Carpeta Al Vallès s’alça el telóEl teatre amateur, vitalitat i qualitat arreu del Vallès
La comarca té en actiu un mínim de 160 grups d’estils i tipologies diverses que mouen milers de persones
Eloi Falguera (text)
Quants grups de teatre amateur diríeu que hi ha al Vallès? Cinquanta, setanta, vuitanta... cent? I si us dic que, com a mínim, hi ha 170 grups en actiu arreu d’aquesta comarca? Sorprenent, oi? Ara pregunteu-vos quanta gent forma part d’aquests grups de teatre, entre actrius i actors, directors i directores, regidors i regidores, maquilladors i maquilladores, escenògrafs, modistes... I ara sumeu-hi tot el públic que va a veure les seves representacions. Podem afirmar que, la majoria de caps de setmana de l’any, el teatre amateur al Vallès mou milers i milers de persones. Estem parlant, sens dubte, d’una de les activitats culturals més importants del territori.
Al Vallès Occidental, més poblat, és on hi trobem el nombre més gran de grups: una mica més d’un centenar. Al Vallès Oriental, amb la meitat d’habitants, però moltes més poblacions, s’hi agrupen la cinquantena restant.
Trobem grups escampats per gairebé tot el territori. Des d’Aiguafreda (Grup de Teatre Ramon Sans) o Vilalba Sasserra (Grup de Teatre Escudella Barrejada) fins a Vacarisses (Grup de Teatre Jove de Vacarisses) o Barberà del Vallès (Grup Skizodrama). A pràcticament totes les poblacions existeix, com a mínim, un grup de teatre.
Tenim ciutats i viles amb una forta presència i tradició teatrals, com ara Terrassa (amb 30 grups en actiu), Sabadell (amb una dotzena), Sant Cugat- Valldoreix- Mira-sol (amb també una dotzena de grups), Montcada i Reixac (amb onze grups actius) o Sant Celoni (amb quatre grups). Això sense oblidar la gran tradició que ha tingut sempre el teatre amateur a Granollers, en aquests moments una mica en hores baixes.
Grups de tota mena
Dins d’aquests ventall de més de 170 grups en actiu, en trobem de tota mena. Des de grups de teatre jove (Grup Camaleó 2.0, de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès o Companyia la 4a. Paret, de Vallromanes) fins a grups de gent gran (Grup de Teatre Casal de la gent gran Casa de la Mina, de Montcada i Reixac o el Grup del Casal de la gent gran, de Montmeló).
Hi ha grups amb molts anys d’història (L’Horitzó Teatre, de Sant Esteve de Palautordera; Grup de Teatre Segle xx, de Sant Fost de Campsentelles o La Joventut de la Faràndula, de Sabadell). Fins i tot, n’hi ha de centenaris o gairebé (Grup de Teatre de El Social, de Terrassa; Grup de Teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç, de Sabadell o els grups Tea345 i Teatrac, de Montcada i Reixac). I, també, hi ha companyies de nova creació (Teatreros Terrassa o AlterEgo, de Sabadell).
La diversitat en els orígens dels grups i companyies és immensa. Una part considerable, que solen ser també els més antics, formen part d’entitats. En trobem en centres parroquials (Amics del Teatre de Ripollet o Quadre Escènic de la Santa Creu, de Terrassa), en casinos (Grup Escènic Casino, de Caldes de Montbui), en germandats (Grup de teatre de la Germandat, de Polinyà), en casals (Grup Escènic i Grup Gatzara, del Casal Popular de Rubí), en ateneus (Secció de teatre de l’Ateneu l’Aliança, de Lliçà d’Amunt), en societats corals (Grup de teatre El Ciervo, de Sabadell o Grup de teatre de El Coro, de Sentmenat) o fins i tot en una acadèmia artística (Grup de teatre de l’Acadèmia de Belles Arts, de Sabadell).
D’altres han sorgit d’una associació, com ara el Grup El Far Escena, de Sabadell, que neix dins de l’Associació per a persones amb càncer o el grup The Polishers, de Badia del Vallès, nascut dins de l’Associació Cultural Vermell i Negre. També n’hi ha de creats gràcies a fundacions privades com ara el Grup de Teatre del Centre Ocupacional ASPASUR, de Ripollet. D’altres s’han format gràcies a l’impuls institucional com el grup Estereo Rum’s Teatre, de Terrassa, creat amb el suport del Servei de Ciutadania i Drets Civils de l’Ajuntament. Finalment, en trobem un munt de fundats dins d’escoles o aules de teatre (Grup de teatre Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Grup de teatre La Tramolla, de Mollet del Vallès o el grup Acció Teatre, de Terrassa). Tot i això, cal destacar que la majoria són grups independents, sense una relació directa amb cap entitat.
