Elisabet Casanovas

Una sabadellenca enamorada de l’escena

Cesc Prat Fernàndez (text i fotografies)

La jove actriu Elisabet Casanovas és coneguda pel gran públic per haver interpretat durant tres temporades el personatge de la Tània Illa a la sèrie Merlí de Televisió de Catalunya. Així va debutar i se li van obrir les portes del teatre professional.
“Va ser una gran experiència. Allà vaig aprendre un llenguatge nou, el d’actuar davant la càmera. Pensa que el primer any ens van tancar dos mesos per conviure, perquè havíem de comportar-nos com uns autèntics companys de classe i ens acabàvem de conèixer. Això va representar assajar, però també dedicar moltes estones a la improvisació i a fer treball en grup. Va ser un grau d’implicació impressionant durant els tres anys d’emissió. Encara som amics, hem fet uns lligams molt forts, et coneixes molt i has viscut experiències molt fortes. També va representar una oportunitat per treballar amb actors professionals ja consolidats. Mola molt aprendre de companys amb molta més experiència. Al principi veia que actuar amb gent més gran em feia ser més responsable. Jo sóc molt amiga d’algunes de les persones de més edat amb qui he actuat”, s’explica.
L’Elisabet Casanovas i Torruella va néixer a Sabadell el 15 de desembre del 1994. Vivint a Sentmenat, va estudiar a l’Escoleta i a l’Institut Pere Calders, dos centres educatius que hi ha Bellaterra, ben a prop de la Universitat Autònoma, on el pare, Pompeu Casanovas, impartia classes de filosofia. Però ella se sent de Sabadell, on feia vida, on estudiava música i dansa i on encara té bona part dels amics, a més de la família. Tot i que ara és una vallesana més que viu a Barcelona.

Tot va començar amb Brundibár
L’Elisabet té molt clar com se li va despertar el cuquet per dedicar-se professionalment a les arts escèniques. Va ser el 2006, als onze anys, quan estudiant al Conservatori de Sabadell va fer un càsting per participar en l’òpera infantil Brundibár. I no la van triar per cantar en el cor, com desitjava, sinó com a solista fent el paper d’Aninka, la protagonista. “Va ser una experiència fantàstica. Els assajos d’escena i musicals amb els altres solistes, les proves amb el cor, amb l’orquestra...”, assegura. Els dos anys següents va aparèixer també en les òperes infantils La lluna en un cove i L’arca de Noè. “De cada obra només fèiem dues funcions, però jo flipava, allò era increïble, vaig aprendre moltíssim”, afirma. I és que en general no som prou conscients de la importància que arriben a tenir les produccions ben fetes amb nois i noies com a protagonistes...
Aleshores, la mare la va apuntar al Col·legi del Teatre els dissabtes al matí i, quan va ser l’hora, va entrar a l’Institut del Teatre, on “els estudis són molt absorbents, estimulen la part creativa, treballes amb gent de la teva generació i tens processos de creació col·lectius”, declara. Però no va acabar els estudis perquè li va sorgir l’oportunitat de treballar a Merlí. “Un dia o altre m’agradaria fer les assignatures que em falten, però ara mateix no hi ha temps per a tot”, confessa.
Si li demanen què li agrada més, si fer teatre o televisió, sosté que l’apassiona tot. “El teatre és una feina artesana, on les hores que passes amb els companys són fantàstiques i retens el text durant molt de temps, mentre que davant la càmera el que has dit s’oblida ràpidament després de filmar. Però en els dos casos treballes amb gent de generacions diferents, veus que els més grans també tenen les seves inseguretats i això és molt enriquidor”, diu. I afegeix: “Ara mateix no em veig dedicant-me a una altra cosa sinó a l’escena, que és el que m’agrada. Més endavant, ja ho veurem; no vull presses, perquè la calma és necessària a la vida”.

Campanades i tot
Casanovas va presentar les campanades de Cap d’Any de Televisió de Catalunya el 2017 al costat de Carlos Cuevas, l’actor de Montcada i Reixac amb qui treballava a Merlí, i se l’ha vist a la sèrie Benvinguts a la família. En teatre ha aparegut en obres com El fantasma de Canterville, La senyora Florentina –amb què va guanyar el Premi Butaca a la millor actriu el 2017–, La tendresa i el monòleg Kassandra, dirigit pel terrassenc Sergi Belbel.
Aquesta actriu rossa amb ulls blaus, tímida i discreta, però vital, entusiasta i amb unes ganes boges de continuar dedicant-se al que veritablement li agrada, té projectes de futur que ara mateix no pot anunciar. A l’escenari creix enormement; és dúctil, sensible i sap passar de la comèdia al drama amb molta facilitat, a més d’interpel·lar el públic de manera intel·ligent. De segur que amb la vàlua professional que ja ha demostrat li aniran sortint ofertes i ella les estudiarà com diu que s’ha de fer: sense córrer més del compte.
Elisabet Casanovas

L’actriu Elisabet Casanovas a Ca l’Estruch de Sabadell, just abans de fer l’última funció de Kassandra.

Conserva tots els discos que va enregistrar la mare, la cantant Montserrat Torruella. Casanovas va viure la infantesa i l’adolescència amb la mare, la cantant sabadellenca Montserrat Torruella i Alsina (1959-2014), que el 1990 va guanyar el premi extraordinari del Concurs Francesc Viñas. Una veu càlida i suggerent, d’autèntica mezzosoprano, que va enregistrar, entre altres, la integral de l’obra per a veu i piano de Manuel de Falla. Torruella es va morir quan l’Elisabet tenia 19 anys i per pocs mesos no va poder veure debutar la filla com a professional. “Ella ha sigut un referent al llarg de la meva vida, tant en l’àmbit humà com en el professional, m’ha ensenyat moltes coses. La veia assajar cada dia, era molt disciplinada i això em fa pensar que has de creure en el que vols i dedicar-hi hores, esforçar-t’hi i no tenir mai pressa! Ara tindria moltes converses amb ella i li faria moltes preguntes. En conservo tots els discos, que per a mi avui són un autèntic regal”, confessa amb tendresa recordant la mare, una artista discreta, humil i molt generosa, per a qui té una gran admiració personal.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara