciutats grans -Terrassa, Sabadell, Sant Cugat i Granollers- el nombre de grups que ara surten de gira també ha augmentat. Tot plegat fa que, actualment, siguin una trentena els que, d’una manera més o menys regular, participen en aquest circuit.
Aquest increment de grups vallesans que surten de gira ve a reforçar la gran importància que té el Vallès en el panorama general del teatre amateur català. I és que, a dia d’avui, des del Concurs de Tàrrega fins al de Sant Feliu de Guíxols, passant per Barcelona, Arenys de Mar o la Mostra de Teatre Còmic de Les Garrigues, sempre hi ha presència de grups del Vallès.
Com a exemple d’aquesta puixança del teatre vallesà, al Concurs de Teatre Català de Gràcia –un dels més reconeguts i antics del país, amb 31 edicions– en els darrers sis anys (2014- 2019), de vuit grups que se seleccionen, sempre n’hi ha com a mínim dos de vallesans. Cal tenir en compte que és un dels concursos més importants de Catalunya i que rep una mitjana de quaranta sol·licituds per participar. A l’edició del 2016, els grups vallesans que hi van participar van ser quatre, és a dir, el 50%. I a l’edició del 2014, en van ser tres.
Una altra dada que crida l’atenció és la diversitat de grups. No són sempre els mateixos, sinó que en aquestes darreres sis edicions del concurs de Gràcia hi han participat fins a onze grups vallesans diferents: Punt i Seguit Teatre, Nyoca, GATU, Acte Quatre, Kòmix, Fatalitats, A. A. Encert, Blaugrana Scena, PAM Teatre, la Germandat de Polinyà i Qollunaka. Sis anys és un període suficient per deduir que l’increment de grups vallesans al circuit català de mostres i concursos no és un fet anecdòtic. Dades similars es troben a la majoria de poblacions que convoquen certàmens i mostres.

Premis i prestigi
Aquest increment de grups vallesans al circuit significa que cada cap de setmana de la temporada teatral moltes poblacions catalanes veuen teatre fet al Vallès. Per tant, a la nostra comarca no només hi ha molts grups i es fa molt de teatre, sinó que també s’exporta arreu del territori. I si s’exporta vol dir que el teatre que es produeix és de qualitat. La prova és la gran quantitat de premis que aquests grups guanyen quan surten de gira. Uns premis que els aporten un prestigi que els permet anar sumant temporades de gira amb els seus espectacles.
Fixem-nos en les dues darreres edicions del concurs de teatre amateur de Malgrat de Mar. L’any 2018, dels vuit grups seleccionats, quatre van ser del Vallès (Amics de les Arts i Qollunaka, de Terrassa; Kakaiba, de Sabadell, i Tàndem, de Santa Perpètua) els quals van aconseguir quinze premis dels vint-i-un que es van concedir. En l’edició d’aquest 2019 hi han participat cinc grups vallesans, també d’entre els vuit seleccionats (Companyia 8, Punt i Seguit Teatre i 34 Passes, de Terrassa; Tàndem, de Santa Perpètua i Nyoca, de l’Ametlla) que han aconseguit dotze premis d’un total de vint-i-dos.
En definitiva, al Vallès, terra de gran tradició teatral des de sempre, se n’està vivint una efervescència no només per l’augment del nombre de grups, sinó també pel que fa a la difusió dels seus espectacles per Catalunya i pel reconeixement que reben en els diferents concursos teatrals. Com deia aquell: al Vallès fem teatre... y del bueno!
Les mostres i concursos: rendibilitzar els espectacles

El grup GATU d'Ullastrell a mitja representació de Bruna, un musical de creació pròpia amb 20 actors i actrius a dalt de l’escenari d’entre set i seixanta-cinc anys i que s’ha representat a diverses mostres de teatre arreu de l’estat. Foto: GATU.

El grup Nyoca, de l'Ametlla del Vallès, representant, El rei borni, de Marc Crehuet. Foto: Nyoca.

El grup Qollunaka, de Terrassa, fent La corona d'espines de Josep Maria de Sagarra. Foto: Eloi Falguera.

Una quinzena de mostres i tres concursos vallesans en actiu

Al Vallès s’organitzen actualment una quinzena de mostres o cicles de teatre i també tres concursos. Pel que fa a les mostres i cicles de teatre, estan repartides arreu del territori. En trobem des de Barberà del Vallès fins a Palau de Plegamans, l’Ametlla del Vallès o Vallromanes. Però no totes són iguals. Una primera diferenciació es troba entre les que són organitzades per grups de teatre (amb més o menys suport institucional) i les directament organitzades pels ajuntaments.
D’entre les primeres destaca per veterana la Mostra de Sant Fost de Campsentelles, que aquest any arriba a la 40a. edició i se’n fa càrrec el grup local Segle XX. Una altra d’antiga és la Mostra d’Ullastrell, amb 31 anys d’història, i que organitza el grup GATU. També cal esmentar la Mostra de Santa Perpètua de Mogoda, amb 28 edicions, organitzada pel grup Tàndem. Un quart exemple és la Mostra l’Escotilló, de Palau de Plegamans, activa des del 2002 i organitzada pel grup Farrigo- Farrago.