Ara bé, tots aquests grups són iguals? Òbviament, no. Bàsicament podríem classificar-los en tres categories, sense que això vulgui dir que els grups que estan en una categoria siguin millors o pitjors que els que estan en una altra. Tots són igual d’importants i respectables.
Actuar al municipi i fora
Dit això, podríem establir una primera categoria en aquells grups que, fonamentalment, realitzen la seva activitat dins del seu municipi. És a dir, preparen i representen una obra per al seu públic. Com a molt, realitzen alguna actuació en alguna població veïna. Per a aquests grups, el fet social sol ser més important que el fet artístic (això no vol dir que no busquin sempre la màxima qualitat possible). La majoria tenen teatre propi, és a dir el de l’entitat on estan adscrits, o fan servir el teatre o sala municipal. Són grups com ara Amics del Teatre de Matadepera, la Companyia Inestable de Bellaterra, Grup de Teatre de Vallgorguina o el Teatre Nacional del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana tot i que, justament ara, està preparant un gira per diferents poblacions amb la seva darrera producció.
Una segona categoria la formarien els grups que, tot i desenvolupar la seva activitat principalment al municipi, de tant en tant, realitzen gires pel circuit de mostres i concursos de Catalunya, o bé, fan un nombre limitat d’actuacions arreu. És a dir que, de forma intermitent, representen els seus muntatges fora de la comarca. Molts d’aquests grups solen tenir també teatre propi o fixe. Aquí hi trobaríem grups com Amics de les Arts, de Terrassa; Xamba Teatre, de Lliçà de Vall; Indòmit Teatre, de Sant Antoni de Vilamajor, Tic Escènic, de Castellar del Vallès o el Grup Artístic Teatral, de Cerdanyola.
Anar de gira
En una tercera categoria hi hauria els grups que habitualment treuen els seus muntatges de gira. És a dir, pensen els seus espectacles no només per al seu públic sinó per agradar al màxim de públics possibles. Molts d’aquests grups són independents i no disposen de teatre fix, motiu pel qual els és tan necessària una gira regular. Entre aquests grups hi trobem els que es belluguen pels circuits i mostres de Catalunya (Kòmix Teatre, de La Garriga; Blaugrana Scena, de Sant Feliu de Codines o Quatre per Quatre, de Granollers). Hi ha els que, a més d’actuar per Catalunya regularment, també ho fan pel País Valencià i Illes Balears (Punt i Seguit Teatre, de Terrassa o Qollunaka, de Terrassa) i, fins i tot, qui s’atreveix a actuar a Madrid (Kakaiba, de Sabadell o Companyia 8, de Terrassa). Val a dir que són molts els grups vallesans que surten de gira amb els seus espectacles, com més endavant apuntaré.
Mostres i concursos
Feta aquesta classificació bàsica, hi ha, encara, els grups que, a més de la seva activitat, duen a terme una mostra o concurs de teatre als seus municipis. És a dir, multipliquen esforços no tan sols per fer els seus propis muntatges sinó per acollir teatre d’altres contrades. Un esforç indispensable i fonamental per als grups que volen dur de gira els seus espectacles i, també, per crear un públic fidel al teatre amateur. Es tracta de grups com Tàndem, de Santa Perpètua (que, a més, du de gira les seves produccions per Catalunya); GATU, d’Ullastrell (que també du de gira els seus espectacles); Deixalles 81, que organitza el Concurs de Sant Feliu de Codines, amb més de trenta-cinc anys d’història, o el Grup de teatre Espiral, que durant un quart de segle s’ha fet càrrec de la Mostra de Valldoreix. Com s’ampliarà en un altre article, a tot el Vallès es realitzen moltes més mostres o concursos de teatre amateur, una vintena, moltes de les quals organitzades per grups de teatre.
