De sant Llorenç del Munt a Sant Cugat i viceversa

Fa molts anys, senyors, senyores,
que es conta per ‘quests confins
que a Sant Llorenç hi vivien
uns monjos benedictins.

A dalt del cim de la Mola
hi tenien el convent:
només trencava el silenci
el tro, la pluja i el vent.

Però el monjos s’entristien
amb aquella soledat,
com si una greu malaltia
els hagués ben atrapat.

Diu que l’abat d’aquells monjos,
un bon dia, amb decisió,
va anar a veure’s amb el bisbe
per trobar una solució.

Volien baixar a la plana
i marxar d’aquell turó;
i el bisbe va acceptar-ho
sols amb una condició:

Que caminessin ben recte,
de giragonses, no gens;
i que mai no travessessin
ni rieres ni torrents.

I un bon dia, a punta d’alba,
van marxar, sense dir res,
sens parar, fins que arribaren
a Sant Cugat del Vallès.

Allí el monjos donaren
per acabat el camí
i van començar a aixecar-ne
un magnífic monestir.

Molts anys després
uns quants monjos
van refer el camí al revés:
van tornar a viure a la Mola
i en van fer el seu recés.

Ara aquest camí dels monjos
es pot fer en el seu conjunt:
el que va de Sant Cugat
fins a Sant Llorenç del Munt.