Recuperat el cartulari de Sant Miquel del Fai del segle xiv
El capbreu escrit entre els anys 1364 i 1369 ha estat adquirit per la Diputació de Barcelona per a l’estudi historiogràfic
Diputació de Barcelona
(text i fotografies)
La Diputació de Barcelona va adquirir el desembre de 2018, en la subhasta celebrada a la sala Christie's de Londres, el cartulari del segle xiv del monestir benedictí de Sant Miquel del Fai. Es tracta d’un document de gran importància històrica per conèixer detalls de l’activitat monàstica d’aquest període del domini patrimonial i registres legals del priorat.
La Diputació de Barcelona és propietària del conjunt de l’espai natural de Sant Miquel del Fai des de juny del 2017 i més d’un any després ha adquirit aquest valuós document per un import de 41.737 euros. En el moment de l’adquisició, el president, Marc Castells, va expressar la satisfacció per haver pogut comprar el document: “Tant bon punt vàrem tenir coneixement de l’existència d’aquesta peça de Sant Miquel del Fai, des de la Diputació de Barcelona, en tant que administració pública i propietaris des de 2017 del conjunt monàstic, ens vàrem posar a treballar per vetllar perquè una peça d’aquesta importància historiogràfica i patrimonial anés a parar a mans que en garantissin l’accés al seu estudi».
També el diputat de Presidència, Serveis Generals i Relacions amb la Ciutat de Barcelona, Jordi Martí, com a responsable del patrimoni de la institució, va assegurar que “amb aquesta compra la Diputació de Barcelona assegura la recuperació del conjunt patrimonial de Sant Miquel del Fai, l’accés a l’estudi i el coneixement de l’objecte i del seu contingut historiogràfic”. Argumenta que el document “serà probablement la font més rica i amb major densitat d’informació sobre el monestir, segons asseguren els experts”. Martí també remarca l’objectiu historiogràfic de l’adquisició en considerar “essencial” que el document pugui “ser accessible als historiadors i investigadors de la cultura i societat catalanes, a través d’ alguna institució pública o acadèmica que en permeti la difusió i estudi”.
Cartes i actes, en llatí
Segons consta en la documentació facilitada per la mateixa sala Chistie’s, el document, escrit en llatí i titulat Capibrevium monasterii sancti michael de falho diocesis barchenon, conté un índex de 51 comunitats religioses i laiques al voltant de Catalunya i noms de 342 individus esmentats en les cartes i actes de títol relatius al monestir i amb una carta posterior en català afegida. No menys de nou notaris van ser els encarregats d'elaborar les cartes i actes de títol, els noms dels quals apareixen al llarg del manuscrit, precedits del seu segell, seguits per auctoritate regia per indicar que eren homes a l'empara del rei d'Aragó, i no només els notaris catalans locals.
Les cartes més antigues del cartulari semblen ser dues de datades el 1364, relatives als béns propietat de la família Viaplana, de Riells del Fai, que, a diferència de la resta de cartes i actes de títol en el cartulari, esmenten el predecessor de Deodat Jordà, Bernard de Lausensons (1363-1365). El manuscrit serviria també com a registre legal detallat per al monestir de Sant Miquel del Fai durant el període de Jordà com a prior, a més de proporcionar proves noves i convincents que el seu priorat es va allargar durant deu anys més del que s'havia cregut fins ara.
Cartulari o capbreu?
S’entén en general com a cartulari un llibre en què s’hi transcriuen, amb un ordre utilitari o sense ordre específic, documents de diferents dates i de diferents tipologies (compravendes, donacions, testaments, privilegis papals o reials etc.), i que testimonien drets, propietats o prerrogatives de l’ens que promou l’elaboració del cartulari. En general aquests cartularis s’elaboren durant els segles xii i xiii, i solen recollir documents d’una cronologia àmplia, des del ix o x fins al moment de la recopilació.
El capbreu, en canvi és una altra forma de recopilar i sistematitzar els béns i drets a través d’un procés de capbrevació: la institució o l’ens jurisdiccional requereix a totes les persones sota la jurisdicció a reconèixer davant de notari la servitud que tenen envers la institució, quins béns posseeixen sota la seva jurisdicció i quines rendes paguen. Això dona lloc als capbreus com a recull de documents majoritàriament homogenis (confessions, o reconeixements de domini), d’una cronologia delimitada que sol abastar, en funció de la complexitat i extensió de la jurisdicció, des de un sol any a alguna dècada, encara que s’hi puguin afegir documents amb posterioritat.
De cara al titular de la jurisdicció li permet sistematitzar i actualitzar el coneixement i el control de les seves rendes i de les persones que hi estan sotmeses prescindint dels documents que originàriament van donar lloc a la vinculació, i per això els processos de capbrevació, i els capbreus a què donen lloc, substitueixen l’antiga forma de recopilació de documents en cartularis. Permet al titular de la jurisdicció tenir fonamentada jurídicament la vinculació de les persones que hi estan sotmeses i la possessió dels seus béns i drets a través de documents ad-hoc recopilats sistemàticament, sense haver d’invocar documents antics heterogenis en què aquesta vinculació i aquests drets podien estar fonamentats d’una manera menys clara o més controvertible.
A banda de la funció jurídica o administrativa, tant cartularis com capbreus tenien també una certa funció simbòlica. En tant que recopilaven i testimoniaven la jurisdicció i els drets del titular sobre persones i propietats eren un referent simbòlic d’aquest poder i és en aquest sentit que sovint se’ls dona un caràcter d’objecte quasi sumptuari amb elements materials i estètics d’un cert luxe.
Patrimoni Documental
