La festa per excel·lència
i la festa principal
que en tot l’hivern es celebra
és, senyors meus, el Nadal.

Ja a principis de desembre
és l’inici del sarau:
per les noies santa Llúcia
i pels nois sant Nicolau.

El Nadal és la creença
d’un retorn que es fa cada any
als orígens, al principi,
a una bondat primordial.

Per ‘xò el Nadal s’emparenta
amb la natura exultant,
amb la neu que és blanca i pura
i amb el fred vivificant.

Això mateix també es palpa
en els àpats familiars,
que solen fer-se uns tiberis
d’aquells espectaculars.

Són els dies que s’allarguen
i és un dia i un any nou
i un salvador que ens arriba
sense fer massa enrenou.

De tot en queda constància,
ja de temps immemorial,
en el nostre humil pessebre
on hi ha tot el personal:

Hi ha el nen Jesús, hi ha Maria,
sant Josep, que era fuster,
també hi ha el bou i la mula,
els tres reis i el caganer.

En les festes nadalenques
hi ha un dia assenyalat,
és el de la loteria,
sobretot si t’ha tocat,

Però totes aquestes festes
s’acaben oficialment
amb la gran parafernàlia,
la dels Tres Reis de l’Orient.

Que per tot arreu ens omplen
amb obsequis i regals
i amb el tortell i la fava
alegren els comensals