La Via Verda, una vella proposta en marxa
L'ADENC i la UAB impulsen l’establiment del nou parc natural via verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt que afecta vuit municipis, amb una població de 750.000 habitants
Manel Larrosa
, joan carles sallas puigdellivol
(text)
, Josep Prims (fotografies)
Un valuós espai natural, el de la via verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt, torna a estar sobre la taula com a proposta d’un nou i singular parc al cor del Vallès més urbanitzat i poblat. Es tracta d’un espai que s’estructura des de les àrees agroforestals de la plana vallesana, seguint els eixos fluvials de la riera de les Arenes-Rubí i del riu Sec-riu Ripoll, que constitueix un preuat mosaic d’ambients agrícoles i forestals.
A més del valor que té com a patrimoni natural i paisatgístic de la plana vallesana, adquireix més rellevància per la seva ubicació, en tractar-se d’un àmbit de connexió territorial entre els espais naturals protegits del Parc de Collserola i del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i pel fet que trenca un continu urbà que tendeix a ocupar extenses àrees del Vallès. Els objectius de preservació de la via verda poden combinar la conservació de la biodiversitat, l’aprofitament ciutadà mitjançant una ordenació de l’ús públic i la promoció d’accions que revalorin el territori mantenint les seves característiques naturals, culturals i paisatgístiques.
La connectivitat al llarg de la via verda es veu alterada per trames urbanes i infraestructures i per les vies segregades que la travessen. Des de l’any 2000 s’han posat en marxa diverses iniciatives locals que plantegen propostes d’ordenació i de gestió de determinats àmbits d’aquest espai. Avui, però, encara falta una iniciativa global de governança que doni coherència a la via verda com a àmbit de gestió compartida.
Des l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i en col·laboració amb el departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’ha rellançat amb força aquesta antiga proposta del moviment naturalista vallesà, plantejada per primer cop el 1998 i que recull també els treballs que l’any 2006 ja en va fer la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat, llavors sota l’empenta del malaurat biòleg Salvador Grau i de Ramon Luque. La iniciativa s’està movent a partir d’una moció que l’ADENC ha plantejat per a la seva discussió i aprovació als vuit municipis implicats –Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès i Matadepera. Una proposta d’acord que ha de permetre obrir un procés per dotar l’espai d’instruments de gestió del medi natural i de planificació conjunta, necessaris per fer efectiva la seva recuperació i preservació.
Atès que ja fa molt de temps que s’estan impulsant iniciatives associatives sobre la necessitat de gestionar aquest espai natural amb les indicacions de protecció fixades del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), resulta urgent fixar les estratègies per al reconeixement i la gestió de l’Espai Natural de la Via Verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç de Munt.
Tot i que en els darrers vint anys hi ha hagut nombrosos compromisos, estudis i planejaments territorials en relació a l’ordenació del sòl no urbanitzable de la plana vallesana, el debat sobre el model territorial del Vallès –amb una població d’1,4 milions d’habitants– respecte a la regió metropolitana ha estat poc fecund. Des de fa un temps els espais naturals que conformen els paisatges agroforestals de la regió metropolitana de Barcelona són tractats de formes molt diverses; com a espais buits, espais lliures i espais oberts, etc... Sembla que la dinàmica urbana sigui l’element que determina el futur d'aquests paisatges agroforestals de plana. Cal incorporar també les aportacions de la Carta del Paisatge del Vallès, que ha d’esdevenir un instrument col·lectiu, d’acord amb la Llei 6/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.
Les aportacions dels municipis
La consolidació de l'espai natural de la via verda Collserola-Sant Llorenç del Munt, distribuït en el territori de vuit municipis, resulta fonamental per protegir els espais lliures del Vallès Occidental i del sistema d’espais oberts metropolitans. Aquesta via verda es configura com una idea força a partir d’un fet històric, l’antic camí dels Monjos, que anava del monestir de Sant Cugat fins el monestir de San Llorenç del Munt, i també d’una realitat física existent: els espais agroforestals de la plana vallesana que connecten els espais naturals del parc natural de Collserola (declarat el 2010) i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (del 1987). Engloba els espais de valor ecològic, paisatgístic i estratègics situats entre els sistemes urbans de les ciutats històriques de Terrassa i de Sabadell, estructurats a partir dels eixos fluvials de la riera de les Arenes-Rubí i del riu Ripoll, respectivament.
Amb una població global de prop de 750.000 habitants, les ciutats de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès i Matadepera conformen l’àmbit social de la via verda Collserola-Sant Llorenç, amb afectacions urbanístiques, ambientals i territorials que cal gestionar, que requereixen la participació activa dels seus ajuntament per preservar-los, en una actuació d’abast supramunicipal.
Actualment es disposa d’informació i d’una metodologia sòlida sobre la connectivitat ecològica i paisatgística, base sobre la qual diferents experts, grups d’investigació, universitats i administracions han elaborat un bon nombre d’estudis que permeten identificar i valorar diferents vies verdes a les dues comarques vallesanes, l’occidental i l’oriental, i la seva aportació al manteniment de la qualitat ambiental de l’aire i a l’estratègia metropolitana de mitigació del canvi climàtic.
El Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions per impulsar la connectivitat ecològica i paisatgística del Vallès. El concepte de via verda compleix funcions similars a les d’un corredor o connector ecològic, però amb més rellevància en els usos socials, ja que són en territoris pròxims a ciutats fortament poblades. Des del punt de vista ecològic, les vies verdes proporcionen hàbitats per a especies animals i vegetals, permeten el manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques i són un marc adequat per fomentar les activitats de lleure i d'educació ambiental.
Carpeta Espais naturals, més de cinc quarteres