Tota aquesta vitalitat descrita fins ara no és d’estranyar i és que el Vallès, juntament amb el Barcelonès, el Maresme i el Penedès, és un dels motors del teatre amateur català. I encara més: per ser més concrets, es pot dir que és el motor més actiu del teatre amateur actual. Per demostrar aquesta afirmació només cal repassar la programació dels principals concursos i mostres de teatre de Catalunya. En pràcticament tots hi trobem presència de grups del Vallès. És més, en molts casos els grups del Vallès suposen prop del 50% dels grups seleccionats. És molt, això? Doncs, sí. Actualment, la mitjana de grups de teatre que sol·liciten participar en una mostra o concurs de teatre sol ser de 40. D’aquests 40 grups d’arreu de Catalunya, i alguns de fora de Catalunya, generalment n’acaben seleccionant entre sis i vuit. Que d’aquests sis o vuit, la meitat siguin vallesans, vol dir una cosa: que a les nostres comarques no tan sols es fa molt teatre, sinó que es fa de qualitat
Exemples actuals
Si es repassen alguns exemples d’aquest 2019, es constata que al 35è Concurs d’Olesa de Montserrat s’han seleccionat vuit obres de teatre, quatre són de grups del Vallès (GATU, d’Ullastrell; Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Qollunaka i Companyia 8, de Terrassa). Al 43è Concurs de Teatre de Piera s’han seleccionat nou obres, cinc de les quals de grups vallesans (Germandat, de Polinyà; Fatalitats, de Viladecavalls; Magma 2011 La Serreta, de Valldoreix; Punt i Seguit Teatre i Farga’m, de Terrassa). Al 15è Concurs de Sant Feliu de Guíxols, de deu grups seleccionats, quatre són del Vallès (GATU, d’Ullastrell; Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Qollunaka i Punt i Seguit, de Terrassa). I així trobaríem exemples de mostres i concursos d’arreu de la geografia catalana d’aquest any i de temporades anteriors: Calonge, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Esparreguera, Barcelona (Gràcia, Sarrià), Caldes de Montbui... En tots hi trobareu presència vallesana. I és que, com a mínim, en aquests moments hi ha una trentena de grups que, de forma regular o intermitent, van participant en aquest circuit de mostres i concursos. A més dels esmentats anteriorment, hi trobaríem grups com Onze al teatre, de Sant Quirze del Vallès; Companyia 8uit de Teatre, de Sant Cugat; A.A. Encert, de Sabadell o l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès.
Tot plegat fa que ens reafirmem en què el teatre al Vallès, a més de tenir una salut de ferro, està vivint ara mateix una època daurada.
Al Vallès Occidental, més poblat, és on hi trobem el nombre més gran de grups: una mica més d’un centenar. Al Vallès Oriental, amb la meitat d’habitants, però moltes més poblacions, s’hi agrupen la cinquantena restant.
Trobem grups escampats per gairebé tot el territori. Des d’Aiguafreda (Grup de Teatre Ramon Sans) o Vilalba Sasserra (Grup de Teatre Escudella Barrejada) fins a Vacarisses (Grup de Teatre Jove de Vacarisses) o Barberà del Vallès (Grup Skizodrama). A pràcticament totes les poblacions existeix, com a mínim, un grup de teatre.
Tenim ciutats i viles amb una forta presència i tradició teatrals, com ara Terrassa (amb 30 grups en actiu), Sabadell (amb una dotzena), Sant Cugat- Valldoreix- Mira-sol (amb també una dotzena de grups), Montcada i Reixac (amb onze grups actius) o Sant Celoni (amb quatre grups). Això sense oblidar la gran tradició que ha tingut sempre el teatre amateur a Granollers, en aquests moments una mica en hores baixes.
Grups de tota mena
Dins d’aquests ventall de més de 170 grups en actiu, en trobem de tota mena. Des de grups de teatre jove (Grup Camaleó 2.0, de l’Espai d’Arts Escèniques de Sant Quirze del Vallès o Companyia la 4a. Paret, de Vallromanes) fins a grups de gent gran (Grup de Teatre Casal de la gent gran Casa de la Mina, de Montcada i Reixac o el Grup del Casal de la gent gran, de Montmeló).
Hi ha grups amb molts anys d’història (L’Horitzó Teatre, de Sant Esteve de Palautordera; Grup de Teatre Segle xx, de Sant Fost de Campsentelles o La Joventut de la Faràndula, de Sabadell). Fins i tot, n’hi ha de centenaris o gairebé (Grup de Teatre de El Social, de Terrassa; Grup de Teatre del Centre Parroquial de Sant Vicenç, de Sabadell o els grups Tea345 i Teatrac, de Montcada i Reixac). I, també, hi ha companyies de nova creació (Teatreros Terrassa o AlterEgo, de Sabadell).
La diversitat en els orígens dels grups i companyies és immensa. Una part considerable, que solen ser també els més antics, formen part d’entitats. En trobem en centres parroquials (Amics del Teatre de Ripollet o Quadre Escènic de la Santa Creu, de Terrassa), en casinos (Grup Escènic Casino, de Caldes de Montbui), en germandats (Grup de teatre de la Germandat, de Polinyà), en casals (Grup Escènic i Grup Gatzara, del Casal Popular de Rubí), en ateneus (Secció de teatre de l’Ateneu l’Aliança, de Lliçà d’Amunt), en societats corals (Grup de teatre El Ciervo, de Sabadell o Grup de teatre de El Coro, de Sentmenat) o fins i tot en una acadèmia artística (Grup de teatre de l’Acadèmia de Belles Arts, de Sabadell).
