La necessitat –tan humana– de la natura

El Vallès és una comarca de comarques ben metropolitana, que és el motor industrial de Catalunya i una gran àrea urbanitzada i poblada per prop d’1,4 milions d’habitants. Alhora, però, encara que pugui sobtar, també és l’àrea que té més espais naturals protegits de Catalunya.

Vicenç Relats (text)

Té els parcs naturals del Montseny, Collserola i Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac, i els parcs del Corredor-Montnegre i de la Serralada Litoral –gestionats per la Diputació de Barcelona– a més d’altres espais protegits d’un interès ambiental molt valuós, inclosos al Pla Especial d’Interès Natural (PEIN), com són els Cingles de Bertí i els cingles de Gallifa, l’espai natural i rural de Gallecs, la serra de Collcardús, un tros del riu congost entre la Garriga i el naixement del Besòs (inclòs la Xarxa Natura-2000), entre d’altres espais amb experiències de protecció diversa, com ara el Parc Agrari de Sabadell o l’Anella Verda de Terrassa.
Al cor del Vallès més poblat i travessant el terme de vuit municipis, entre Sant Cugat i Matadepera –seguint l’històric Camí dels Monjos– també hi ha un territori amb potencialitats per ser protegit com un parc natural, l’Espai natural de la Via Verda Sant Llorenç-Collserola, que des de l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) ara estan plantejat amb força, buscant la complicitat dels municipis corresponents. Ho fan apadrinats per la Facultat de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, on els dies 2 i 3 de maig es va celebrar la III Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès.
Aquesta carpeta que ara enceteu –Espais naturals, més de cinc quarteres–, us convida a passejar a fons per aquests espais i vol remarcar la gran diversitat natural existent, així com el patrimoni humà i vital que hi ha al voltant d’aquests valuosos espais. Perquè en territoris que pateixen una pressió urbana, econòmica i social tan important com la que ha viscut el Vallès en les darreres quatre dècades, aquest espais naturals esdevenen una riquesa de gran valor, tant per a la preservació del medi com, sobretot, per la conservació d’un entorn d’escala més humana.
Al Vallès i al conjunt de Catalunya hi ha un bon nombre d’espais protegits sobre el paper. (El 1992 es va protegir un 20% del territori català amb el PEIN, que el 2006 va créixer fins al 32% amb la Xarxa Natura-2000 i ha seguit creixent amb altres plans de protecció). Amb tot, cal constatar que el fet que estiguin protegits sobre plànol, amb determinades limitacions urbanístiques, no és prou garantia en un moment que el que cal és passar a invertir en infraestructura verda.
Perquè ens els darrers 15 anys al conjunt del país s’han aconseguit grans fites com el retorn sorprenent d’espècies que es donaven per pràcticament desaparegudes –com la llúdriga al Besòs– alhora que el canvi climàtic i altres factors han destruït un 20% de les espècies animals existents –sobretot insectes, amb tota la pèrdua que això significa– fet que esdevé una gran amenaça per a una biodiversitat que cal cuidar per dret, però també com a estratègia humana de creació de riquesa.
La necessitat –tan humana–  de la natura

Fotografia: Mariano Pagès.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara