Més de cinc quarteres

La quartera és una antiga mesura de volum agrari i de superfície de terra, d’origen medieval, equivalent al camp que es podia sembrar amb una determinada quantitat de llavor –que variava en funció de si era gra de cereal, d’olives, o altres conreus– i, per tant, era molt irregular. És un mot arrelat a la pagesia vallesana, que s’ha estès referencialment entre el conjunt de la gent d’aquestes contrades, i no hi és gens aliè el fet que el poeta sabadellenc Joan Oliver (Pere Quart) l’incorporés decisivament en la descripció precisa del Vallès que va fer a les seves memorables “Corrandes d’exili”, incloses al seu poemari Saló de Tardor, publicat l’any 1947. “En ma terra del Vallès/ tres turons fan una serra,/ quatre pins un bosc espès,/ cinc quarteres massa terra./ Com el Vallès no hi ha res!”.
Per aquests verals s’havia dit tradicionalment que l’hectàrea, molt més convencional i ben homologada al sistema mètric decimal –mesurada en 10.000 metres quadrats–, equivaldria a dues quarteres i mitja, cosa que ens ajudaria, doncs, a dimensionar la quartera en uns 4.000 metres quadrats. Però aneu a saber... En podeu tirar un bon tros a l’olla! Sempre es diu que una hectàrea mesura com un camp de futbol i és ben sabut que els 105x68 metres que fa el rectangle del Camp Nou ocupen 7.140 metres quadrats, prou lluny d’arribar a l’hectàrea.
Sigui quina sigui la mida d’una quartera, aquest mot que se’ns ha fet proper i entranyable, ens serveix per dimensionar metafòricament la gran potència que el Vallès té encara com a espai agrícola i de natura, que cal preservar. Perquè, tot i que a cop d’ull segur que no ho diríem, aquest nostre territori tan urbanitzat, poblat per 1,4 milions de persones i que és el motor industrial de Catalunya, també és el territori del país amb més espais naturals protegits: els parcs naturals del Montseny, el de Collserola i el de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac i els parcs del Corredor-Montnegre, el de la Serralada Litoral –gestionats per la Diputació de Barcelona–, a banda d’altres espais amb altres mesures de protecció especial –com ara un tram del riu Congost, que és Xarxa Natura 2000. A més, però, hi ha altres valuosos espais que han de seguir desenvolupant mesures especials de preservació, com la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt, al cor del Vallès més urbanitzat i poblat, proposada fa dècades des del món associatiu i que l’associació ADENC torna a posar sobre la taula amb força.
De la riquesa d’aquests espais i de la necessitat de protegir-ne de nous, amb mesures de gestió efectives, us en confirmaran les planes d’aquest Vallesos, que us sorprendran i us faran sentir orgullosos de la riquesa natural del Vallès, tan ple de patrimoni humanitzat al seu voltant, que ha d’apostar fort per enfortir la biodiversitat com a estratègia de futur, creant infraestructura verda, més enllà de traçar ratlles sobre plànols.

A sobre, en primer terme els Cingles de Bertí, amb el massís del Montseny al fons. Foto: Josep Prims.

Davantal

Més de cinc quarteres