El Vallès, tan ric en tota mena de patrimoni i en personalitats remarcables dels àmbits més diversos, té també noms molt destacats de grans professionals de l’art dramàtic de més projecció mediàtica en el món català de la faràndula, que han nascut en els seus pobles i ciutats o que han vingut a viure aquí i a fer-se’ls seus. En diferents edicions de Vallesos hem tingut ocasió d’entrevistar a fons o presentar en perfils personals figures tan significatives d’aquest món com Emma Vilarassau i Francesc Orella, tots dos de Sant Cugat, el molletà Josep Maria Pou, el rubinenc Enric Majó, la terrassenca Rosa Boladeras, el matadeperenc Pere Arquillué o les sabadellenques Rosa Renom i Elisabet Casanovas... per dir-ne només unes quantes. I la llista de noms consagrats del teatre que habiten per aquestes contrades seria tan llarga que ni tan sols gosem esbossar-la.
En aquesta carpeta-dossier que ara enceteu, sota l’enunciat Al Vallès s’alça el teló, us presentem una altra cara del món escènic vallesà: la força desbordant que té el teatre amateur, aquell teatre fet per persones aficionades i apassionades, que ve des de temps immemorials i que es manté amb una vitalitat envejable amb més 170 grups i companyies en actiu, que trobareu relacionades en aquestes pàgines. Es tracta de col·lectius que agrupen centenars de persones que dediquen moltes de les seves hores lliures a l’escenificació de textos clàssics, moderns i experimentals, sovint amb una gran qualitat interpretativa, posant-se a la pell de personatges tràgics o còmics que generen en ells un exercici de creativitat transformador, que és alhora una saludable teràpia col·lectiva i de socialització.
Aquesta carpeta-dossier ha estat coordinada per l’autor teatral terrassenc Eloi Falguera, també director de teatre amateur (del reconegut grup Punt i seguit Teatre) i per tant un bon coneixedor directe del seu funcionament i característiques. Ell ens ha ajudat a disseccionar les singularitats d’aquest món i a explicar-lo d’una forma transversal, amb tastets singulars d’una realitat tan àmplia i polièdrica –en grups i companyies, mostres i concursos, rols i papers vistosos i d’altres d’amagats entre cametes...– que pretén que tothom –tant els actors i actrius, com el públic habitual i aquell que ho és potencialment– s’hi senti identificat. Perquè és un món que val la pena de viure i descobrir.
Cada cap de setmana milers de vallesans van a veure teatre de grups amateurs i no pas només en les festes nadalenques com les que s’acosten, en què arreu tornen les tradicionals representacions d’Els Pastorets, amb edicions de rècord com les d’El Social de Terrassa que aquest any arriba a la 112. Aviat és dit! I que per molts anys.