Amb recursos de cada grup
Una característica d’aquest primer grup de mostres és que solen tenir molta història i moltes edicions. Per tant, són conegudes i reconegudes no només a la comarca sinó arreu del país. Així, no és estrany trobar a la Mostra de Santa Perpètua o a la d’Ullastrell grups de Barcelona, Palamós, Calafell, Tàrrega, Puigcerdà, Molins de Rei o Mataró, al costat de formacions vallesanes. D’altres mostres aposten, sobretot, per grups del Vallès, com ara la de Palau Solità i Plegamans, la de Sant Fost o el Cicle de Tardor que organitza el Casino de Caldes, amb el suport del Grup Escènic Casino, des de fa dotze temporades.
Una altra característica és que els grups que les organitzen solen ser molt actius i treuen també els seus espectacles de gira. Són mostres que fan servir, en la majoria dels casos, els teatres i els recursos tècnics del propi grup o aquells que els ha cedit l’ajuntament. En tot cas, la major part de la gestió va a càrrec del grup o companyia que l’organitza: des de la selecció dels grups participants fins a la difusió i publicitat de la mostra o la rebuda i assessorament dels grups que hi prenen part. La Mostra de teatre de Valldoreix, que durant 25 anys ha estat organitzada pel grup Espiral, també formaria part d’aquest primer grup, tot i que actualment hagi passat a mans de l’ajuntament.

Amb recursos municipals
En un altre costat hi trobem les mostres o cicles de teatre directament organitzades pels ajuntaments. En aquest cas, podem dividir-les en dos grups: les que accepten companyies d’altres poblacions (com la Mostra d’Arts Escèniques de Les Franqueses del Vallès, que ja compta amb tretze edicions, o la Mostra de Barberà del Vallès, amb sis edicions) i les que accepten només grups locals (Mostra Montcada a Escena o el Cicle d’Escenes Locals de Terrassa). En tots aquests casos, l’organització, la publicitat i els recursos són municipals. En general són mostres relativament joves (cap arriba a les vint edicions) i, algunes, són intermitents, com la de Badia del Vallès que el 2017 va realitzar la darrera edició, després de vuit temporades.
Capítol a part mereixen les mostres de teatre juvenil, bàsiques per al futur del teatre vallesà i català. N’hi ha d’organitzades en seus de grups amateurs, com la Mostra Nacional de Teatre Juvenil, que fa cinc anys que es du a terme a Sant Feliu de Codines. També n’hi ha d’organitzades per ajuntaments, com la Mostra de Teatre Jove de Vallromanes, que el 2019 ha arribat a la setena edició.
Les mostres de teatre al Vallès ofereixen, doncs, un panorama variat, ja que n’hi ha de molt antigues i amb molt de prestigi arreu del país, d’altres que aposten pels grups locals o comarcals i, també, de teatre juvenil

Terrassa, Sant Feliu i Caldes
Els tres concursos de teatre vallesans en actiu són el Premi Ciutat de Terrassa, el Concurs de Sant Feliu de Codines i el concurs Taca’m de Caldes de Montbui. Tots tres els organitzen grups de teatre o entitats privades, amb més o menys suport dels seus ajuntaments. La xifra de tres concursos per a tot el Vallès resulta un xic petita per a un motor del teatre amateur català si es compara amb el Maresme, on com a mínim hi ha cinc concursos en actiu (Arenys de Mar, Malgrat de Mar, Pineda, Calella i Canet), als quals s’hi sumen un bon nombre de mostres (com la Mostra Nacional de Pineda de Mar o la Mostra del Foment Mataroní).
Amb tot, els tres concursos vallesans tenen un gran prestigi, no només en l’àmbit comarcal sinó també nacional. El Concurs de Sant Feliu de Codines, que es realitza al Casal Cultural Codinenc, bàsicament l’organitza el grup Deixalles 81. Aquest 2020 arribarà a la 37a. Edició i és, per tant, un dels concursos veterans. Hi solen participar grups d’arreu de Catalunya, tot i que esporàdicament ha comptat també amb grups de Mallorca o Palencia. Es caracteritza, sobretot, per ser un concurs de teatre popular, amb un jurat rigorós i per tenir un públic molt fidel que omple, gairebé sempre, totes les representacions. Fet, aquest darrer, que garanteix la continuïtat i viabilitat del certamen. A més, compta amb un jurat juvenil molt actiu.
El Concurs de teatre Taca’m de Caldes de Montbui, que el 2020 arribarà a la 32a. edició, l’organitza l’Ateneu Democràtic i Progressista. Hi participen grups d’arreu de Catalunya i els grups vallesans hi solen tenir una forta presència.
Amb 45 anys d’història, el Premi Ciutat de Terrassa no només és el més antic del Vallès en actiu, sinó que també és dels més antics de Catalunya. Se celebra a la Sala Crespi del Casal de Sant Pere i tradicionalment compta amb el suport del grup de teatre de la casa: PAM Teatre. Gaudeix d’un gran prestigi i ressò que van més enllà de les fronteres catalanes. Així, al llarg de tots aquests anys, a més de grups del Principat, hi han participat companyies d’arreu dels territoris de parla catalana (Mallorca, Menorca, València, Alacant o Andorra) o, fins i tot, de més enllà (Palencia, Logroño o Talavera de la Reina). El Premi Ciutat de Terrassa, doncs, traspassa les fronteres habituals dels concursos catalans i aquesta és una característica que el defineix.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara