Un tresor de la farmacologia entre fàbriques, a Palau-solità
La farmacèutica Uriach disposa a la seva seu de Palau-solità i Plegamans de la biblioteca d’història de les ciències de la salut més important de l’Estat
Mariona Relats Molins
(text)
Ningú no aniria d’entrada a buscar tresors de les humanitats com ara una biblioteca especialitzada en història de les ciències de la salut, plena d’antiquíssimes fórmules magistrals, entre els carrers freds i deshabitats d’un polígon industrial. Doncs això tan sorprenent és el que passa al polígon industrial Riera de Caldes de Palau-solità i Plegamans, on té la seu la Fundació Uriach 1838.
Coincidint amb la celebració del 150è aniversari de l’empresa farmacèutica Uriach, l’any 1988 es va fundar la Fundació Uriach amb l’objectiu principal de preservar, difondre i promoure el coneixement i la investigació de la història de les ciències de la salut. El seu impulsor va ser Joan Uriach Marsal, al capdavant de la quarta generació familiar al timó de l’empresa. La Fundació es troba enmig de l’esmentat polígon industrial, dins de les instal·lacions de la farmacèutica mateixa, que s’hi va traslladar el 2002 i va deixar enrere així la seva ubicació Barcelona. Està formada per dues unitats documentals, la Biblioteca d’Història de les Ciències de la Salut i l’Arxiu Històric Patrimonial.
Més de 12.000 volums
La biblioteca és el centre privat d’accés públic especialitzat en història de les ciències de la salut més important de l’estat espanyol. Es va crear el 1969, en un moment en què no existien biblioteques especialitzades per poder satisfer les necessitats dels estudiants universitaris i dels investigadors de la disciplina d’història de la medicina. Des de la seva creació, ha anat seleccionant i adquirint patrimoni històric documental i avui disposa de més de 12.000 volums sobre farmàcia, medicina, veterinària i botànica. Tot i ser privada, està oberta a tothom. Es poden fer visites de recerca o guiades per consultar exemplars històrics.
El document més antic del fons és el llibre incunable Articella, imprès a Venècia el 1493, pocs anys després de la invenció de la impremta. Es tracta d’una col·lecció de tractats mèdics recollits el segle ix, d’entre els quals destaquen els de qui es considera pare de la medicina, Hipòcrates. Aquest volum es va utilitzar principalment com a llibre de text i manual de referència durant la baixa edat mitjana. Del fons d’antiquària, compost per 2.500 obres impreses des del segle xv fins al xix, també destaca una edició del 1725 de la famosa obra Opera Omnia Anatomica et Chirurgica, del professor que va revolucionar l’anatomia Andreas Vesalius, impresa per Johan Rosembach el 1503.
A més a més, la biblioteca conté més de cent documents manuscrits com els apunts d’alumnes de medicina d’una classe del Doctor August Pi i Sunyer, un llibre d’actes del Sindicat de Metges de Catalunya, un recull de cartes autògrafes franceses de metges cèlebres, llibres de comptes d’apotecaris i un receptari datat el segle xiv amb fórmules de bàlsams, olis, píndoles i xarops.
La joia de la biblioteca es troba a la secció de farmacopees. Es tracta de la segona edició de la Concordia Pharmacopolarum Barchinonensium, impresa l’any 1535. La concòrdia de Barcelona és la segona que es va editar a tot el món, després de la de Florència. És un document que agrupa, per primera vegada, totes les fórmules farmacèutiques existents. De la primera edició, impresa el 1511, només se’n conserva un exemplar a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i, de la segona, només se’n coneixen dos, un que es troba a la Wellcome Library de Londres i l’altre a la biblioteca de la Fundació.
A l’arxiu també s’hi troba la publicitat de diferents productes venuts per Uriach; l’Aigua Oxigenada Volcán, Sales Minerales Bishop; suplements alimentaris com Fosfatina, Vitamina Lorenzini i Lipomin; o medicaments com el Pacium, Disgren, Dolmen i Eupen. Alguns d’aquests productes van ser molt populars a la seva època però, de tots, el més destacat va ser la Biodramina. L’èxit de comercialització d’aquest medicament l’any 1952, va donar lloc a múltiples campanyes publicitàries i va simbolitzar el viatge de l’empresa i del país, des de les penúries de la postguerra i el desenvolupament econòmic posterior fins a l’actual societat de consum. Tot aquest material publicitari va ser creació d’artistes internacionalment reconeguts com Antonio Utrillo, Josep Artigas, Josep Pla Narbona, Enric Huguet, Antoni Morillas o Juan Carlos Marqués, fet que atorga al fons un valor artístic i patrimonial elevat.
Per últim, l’arxiu també recull més de 1.300 unitats de flascons, ampolles, blíster, etc. venuts per la companyia des dels seus orígens. Es tracta d’un ventall ampli de material que permet conèixer i entendre millor les necessitats i preocupacions sanitàries de cada època així com també analitzar l’evolució dels preus o les normatives aplicables.
Patrimoni Documental
