Salvador Pardo

“El teatre amateur és una complexa experiència humana de representar la vida a l’escenari”

Salvador Pardo, a més d’un membre important del seu grup de teatre –la prestigiosa companyia Quatre per Quatre de Granollers– és el responsable de la coordinadora vallesana de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, una entitat creada el 1985 dins l'àmbit del Primer Congrés de Cultura Popular, aprofitant el Primer Congrés de Teatre Amateur celebrat a Igualada i que agrupa més de tres-cents grups amateurs de teatre d'arreu de Catalunya. Sobretot, però, és un entusiasta del teatre des de totes les facetes possibles: actor, organitzador, membre de la junta de la fedaració i, també, espectador d’aquesta complexa experiència humana de representar la vida a l’escenari. Amb Quatre per Quatre, que des de la seva fundació a l’any 1982 i fins ara ja ha arribat a més de tres-centes cinquanta obres representacions de més de vint-i-cinc obres, les ha vist de tots colors: des de representar “Els Pastorets” a TVE Catalunya (de la mà del realitzador Esteve Duran) a portar les seves estrenes d’autors com Segarra, Beaumarchais, Labiche, Green, Brecht, Filippo, Coward, Dürrenmatt, Dunn, Boytchev, Sakespeare, Giraudoux, Uhde, entre d’altres, per tota Catalunya. Ell és l’home de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya a casa nostra. Silenci, s’alça el teló!

Ramon Vilageliu (text i fotografies)

Què és la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya?
La Federació és una entitat que agrupa tots els grups de teatre amateur que en volen formar part i que que té com únic objectiu donar suport a aquests grups. Alhora, és la representació viva d’aquest moviment de teatre amateur que, de fet, és importantíssim. Actualment, hi ha federats al voltant d’uns tres-cents grups de teatre amateur de tota Catalunya però, evidentment, no és cap exageració dir que n’hi ha molts més del doble d’aquesta xifra que, pels motius que sigui, no són dins de la Federació i, fins i tot, n’hi ha un bon nombre que no la coneixen.

I com els ajuda?
En el decurs dels trenta-quatre anys de l’inici de les activitats de la Federació, ha donat suport als grups federats de moltes maneres. Per exemple: informa de manera continuada de les bases dels concursos i mostres de teatre que s’organitzen arreu de Catalunya. Informa sobre les subvencions que poden demanar els diferents grups a la Generalitat, a les diputacions i als ajuntaments. Així mateix, facilita el contacte dels grups per la sol·licitud d’autorització a la SGAE. També col·labora amb Escena Amateur (que és una entitat estatal amb interessos semblants als nostres), en la difusió de concursos i mostres que es fan arreu d’Espanya. La Federació, posa a disposició dels grups la possibilitat de poder accedir a les obres de teatre del seu arxiu. Els grups federats disposen de manera gratuïta d’assegurançes de Responsabilitat Civil i de protecció jurídica a les juntes directives de tots els grups. La Federació és membre del Consell de l’Associacionisme de Catalunya i de l’ENS de l’Associacionisme cultural català, i informa als diferents grups de les activitats anuals de les mateixes. Per últim, i des de fa disset anys, otorga els premis Arlequí per tal de distingir a les entitats, grups i persones que més hagin fet per difondre i defensar el teatre amateur

Coordinadora, cursos, trobades?
Sí, moltes coses oi? la Federació té diferents Coordinadores comarcals dins del seu àmbit geogràfic d’actuació. Per exemple, jo sóc el representant de la Federació pels dos vallesos, però també n’hi ha d’altres Coordinadores com la de l’Alt Penedès, la del Baix Ebre-Montsià, la del Baix Llobregat, la de la Catalunya Central, la de Barcelona, la del Maresme i la del Baix Camp. En total, vuit zones que, així, teixexen complicitats i proximitat amb tots els grups de teatre del país. Més que res, es tracta que en les reunions que periòdicament fa cada coordinadora de zona de la Federació amb els seus grups federats es pot generar una proximitat amb tota la informació i serveis que genera la Federació d’una manera més propera i més dinàmica, així com la capacitat de donar resposta més directa a les inquietuds o problemàtiques de cada grup de teatre amateur. Els diferents representants de les coordinadores som, alhora, vocals de la junta de la Federació.

