Can Pèlacs, una masia del segle XI en ple funcionament
L’explotació agrària i ramadera de Matadepera es basa en pastures extensives en terres ecològiques
Pep Gonzalez i Creu (text)
La masia de Can Pèlacs de Matadepera, originària del segle xi, contribueix en l’actualitat a mantenir el mosaic agroforestal i la biodiversitat pròpia de les terres altes vallesanes situades en la seva totalitat al parc natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac. Junt amb Can Bufí, Can Garrigosa, Can Robert i Can Marcet, configura el sector nord-est de l’eix que forma la riera de les Arenes, just en la vessant de ponent del massís de Sant Llorenç.
Tot i la seva antiguitat, els edificis actuals de la masia corresponen al primer terç del segle xx. El conjunt es divideix en dos sectors amplis: la residencia dels propietaris i la masoveria dels qui menen la terra. L’activitat agrària de la masia està coordinada per l’Alba Escalona, que té al seu càrrec un conjunt ramader d’oví-cabrum, aviram i èquids amb un total de dos-cents caps de bestiar que pasturen en terres extensives ecològiques. La pastura es fa en boscos més enllà de la pròpia finca de Can Pèlacs, com la Barata i Can Torres de manera que així també es fomenta el treball col·laboratiu i el suport veïnal, sobretot gestionant el sotabosc com a mesura de prevenció d’incendis en un entorn natural ric i estratègic.
La finca té un total de 63 hectàrees, i les zones de pastura les tenen dividides amb un total de sis zones de patis. El bosc s’utilitza com a zona de pastura en patis mixtos de bosc i conreu, de manera que per cada una o dues hectàrees de conreu n’hi ha cinc de bosc.
Els bosc d’alzina utilitzat com a zona de pastura no només és positiu per als animals que hi troben tot el que necessiten.
La pagesia i els entorns naturals
Tot i l’estat de precarietat en infraestructura i serveis de la masia, els qui l’exploten reben “un munt de consells” per part de les administracions diverses -ajuntaments, diputació, generalitat, etc. “Ens donen consells de tot allò que podem fer i com podem fer-ho”, explica amb ironia Alba Escalona. Darrerament, fins i tot reben estudiants que els volen fer entrevistes per a treballs finals de carrera. “Està molt bé que la gent s’acosti aquí per conèixer la realitat de la pagesia actual, però és important que tant l’administració com la ciutadania en general donin suport a l’activitat agrària i siguin conscients de les necessitats que pateix”, afirma Escalona, que sosté que “la situació de la masoveria i de la pagesia té moltes mancances i desatencions per part de les administracions públiques”.
“Sense la pagesia no es poden mantenir els entorns naturals en bones condicions, ja que és una activitat imprescindible per a la cura del territori”, argumenta la masovera de Can Pèlachs.
Tot i la seva antiguitat, els edificis actuals de la masia corresponen al primer terç del segle xx. El conjunt es divideix en dos sectors amplis: la residencia dels propietaris i la masoveria dels qui menen la terra. L’activitat agrària de la masia està coordinada per l’Alba Escalona, que té al seu càrrec un conjunt ramader d’oví-cabrum, aviram i èquids amb un total de dos-cents caps de bestiar que pasturen en terres extensives ecològiques. La pastura es fa en boscos més enllà de la pròpia finca de Can Pèlacs, com la Barata i Can Torres de manera que així també es fomenta el treball col·laboratiu i el suport veïnal, sobretot gestionant el sotabosc com a mesura de prevenció d’incendis en un entorn natural ric i estratègic.
La finca té un total de 63 hectàrees, i les zones de pastura les tenen dividides amb un total de sis zones de patis. El bosc s’utilitza com a zona de pastura en patis mixtos de bosc i conreu, de manera que per cada una o dues hectàrees de conreu n’hi ha cinc de bosc.
Els bosc d’alzina utilitzat com a zona de pastura no només és positiu per als animals que hi troben tot el que necessiten.
La pagesia i els entorns naturals
Tot i l’estat de precarietat en infraestructura i serveis de la masia, els qui l’exploten reben “un munt de consells” per part de les administracions diverses -ajuntaments, diputació, generalitat, etc. “Ens donen consells de tot allò que podem fer i com podem fer-ho”, explica amb ironia Alba Escalona. Darrerament, fins i tot reben estudiants que els volen fer entrevistes per a treballs finals de carrera. “Està molt bé que la gent s’acosti aquí per conèixer la realitat de la pagesia actual, però és important que tant l’administració com la ciutadania en general donin suport a l’activitat agrària i siguin conscients de les necessitats que pateix”, afirma Escalona, que sosté que “la situació de la masoveria i de la pagesia té moltes mancances i desatencions per part de les administracions públiques”.
“Sense la pagesia no es poden mantenir els entorns naturals en bones condicions, ja que és una activitat imprescindible per a la cura del territori”, argumenta la masovera de Can Pèlachs.