Així com els castellers, l’hoquei, el jazz o també ara el cinema són estendards i referents terrassencs arreu del país, en els darrers anys està emergint amb més força que mai una altra de les seves marques culturals: el teatre amateur. No només pel que fa a l’espectacular crescuda de grups i companyies locals, sinó també per la difusió que fan de les seves obres arreu de Catalunya.
A Terrassa s’hi respira teatre. Això no és nou: la ciutat té una llarga tradició teatral. No és casual que disposi d’una seu de l’Institut del Teatre o l’únic Centre d’Arts Escèniques descentralitzat que resta dempeus. Té una bona programació de teatre professional, repartida per una xarxa de teatres considerable i ben equipada: el Teatre Principal, Teatre Alegria, Sala Maria Plans i ocasionalment, també, el Centre Cultural.
Tot això ja és prou conegut. Ara bé, potser no s’ha parat prou atenció a l’espectacular creixement que hi ha experimentat el teatre amateur. I és que Terrassa, actualment, compta amb unes trenta companyies en actiu. Cap altra ciutat de Catalunya, excepte la capital, té tants grups.

Grups en gira
Aquest augment, a més, s’ha produït en els darrers quinze anys: s’ha passat de tenir set grups estables, pels voltants del 2005, a la trentena actual. Per una ciutat com Terrassa, tenir tantes formacions en actiu és un valor molt important a tenir en compte. Més encara quan no només han crescut en nombre sinó que també s’han multiplicat les que duen els seus espectacles de gira arreu de Catalunya i, fins i tot, més enllà, arribant al País Valencià, Illes Balears, Madrid o França.
Així, si cap al 2005, bàsicament només actuaven per mostres i concursos dues companyies –el Grup de teatre del Casal de Sant Pere-PAM i el desaparegut Rodamón–, actualment ja en són set els que giren per aquest circuit: Qollunaka, Punt i Seguit Teatre, Amics de les Arts, Companyia 8, Grup de Teatre del Casal de Sant Pere-PAM, Companyia 34 Passes i Farga’m Teatre. I això torna a ser un fet excepcional. Vol dir que aquest augment de grups ha suposat també un salt qualitatiu en els espectacles que es produeixen.

Els grups històrics
Fins al 2005 van ser sobretot set els grups terrassencs en actiu, que avui són els grups més antics. La majoria sorgeixen vinculats a una entitat, seguint la tradició del teatre amateur català. En aquest primer grup hi trobem, per exemple, el Grup de Teatre de El Social, el més antic de la ciutat. Fundat el 1891, va néixer dins del Centre Cultural El Social. També és dels veterans el Grup de Teatre del Casal de Sant Pere (PAM), que és un dels organitzadors del Concurs Premi Ciutat de Terrassa, amb quaranta-cinc edicions. El Grup de Teatre d’Amics de les Arts (1978) i el Quadre Escènic de la Santa Creu (QESC) formen part també dels històrics. Cap als anys 1980- 90 van néixer el Grup Teatral Egarenc, vinculat al Casal Terrassa Centre, i el grup Ja Som Algú, vinculat als Salesians i als barris de la Maurina i el Roc Blanc. Finalment, una excepció va ser el grup Rodamón que, dirigit per Montse Sala, va actuar com a escola de teatre i, a la vegada, com a companyia independent. Molt actiu arreu del país, va desaparèixer cap al 2007. Va haver-hi altres grups i companyies, però ja no estan en actiu.

2005-2010: primera eclosió
Als voltants del 2005 es va iniciar aquest gran boom de grups i companyies. Tot i que algunes van neixer vinculades també a organitzacions o entitats, la novetat va ser que en van sorgir d’independents.
D’entre les sorgides d’escoles de teatre destaquen la companyia d’Acció Teatre, creada abans del 2005, el de Les Pisanes o el de Teatre Mú, nascuda al voltant d’una escola de teatre i actualment vinculada al Coro Vell. També s’hi inclou el Grup de professors de l’Institut Torre del Palau, molt actiu, amb una dotzena d’anys d’història. I és que l’Institut Torre del Palau és l’únic de la ciutat que ofereix el batxillerat d’arts escèniques.
Entre les companyies sorgides d’entitats destaquen Qollunaka, creada el 2003, a partir de l’ONG Fundase i vinculada en part al Casal de Sant Pere; la Companyia 34 Passes, fundada el 2005, amb seu a la Parròquia de la Santa Creu; Egar Show, nascuda el 2006 a l’ONCE de Terrassa, però que se’n va acabar desvinculant, o la particular companyia Togat’s pel teatre (2005), que als inicis estava formada per advocats del Col·legi d’Advocats de Terrassa. A més d’aquestes, també van néixer tot de companyies independents, com ara Punt i Seguit Teatre (2007) o la Companyia 8 (2008).
En aquest primer impuls va ser molt important, sobretot per a les noves companyies independents i d’altres com ara Qollunaka, el Cicle l’Institut proposa, que organitzava l’Institut del Teatre de Terrassa, quan Agustí Humet n’era el director. Aquest cicle, que es va programar fins al 2011, va ser vital ja que, entre d’altres aspectes, posava a l’abast d’aquestes companyies mitjans professionals per a les seves estrenes que després duien de gira per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

2010-2019: aposta descentralitzada
Als voltants del 2010, i fins a l’actualitat, se situa el segon gran augment que ha fet pujar el nombre de grups fins a la trentena actual. En aquesta segona eclosió, el Cicle d’Escenes Locals, organitzat per l’Ajuntament, ha jugat un paper cabdal pel que fa al suport i consolidació de molts d’aquests nous grups. Iniciat el 2007 –enguany s’ha celebrat la tretzena edició–, es pot afirmar que un dels seus principals encerts ha estat el d’apropar el teatre amateur als barris. És a dir, programar les representacions en els diversos equipaments municipals escampats per la ciutat: centres cívics, casals de barri o associacions de veïns. Aquesta aposta descentralitzada no només ha apropat el teatre a barris on no hi havia gaire tradició, sinó que ha impulsat la creació de nous grups en aquests indrets i, a més, ha consolidat un públic que no estava avesat a les arts escèniques. En segon lloc, ha permès a moltes d’aquestes noves companyies de disposar d’un espai on estrenar anualment els seus muntatges.
La majoria de grups d’aquesta segona eclosió són independents: Farga’m Teatre (2010), Kiut Teatre –del mateix any, però actualment inactiu–, el Grupo Elen-co – del 2011 i especialitzat en musicals–, Therkas Teatre (2012), la Companyia InsPirats, Sin Memoriam Teatre Band (2013), Menos es más (2017) o Teatreros Terrassa (2019), de molt recent creació.