Tàndem, innovació i joventut durant més de 50 anys

El grup teatral de Santa Perpètua de Mogoda ha estat fidel en cinc decennis a l’objectiu d’aportar quelcom d’original a cada representació

Ernest Vilàs Galindo (text)

L'any 1964 uns joves i inquiets membres del teatre parroquial de Santa Perpètua de Mogoda van decidir donar forma a un projecte diferent. Nou Grup Escènic va ser el nom triat per sortir a la palestra amb la voluntat de deixar enrere el repertori clàssic del teatre amateur de l'època, conservador i moralista.
No eren l'única proposta teatral al poble, on també hi havia Candilejas, Flamarades, Grup de Teatre Perpetuenc, Impromptu. Arribava llavors el Nou Grup Escènic que, l’any 1971, canviaria el seu nom pel de Tàndem. Si prenem com a referent fundacional el 1964, l'entitat porta 56 anys en actiu, si centrem el focus en el 1971, són 49 els anys ininterromputs de treball artístic caracteritzats per la recerca de la innovació dins el teatre amateur. Vicenç Gurrea (1948), director i un del fundadors ens acosta els secrets de l'entitat. A l'entrevista amb Vallesos l'acompanya l'Oriol Alonso (1993), el jove secretari de Tàndem.

Originalitat
"Tàndem intenta aportar en cada representació quelcom d’original". Aquest és el lema que guia la companyia teatral des dels seus orígens, tal com diu Vicenç Gurrea. Les primeres obres que van fer "per donar forma a la idea" van ser Los opositores, de Martínez Ballesteros i El rabo, de José Ruibal. Tots dos autors formaven part d'una nova tendència literària. Eren creadors d'obres caracteritzades pel seu avanguardisme estètic, molt proper al teatre de l'absurd i crítics amb el règim i la societat nacionalcatòlica de l'època. La censura estava sempre molt a sobre d'ells i no van ser poques les obres que no van arribar a estrenar-se. El rabo, va ser autoritzada només per a representar-se en cafès-teatre i, com a tal, la va portar Tàndem a Caldes de Montbui. Altres moviments homologables a Catalunya van endegar un teatre independent on, a més, es donava cabuda a la cultura i els autors catalans, un corrent al qual Tàndem es va enganxar immediatament.
Sobta que els responsables parroquials no aixequessin la veu. Gurrea ens en dona l'explicació: "mossèn Artigues era un bonàs que passava de tot", de fet, delegava molt en els seus ajudants "i deixava fer". Anaven fent en aquestes condicions, com diu Vicenç Gurrea, però vigilats de prop pels sectors més conservadors de Santa Perpètua de Mogoda que en alguna ocasió els havien cridat "per a llegir-los la cartilla".
L'entorn es va fer més respirable a partir del retorn dels ajuntaments democràtics el 1979. Lliures dels cotilles, Tàndem va poder desenvolupar tot el seu potencial i aplicar els objectius que establien els seus estatuts: "promoure les manifestacions artístiques sobre teatre i anàlogues divulgant-los entre el públic en general i fomentant el naixement de vocacions".

200 obres i espectacle total
En aquests cinquanta anys han representat gairebé dues-centes obres de diferent temàtica i estils: tradicionals, clàssics del teatre i peces modernes i contemporànies, tenint especial predilecció pels autors catalans. Els Pastorets entren dins d'aquest bloc, tot i que Gurrea els considera més una expressió popular que no pas teatral. Sempre cercant quelcom d’original, no sempre han interpretat la versió de Folch i Torres i han introduït variants escèniques com fer aparèixer una mare de Déu prenyada o uns esquís com a mitjà de transport. L'any 2016 van participar en la commemoració del centenari de l'estrena ortodoxa del llibret de Folch i Torres. L'acte final va consistir en una representació amb la participació de vint grups, entre els quals Tàndem. Va ser a Palau-solità i Plegamans, seu de la Fundació Folch i Torres.
La seva activitat no ha estat tancada a la caixa escènica del teatre parroquial. El primer any d'ajuntaments democràtics ja van participar a la rua del Carnestoltes recuperat i, després, han organitzat pessebres vivents, el Passatge del Terror per Tots Sants, el seguici del casament de la parella de gegants locals, en Bernat i la Perpètua, etc... Tot plegat fa de Tàndem un grup d'espectacle total i amb gran presència al carrer amb el conseqüent reconeixement de la ciutadania. El darrer projecte d'aquestes característiques és la Central de Reis. Ideada per una empresa privada, els 25 actors que intervenen els tres dies són membres de Tàndem. Ells guien a nens i nenes durant els dies previs als Reis per una mena de central logística amb la que Ses Majestats organitzen els enviaments.
Una altra de les característiques d'aquell teatre independent en el qual s'emmirallaven era la professionalització, la capacitació tècnica dels intèrprets. Amb aquesta finalitat van crear el 1982 l'Escola de Teatre Tàndem, que va durar un cinc anys, i el 1991, el Taller de Teatre Tàndem que també va funcionar uns quants anys. Oriol Alonso i Vicenç Gurrea coincideixen, però, que l'escola més segura i generadora de vocacions de futurs actors i actrius continuen sent les tradicionals representacions dels Pastorets on conviuen famílies i generacions diferents.