D’altres han sorgit d’una associació, com ara el Grup El Far Escena, de Sabadell, que neix dins de l’Associació per a persones amb càncer o el grup The Polishers, de Badia del Vallès, nascut dins de l’Associació Cultural Vermell i Negre. També n’hi ha de creats gràcies a fundacions privades com ara el Grup de Teatre del Centre Ocupacional ASPASUR, de Ripollet. D’altres s’han format gràcies a l’impuls institucional com el grup Estereo Rum’s Teatre, de Terrassa, creat amb el suport del Servei de Ciutadania i Drets Civils de l’Ajuntament. Finalment, en trobem un munt de fundats dins d’escoles o aules de teatre (Grup de teatre Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Grup de teatre La Tramolla, de Mollet del Vallès o el grup Acció Teatre, de Terrassa). Tot i això, cal destacar que la majoria són grups independents, sense una relació directa amb cap entitat.
Ara bé, tots aquests grups són iguals? Òbviament, no. Bàsicament podríem classificar-los en tres categories, sense que això vulgui dir que els grups que estan en una categoria siguin millors o pitjors que els que estan en una altra. Tots són igual d’importants i respectables.
Actuar al municipi i fora
Dit això, podríem establir una primera categoria en aquells grups que, fonamentalment, realitzen la seva activitat dins del seu municipi. És a dir, preparen i representen una obra per al seu públic. Com a molt, realitzen alguna actuació en alguna població veïna. Per a aquests grups, el fet social sol ser més important que el fet artístic (això no vol dir que no busquin sempre la màxima qualitat possible). La majoria tenen teatre propi, és a dir el de l’entitat on estan adscrits, o fan servir el teatre o sala municipal. Són grups com ara Amics del Teatre de Matadepera, la Companyia Inestable de Bellaterra, Grup de Teatre de Vallgorguina o el Teatre Nacional del Tenes, de Santa Eulàlia de Ronçana tot i que, justament ara, està preparant un gira per diferents poblacions amb la seva darrera producció.
Una segona categoria la formarien els grups que, tot i desenvolupar la seva activitat principalment al municipi, de tant en tant, realitzen gires pel circuit de mostres i concursos de Catalunya, o bé, fan un nombre limitat d’actuacions arreu. És a dir que, de forma intermitent, representen els seus muntatges fora de la comarca. Molts d’aquests grups solen tenir també teatre propi o fixe. Aquí hi trobaríem grups com Amics de les Arts, de Terrassa; Xamba Teatre, de Lliçà de Vall; Indòmit Teatre, de Sant Antoni de Vilamajor, Tic Escènic, de Castellar del Vallès o el Grup Artístic Teatral, de Cerdanyola.
Anar de gira
En una tercera categoria hi hauria els grups que habitualment treuen els seus muntatges de gira. És a dir, pensen els seus espectacles no només per al seu públic sinó per agradar al màxim de públics possibles. Molts d’aquests grups són independents i no disposen de teatre fix, motiu pel qual els és tan necessària una gira regular. Entre aquests grups hi trobem els que es belluguen pels circuits i mostres de Catalunya (Kòmix Teatre, de La Garriga; Blaugrana Scena, de Sant Feliu de Codines o Quatre per Quatre, de Granollers). Hi ha els que, a més d’actuar per Catalunya regularment, també ho fan pel País Valencià i Illes Balears (Punt i Seguit Teatre, de Terrassa o Qollunaka, de Terrassa) i, fins i tot, qui s’atreveix a actuar a Madrid (Kakaiba, de Sabadell o Companyia 8, de Terrassa). Val a dir que són molts els grups vallesans que surten de gira amb els seus espectacles, com més endavant apuntaré.
Mostres i concursos
Feta aquesta classificació bàsica, hi ha, encara, els grups que, a més de la seva activitat, duen a terme una mostra o concurs de teatre als seus municipis. És a dir, multipliquen esforços no tan sols per fer els seus propis muntatges sinó per acollir teatre d’altres contrades. Un esforç indispensable i fonamental per als grups que volen dur de gira els seus espectacles i, també, per crear un públic fidel al teatre amateur. Es tracta de grups com Tàndem, de Santa Perpètua (que, a més, du de gira les seves produccions per Catalunya); GATU, d’Ullastrell (que també du de gira els seus espectacles); Deixalles 81, que organitza el Concurs de Sant Feliu de Codines, amb més de trenta-cinc anys d’història, o el Grup de teatre Espiral, que durant un quart de segle s’ha fet càrrec de la Mostra de Valldoreix. Com s’ampliarà en un altre article, a tot el Vallès es realitzen moltes més mostres o concursos de teatre amateur, una vintena, moltes de les quals organitzades per grups de teatre.