I els cursos que deia?
Els cursos que genera la Federació són molt interessants perquè la gent del teatre amateur requereix un creixement continu en tots els àmbits del teatre com cursos de interpretació, de direcció, d’expressió corporal, veu. També hi ha cursos tècnics d’escenografia, maquillatge i vestuari. D’altra banda, les trobades anuals de la Federació són especialment intenses perquè durant dos o tres dies, grups federats de tot l’àmbit català tenen la oportunitat de compartir expèriències i, en definitiva, de generar relacions i fer xarxa entre ells. Això ajuda molt perquè, de fet, els grups de teatre solen tenir tendència a tancar-se una mica perquè la mateixa dinàmica comporta aquesta concentració en les capacitats de cadascun d’ells. Amb aquestes trobades de la Federació s’aconsegueix compartir experiències, inquietuds i, també, esclar, bones solucions aplicades a cada punt d’interès. A més, cada any la Federació organitza, a Pineda de Mar, la mostra de teatre amateur –aquest any es va celebrar la 17na edició– i durant dos o tres dies es poden veure fins a seixanta obres de teatre amateur que fan evident la riquesa d’aquest moviment. Tot plegat fa que la implantació del teatre amateur a la societat sigui cada vegada més important.

“L’estimació de les persones que formen part de grups amateurs pel teatre com a manifestació cultural i mitjà d’expressió humana és del tot innegable.”


I tant!
No oblidem que un dels factors que durant la dictadura va fer conservar el català va ser, també, el teatre amateur. I a molts pobles de Catalunya el teatre va mantenir la flama de la llengua d’una manera molt remarcable. Va ser un gran factor d’arrelament perquè de grups de teatre amateur n’hi ha de formats a partir d’escoles, de parròquies, comunitats de veïns, barris, etc. que a vegades són efímers però que també n’hi ha de centenaris. L’estimació de les persones que formen part de grups amateurs pel teatre com a manifestació cultural i mitjà d’expressió humana és del tot innegable. És que molt sovint els costa diners, fer teatre! Però és que, a més, aquest munt de grups de teatre que existeixen a cada racó del país està ple de gent que va al teatre professional. I de les estadístiques que expliquen que de la gran quantitat de públic que va al teatre professional, hi ha un tant per cert molt remarcable de públic provinent de grups de teatre amateur. Com a membre d’un grup de teatre amateur haig de dir que el que volem tots aquest grups és fer teatre i viure el teatre, que és la nostra passió.

I cada setmana milers de persones van a veure teatre amateur, municipi per municipi, barri per barri, oi?
Quedaríem parats de l’assistència de gent als muntatges de teatre d’aquests grups amateurs! Moltíssima gent. Cal tenir present que els grups amateurs sempre tenen entorn i que aquest entorn d’amistat o de família s’estén per cada municipi. I aquest entorn de persones va al teatre a veure com els amics i amigues o coneguts actuen o a veure els decorats que han fet, o el vestuari, etc. creant un flux de persones que entren al teatre que, d’altra manera, segurament no ho farien. D’altra banda, hi ha molts grups que no tenen la possibilitat de sortir del seu entorn natural o, fins i tot, n’hi ha que només volen fer teatre al seu municipi. També és veritat que hi ha coordinadores de la Fedaració que agrupen, per zones, molts grups de teatre amateur que compten amb un espai adequat i assignat per fer teatre i en aquest cas és molt fàcil que una obra de teatre d’un grup concret passi per tots els escenaris de la resta de grups de la coordinadora. En canvi hi ha altres zones del país en què els grups no disposen d’un espai concret per fer les seves obres, per guardar els decorats, assajar, etc. Això complica la continuïtat d’aquests grups i per això la coordinació sempre és molt interessant perquè la infraestructura és important per la vida dels grups.

Clar, és que darrera de cada funció hi ha molta feina prèvia, suposo.
Mare meva, tant! per començar la tria de l’obra que sol ser el primer gran maldecap: cada grup té un elenc d’actors i actrius molt concret i és a partir d’aquetsa realitat que s’ha de triar l’obra perquè si no tota la resta ja anirà malament. Llavors venen els assatjos i el repartiment de papers. A darrere hi ha tota mena de feines: l’escenografia, el vestuari, etc. I després necessites altres persones (principalment els mateixos actors i actrius) que s’encarreguin de la logística, de les relacions amb els espais on es vol representar l’obra o algú que et generi vídeos per mostrar l’obra a altres possibles llocs que s’hi vulguin interessar. El teatre professional, donant per fet que els actors i les actrius solen ser de gran nivell, amb poca escenografia ja fan, ja triomfen. En el nostre cas, la presentació ha de ser extraordinària perquè, com és lògic, no som actors i actrius professionals. I això comporta una feina afegida. El teatre amateur, per entendre’ns és, tot alhora, el caramel i l’envoltori.

I la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya ajuda en tot aquest procés.
Evidentment, jo n’estic ben segur que sí. Ara bé, cada grup, per la seva manera de veure l’activitat que fan i que volen fer, i molt legítimament, decideixen federar-se o no. I tota opció és bona, però crec que ser membre de la Federació és beneficiós per veure altres experiencies semblants a la seva i avançar. Al cap i a la fi, cap circumstància de les que anem dient és definitiva però la suma de totes dona com a resultat una experiència teatral beneficiosa i que, sens dubte, creix i fa créixer la societat.
Salvador Pardo

Salvador Pardo a una sala del Casino de Granollers.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 12€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara