Hores d'araVint mesos de cants diaris a Terrassa per la llibertat dels presos polítics i els exiliats
De les concentracions davant l’ajuntament de la ciutat en va sorgir 'El cant dels indignats', tot un himne de la causa groga
D’entre els molts actes de denúncia de la situació que viuen els presos polítics i els exiliats que es fan arreu del Vallès i de Catalunya, destaquen especialment les concentracions que Els cantaires per la llibertat de Terrassa fan diàriament davant de l’ajuntament egarenc, a dos quarts de vuit del vespre, en una acció persistent que ja ha complert més de vint mesos de durada.
Dies després que el govern liderat pel president Carles Puigdemont i el vicepresident Oriol Junqueras fos empresonat o es veiés obligat a emprendre el camí de l’exili, la iniciativa es va engegar el 14 de novembre de 2017, moguda per un grup de balladors de dansa tradicional i dels músics dels Ministrils de Terrassa, que es van coordinar amb la territorial local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). Després la iniciativa va anar creixent amb la complicitat d’altres entitats, de manera que diàriament s’hi apleguen “un mínim de 150 o 200 persones, que han arribat a prop d’un miler en convocatòries especials”, com explica Calala Puig, una de les cantaires habituals. “Hi ha qui hi participa cada dia i qui ho fa dies esparsos, en funció del que cadascú pot, però la persistència de la gent és impressionant”, comenta. En tot aquest temps, l’únic dia que s’ha variat la convocatòria ha estat per Cap d’Any, que en comptes del vespre s’ha desplaçat al migdia.
Canten per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, en una ciutat que entre els represaliats hi té veïns com el conseller empresonat Josep Rull i el conseller Lluís Puig, exiliat a Brussel·les.
Els cantaires per la llibertat terrassencs van començar la seva protesta amb el ‘El cant dels ocells’, però al llarg de tants mesos han anat ampliant el repertori, singularment a través d’ ‘El cant dels indignats’, un peça pròpia que han compost basada en la melodia principal del musical ‘Els Miserables’. Aquesta cançó ha esdevingut tot un himne en manifestacions i nombrosos actes grocs i de defensa del procés cap a la República catalana arreu del país. La peça reflexiona sobre la situació política amb una tornada que diu: “Tot el poble cantarà la melodia dels indignats. És Catalunya que es rebel·la i lluita per la llibertat”.
Els cantaires tenen l’acompanyament de diversos músics –del conservatori local, de la banda de Matadepera, dels Ministrils... – i han anat ampliant el repertori amb altres cançons pacifistes i de resistència civil com a ara ‘Vull ser lliure’, ‘Bella Ciao’, ‘Abril 74’, ‘Torna, Serrallonga’, “Passi-ho bé”, algunes de les quals amb les lletres versionades, així com l’himne nacional ‘Els Segadors’.
Àgora pública
Sovint l’acte s’aprofita per llegir-hi manifestos, cartes dels presos i exiliats o a fer-hi altres activitats complementàries, com l’inici i el final del dejuni de suport a la vaga de fam que van fer durant vint dies quatre dels presos.
Així mateix, bona part dels cantaires s’han desplaçat en algunes ocasions a altres municipis per donar suport a actes i mobilitzacions identificats amb els llaços grocs, així com a les presons de Lledoners i Can Brians i fins i tot la casa de la República a l’exili, a Waterloo, per defensar el govern legítim de Catalunya, destituït pel govern espanyol el 28 d’octubre de 2017. Puig es mostra “sorpresa i animada” per la “persistència” d’unes cantades que “s’han convertit en lloc de trobada, on la gent comenta l’actualitat del procés i del judici seguit al Tribunal Suprem, com si fos una àgora pública”. En una ocasió, centenars de cantaires es van fotografiar conjuntament i van enviar la imatge amb centenars de firmes a cadascuna de les persones preses i exiliades. (VRC)
Els cantaires per la llibertat de Terrassa, en una fotografia multitudinària que van fer arribar als presos polítics i exilats. Foto: Francesc Muntada.