Tota aquesta vitalitat descrita fins ara no és d’estranyar i és que el Vallès, juntament amb el Barcelonès, el Maresme i el Penedès, és un dels motors del teatre amateur català. I encara més: per ser més concrets, es pot dir que és el motor més actiu del teatre amateur actual. Per demostrar aquesta afirmació només cal repassar la programació dels principals concursos i mostres de teatre de Catalunya. En pràcticament tots hi trobem presència de grups del Vallès. És més, en molts casos els grups del Vallès suposen prop del 50% dels grups seleccionats. És molt, això? Doncs, sí. Actualment, la mitjana de grups de teatre que sol·liciten participar en una mostra o concurs de teatre sol ser de 40. D’aquests 40 grups d’arreu de Catalunya, i alguns de fora de Catalunya, generalment n’acaben seleccionant entre sis i vuit. Que d’aquests sis o vuit, la meitat siguin vallesans, vol dir una cosa: que a les nostres comarques no tan sols es fa molt teatre, sinó que es fa de qualitat
Exemples actuals
Si es repassen alguns exemples d’aquest 2019, es constata que al 35è Concurs d’Olesa de Montserrat s’han seleccionat vuit obres de teatre, quatre són de grups del Vallès (GATU, d’Ullastrell; Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Qollunaka i Companyia 8, de Terrassa). Al 43è Concurs de Teatre de Piera s’han seleccionat nou obres, cinc de les quals de grups vallesans (Germandat, de Polinyà; Fatalitats, de Viladecavalls; Magma 2011 La Serreta, de Valldoreix; Punt i Seguit Teatre i Farga’m, de Terrassa). Al 15è Concurs de Sant Feliu de Guíxols, de deu grups seleccionats, quatre són del Vallès (GATU, d’Ullastrell; Nyoca, de l’Ametlla del Vallès; Qollunaka i Punt i Seguit, de Terrassa). I així trobaríem exemples de mostres i concursos d’arreu de la geografia catalana d’aquest any i de temporades anteriors: Calonge, Malgrat de Mar, Canet de Mar, Esparreguera, Barcelona (Gràcia, Sarrià), Caldes de Montbui... En tots hi trobareu presència vallesana. I és que, com a mínim, en aquests moments hi ha una trentena de grups que, de forma regular o intermitent, van participant en aquest circuit de mostres i concursos. A més dels esmentats anteriorment, hi trobaríem grups com Onze al teatre, de Sant Quirze del Vallès; Companyia 8uit de Teatre, de Sant Cugat; A.A. Encert, de Sabadell o l’Esbart Teatral de Castellar del Vallès.
Tot plegat fa que ens reafirmem en què el teatre al Vallès, a més de tenir una salut de ferro, està vivint ara mateix una època daurada.
El grup granollerí Quatre per Quatre, representant La tempesta, de William Shakespeare. Foto: Quatre per quatre.
El grup Punt i Seguit Teatre de Terrassa en plena representació de l’obra La veritat d’Esteve Eche. Foto: Concurs Teatre Piera.
El grup santaulalienc Teatre Nacional del tenes representant l’obra L’Òpera de tres rals de Bertolt Brecht. Foto: Teatre Nacional del Tenes.
Onze al Teatre, de Sant Quirze del Vallès representant l’obra Les falses confidències de Pierre de Marivaux. Foto: Onze al teatre.
El Till- Tall Teatre de Llinars del Vallès en plena representació de l’obra Treballs d'amor perduts, de W. Shakespeare Foto: Nina Adam.
El grup Rebrot, de Sant Celoni. representant l’obra La nit de Sant Joan de Dagoll Dagom i Sisa. Foto: Rebrot teatre.
El Grup Deixalles 81, de Sant Feliu de Codines en plena representació. Foto: Deixalles 81.
El Grup Estereo Rum's Teatre, de Terrassa en plena representació de l’obra Modou, Modou de Nadia Zúñiga. Foto: Estereo Rum's Teatre.
El Grup Amics del Teatre, de Ripollet representant l’obra El nom de Matthieu Delaporte i Alexandre de la Patellière. Foto: : Amics del Teatre de Ripollet.