El centre en homenatge a l’artista Josep Grau-Garriga s’obre amb l’exposició ‘Cent anys de tapís a Sant Cugat’

El Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani Cal Quitèria, de Sant Cugat del Vallès, va obrir les portes el 17 de març passat i va fer realitat així el projecte originari de l’artista santcugatenc Josep Grau-Garriga i la voluntat de la ciutat de promoure i difondre l’art tèxtil contemporani. Es tracta del primer centre d’aquestes característiques a Catalunya i arreu de l’Estat espanyol.
El centre es va inaugurar amb l’exposició “Cent anys de tapís a Sant Cugat”. El projecte de museïtzació i el comissariat de l’exposició han estat a càrrec de la historiadora i crítica de l’art Pilar Parcerisas. Aquest nou equipament cultural es planteja amb la missió de ser un centre d’art actiu destinat a la promoció de l’obra de Josep Grau-Garriga, així com a la difusió i coneixement de l’Escola Catalana del Tapís i de l’art tèxtil en tots els seus corrents internacionals. El centre ha esdevingut un equipament de referència únic a Catalunya i pretén assolir un reconeixement en l’àmbit internacional. A més, altres objectius complementaris del centre ubicat a Cal Quitèria són la formació, la recerca, la creació i l’educació a l’entorn de l’art tèxtil contemporani. Per aquest motiu, també disposa d’una programació d’activitats especial.
Durant el segle xx la població de Sant Cugat ha destacat per la seva relació amb el tapís que ha estat un signe d’identitat de la seva història recent. L’artista Josep Grau-Garriga (1929-2011) va ser un dels impulsors principals de la seva revaluació com a recurs expressiu de primer ordre de l’art contemporani internacionalment. La seva obra forma part de les col·leccions dels museus més prestigiosos del món: MOMA (Nova York), Museo de Arte Rufino Tamayo (Mèxic D.F.), Muséé Moderne de la Ville de Paris i el MACBA, entre d’altres.
Segons la comissària de l’exposició i del centre, Pilar Parcerisas, l’obertura de Cal Quitèria suposa “un pas endavant per fer de Sant Cugat un lloc de referència en l’art tèxtil, que fa de frontissa entre un passat que es basa en la tradició del tapís a Sant Cugat i un futur que vol respondre a la creixent presència de la creació tèxtil en l’art actual”.