Sense crisi de vocacions
Un dels secrets de la llarga vida de Tàndem és la seva capacitat de regeneració dels seus membres. Del nucli original s’hi mantenen els veterans Vicenç Gurrea i Josep Brullet. Al llarg del temps, la sortida d'actors i actrius s'ha compensat amb l'entrada de noves vocacions. Un d'aquests joves és l'Oriol Alonso, nascut el 1993. Espectador des de petit dels espectacles de Tàndem, igual que els seus pares, Alonso va començar a formar-se l'escola de teatre La Bambolina, dirigida per la Neus Umbert, també sorgida de la universitat Tàndem. Amb aquests precedents, la casualitat va jugar a favor de la trobada: "Buscava més coses a fer a banda de Bambolina i, casualment, vaig llegir a l'Informatiu local que buscaven gent per organitzar el musical Grease", ens explica. "Vaig entrar a l'entitat per formar part del cos de ball, figuració (...) Una vegada que ets dins, poc a poc vas entrant en la dinàmica del dia a dia: que cal fer passatge del terror, fem passatge; que arriben Pastorets, doncs Pastorets" i, rodant rodant, secretari de l'entitat i responsable de la Mostra de Teatre.
El secret per mantenir l'interès del joves és "deixar fer" segons Gurrea. Innovador de tota la vida, de jove havia patit direccions inflexibles. El temps li ha ensenyat que respectant les seves iniciatives, la gent es troba millor, s'involucra més. "La creació és la gent qui l'aporta", conclou.
El futur sempre inclou incerteses i imponderables, però la solidesa a Tàndem sembla garantida. Al Nadal joves actors i actrius conduiran la Central de Reis, els Pastorets tornaran a escena, diferents grups de l'entitat estan preparant tres obres els pròxims mesos (Divorci, Angoixa i Un matrimoni de Boston), la Mostra de Teatre de Santa Perpètua escalfa motors...la funció pot continuar!
Tàndem, innovació i joventut durant més de 50 anys

Vicenç Gurrea i Oriol Alonso al pati de butaques del Teatre del Centre Parroquial de Santa Perpètua de Mogoda. Foto: Arxiu Grup Tàndem..

Un moment de la representació de l’obra El somni d'una nit d'estiu de W. Shakespeare per part del grup Tândem amb Ferran Moliner i Gemma Abasolo en escena. Foto: Eloi Falguera.

L’any 2011 el grup Tàndem va estrenar el musical Gris, una adaptació i traducció de la famosa película Grease amb veu i música en directe. Foto: Arxiu Grup Tàndem..

Una representació dels Pastorets del grup Tàndem, de l’any 2019. Foto: Arxiu Grup Tàndem.

Més de 150 premis

El resultat de tanta feina es tradueix en més de 150 premis aconseguits des del 1984, quan van començar a presentar-se a les diferents mostres i concursos de teatre amateur que s'organitzen a Catalunya. Premis en tots els apartats: actors, actrius, escenografies, maquillatge, vestuari, llum, so, música, direcció, etc. D’especial orgull els omple el poder remarcar la seva continuada presència a la Mostra Nacional de Teatre Amateur a Pineda de Mar, principal trobada del teatre d'afeccionats a Catalunya. El 1991 van decidir començar a programar la seva pròpia Mostra de Teatre amb la finalitat de donar sortida als seus objectius fundacionals més enllà del terme municipal de Santa Perpètua de Mogoda. Gairebé trenta anys de Mostra on s'han esforçat per incloure el bo i millor del Teatre Amateur vallesà i català, convertint-la en uns dels referents d'aquest tipus de trobades, anhelades pel públic i pels grups que s'esforcen en ser seleccionats.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara