De la mateixa manera que les llegendes vinculen les comunitats i societats amb el territori, el teatre relaciona les persones entre elles i la seva tradició. L’artefacte teatral, que no és només un fil narratiu ordenat per actes i passatges, és també una eina relacional molt potent perquè fa que les persones treballin per una causa comuna –la noble causa d’entretenir i fer reflexionar. Les actuacions teatrals, a més, estan estretament lligades a l’espai, al lloc perquè és allà on succeeix l’acció.
El teatre amb denominació d’origen, doncs, assimila una doble funció: és doble perquè recull els atributs bàsics de la dramatúrigia i, alhora, arreplega un passat comú que una comunitat no vol oblidar i el llança cap al present. El fa persistir.

Pedra i Sang
Sant Cugat del Vallès

Remmemorar els fets en el mateix entorn on van passar és una de les millors eines d’immersió histórica. És el que es fa al Monestir de Sant Cugat des del 2000 amb Pedra i Sang. La representació emmarca l’assassinat que van cometre un grup de nobles de lacontradea en el mateix edifici. En plena missa del gall de 1350 van entrar a la sala capitular i van assassinar l’abat Arnau de Biure i 669 anys després, el públic ho reviu envoltats de les mateixes pedres, vidreres i escultures. La peça teatral incentiva la identitat local gràcies a una història centenària que es repeteix i perquè any rere any, durant els dies previs i posteriors al Nadal, s’actualitza el text dramàtic amb esdeveniments recents i anècdotes concretes. Fa 19 anys la companyia TeatreTeatre va ser l’encarregada de donar cos a la iniciativa i des d’aleshores que se n’ocupa. És d’aquesta manera, també, com una obra representada reiteradament pot convertir-se en òptima: les persones que la representen la coneixen des dels seus inicis. No només coneixen la literalitat, també els seus subtextos i els efectes en el públic. Un públic, que per cert, també esdevé fidel i recurrent.

La Remençada
Montornès del Vallès

Des de 2014 que a Montornès del Vallès es recorda de manera oficial i representada, la remençada de 1485. Si fins aleshores conformava una historia fundacional per al desenvolupament del sentiment local dels habitants del municipi, ara és també un element cultural i d’entreteniment. La Remençada tal com s’entén ara és un esdeveniment que ho mobilitza tot. No només perquè es tracta d’un espectacle que necessita un centenar d’actors i actrius, sinó perquè els sis actes s’articulen en diferents espais del poble, i això té un fort component locatiu. No obstant, La Remençada transcendeix la localitat i esdevé una fita historicosocial per a la societat catalana: l’enderrocament del senyor feudal per part dels pagesos va significar el retrocés dels drets senyorials i l'alliberament dels serfs va crear les bases econòmiques que van possibilitar la industrialització de Catalunya als segles posteriors. L’obra, que se celebra durant l’agost, és també un cant a la unitat de la comunitat.

Les llegendes del Castell de Montbui
Bigues i Riells

Fer reviure i perviure les llegendes no és una feina fàcil. Un cop es recopila la informació i es reescriu, cal que la història arribi a les persones i que elles les facin seves. És el que ha passat amb les llegendes de Bigues i Riells. Gràcies a un projecte de tallers dirigits per professionals de diferents camps, es va aconseguir la col·laboració d’un gran nombre de persones i entitats del municipi. A través de la implicació de diverses entitats, el procés va culminar amb la creació d'una obra de teatre i la seva representació, per primer cop el 2010, a les restes del castell de Montbui.
L’èxit de públic va ser indubtable, fins al punt que no s’ha deixat de representar cap any. El llegendari de Bigues i Riells és molt ampli i ric i està intrínsecament lligat a l’entorn: al castell de Montbui, als gorgs de Riells i a Sant Miquel del Fai.
És per això que la representació teatral sempre comença amb una captatio benevolentiae en la que un grup de joves arriba als peus del castell en ruïnes i un monitor els comença a explicar una llegenda. Una llegenda que moments després es desplega davant dels ulls dels joves i dels espectadors: la geneologia catalana, el moso Mussa i les dones d’aigua son les faules més representades i les més lligades a l’entorn del Castell i els saltants d’aigua.

El Drac de Vilardell
Sant Celoni

Un drac, un cavaller i una espasa de virtut són les tres protagonistes d’aquesta història, una de les llegendes més destacades de Sant Celoni, que pren com a escenari la vall de Vilardell i que, des d’aquest 2019 és una obra de teatre que aplega 200 artistes. Organitzada pel Centre Municipal d’Expressió i amb actors i actrius vinculats a Troca Teatre, la Coral Briançó, els Petits cantors del Cor de Maria i l’ escola de música, l’obra, un musical de gran dmensions, explica la història de Soler de Vilardell, el cavaller del Montnegre, que es diu que va travessar el drac amb una espasa única –la llegendària espasa de Vilardell– i va deslliurar els veïns de les seves urpes.
Aquesta llegenda, de ressons medievals, documentada ja al segle xiv, explica com els posseïdors d’aquestes armes no podien ser morts ni vençuts en la lluita. En aquesta versió feta amb to paròdic, s’inicia amb una àvia porta la neta a veure l’espasa de la virtut al museu. La resta, amb l’àvia i la neta de fil conductor es resol amb acció i molta música –i ambient semblant al teatre musical. I entre intriga i festa, un final previsible: la mort del drac.

Vilamagore medieval
Sant Pere de Vilamajor

Al segle xii a Sant Pere de Vilamajor hi havia un palau comtal que era l’enveja de les viles veïnes, parada obligada entre Barcelona i Girona en el camí cap a França, on s’hi celebrava un mercat setmanal per abastir les seves necessitats bàsiques. Entre el juny de 1156 i l’abril de 1157, més de cent persones de diferent condició social hi van fer estada: ambaixadors, mercaders, pelegrins, sarraïns, jueus, cavallers... i els més destacats, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la seva esposa la reina Peronella. I molt probablement hi va néixer el seu fill, Alfons I, primer comterei de Catalunya i Aragó, ja que la seva dida Loreto era del poble.
Amb aquesta trama i tota la col·laboració del poble, cada any des de fa vint-i-set, es celebra a Sant Pere de Vilamajor i durant dos dies un extens i divers espectacle que segueix el fil de la novel·la Confidències d'una reina, de Teresa Sagrera. Deu escenes que, a més, es barregen amb música recreacions històriques de combats, diables i tota mena d’activitats.
El suport incondicional de l’ajuntament i la força dels voluntaris han fet possible la continuïtat d’aquest festival, en què un poble que se sent orgullós de la seva història la dona a conèixer a través de l’espectacle, les visites guiades i tota mena d’activitats.

La Pedra del diable
Parets del Vallès

La representació de la llegenda de la Pedra del Diable és un del principals ingredients de la Festa Major d`Estiu de Parets del Vallès. Es tracta d'una festa en la qual intervè un nombrós grup de persones sota la direcció escènica de Meritxell Roda. La representació teatral de la llegenda de La Pedra del Diable, ideada per Mercè Alcayna, és una activitat del tot consolidada que gaudeix d’un important reconeixement arreu. La colla de gegants, grallers i bestiari i la colla diables són les entitats encarregades de representar l’espectacle.
La llegenda explica com Marcel, arquitecte de Barcelona, ve a complir l’encàrrec que li fa el mossèn de la vila: restaurar l’església parroquial on es reunien tots els vilatans a pregar, destruïda durant la Guerra de Succesió. L’arqutecte s’enamora d’Elisenda, la pubilla de Can Serra, i per enllestir la feina i dedicar-se sencerament a l’amor arriba a un pacte amb el Baró de Servenet: ell li dóna el carreu que li servirà per a coronar l’obra encarregada pel veïnat a canvi de la seva ànima. La resta, esclar, forma part de la legenda que, com sol passar, acaba bé. I, de fet, acaba molt bé pels dos protagonistes que, des de l’any 1996, són els gegants del municipi.