La Via Verda, una vella proposta en marxa

L'ADENC i la UAB impulsen l’establiment del nou parc natural via verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt que afecta vuit municipis, amb una població de 750.000 habitants

Manel Larrosa , joan carles sallas puigdellivol (text) , Josep Prims (fotografies)

Un valuós espai natural, el de la via verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt, torna a estar sobre la taula com a proposta d’un nou i singular parc al cor del Vallès més urbanitzat i poblat. Es tracta d’un espai que s’estructura des de les àrees agroforestals de la plana vallesana, seguint els eixos fluvials de la riera de les Arenes-Rubí i del riu Sec-riu Ripoll, que constitueix un preuat mosaic d’ambients agrícoles i forestals.
A més del valor que té com a patrimoni natural i paisatgístic de la plana vallesana, adquireix més rellevància per la seva ubicació, en tractar-se d’un àmbit de connexió territorial entre els espais naturals protegits del Parc de Collserola i del Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac i pel fet que trenca un continu urbà que tendeix a ocupar extenses àrees del Vallès. Els objectius de preservació de la via verda poden combinar la conservació de la biodiversitat, l’aprofitament ciutadà mitjançant una ordenació de l’ús públic i la promoció d’accions que revalorin el territori mantenint les seves característiques naturals, culturals i paisatgístiques.
La connectivitat al llarg de la via verda es veu alterada per trames urbanes i infraestructures i per les vies segregades que la travessen. Des de l’any 2000 s’han posat en marxa diverses iniciatives locals que plantegen propostes d’ordenació i de gestió de determinats àmbits d’aquest espai. Avui, però, encara falta una iniciativa global de governança que doni coherència a la via verda com a àmbit de gestió compartida.
Des l’Associació per a la Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC) i en col·laboració amb el departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), s’ha rellançat amb força aquesta antiga proposta del moviment naturalista vallesà, plantejada per primer cop el 1998 i que recull també els treballs que l’any 2006 ja en va fer la Direcció General del Medi Natural de la Generalitat, llavors sota l’empenta del malaurat biòleg Salvador Grau i de Ramon Luque. La iniciativa s’està movent a partir d’una moció que l’ADENC ha plantejat per a la seva discussió i aprovació als vuit municipis implicats –Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès i Matadepera. Una proposta d’acord que ha de permetre obrir un procés per dotar l’espai d’instruments de gestió del medi natural i de planificació conjunta, necessaris per fer efectiva la seva recuperació i preservació.
Atès que ja fa molt de temps que s’estan impulsant iniciatives associatives sobre la necessitat de gestionar aquest espai natural amb les indicacions de protecció fixades del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010), resulta urgent fixar les estratègies per al reconeixement i la gestió de l’Espai Natural de la Via Verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç de Munt.
Tot i que en els darrers vint anys hi ha hagut nombrosos compromisos, estudis i planejaments territorials en relació a l’ordenació del sòl no urba­nitzable de la plana vallesana, el debat sobre el model territorial del Vallès –amb una població d’1,4 milions d’habitants– respecte a la regió metropolitana ha estat poc fecund. Des de fa un temps els espais naturals que conformen els paisatges agroforestals de la regió metropolitana de Barcelona són tractats de formes molt diverses; com a espais buits, espais lliures i espais oberts, etc... Sembla que la dinàmica urbana sigui l’element que determina el futur d'aquests paisatges agroforestals de plana. Cal incorporar també les aportacions de la Carta del Paisatge del Vallès, que ha d’esdevenir un instrument col·lectiu, d’acord amb la Llei 6/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya.

Les aportacions dels municipis
La consolidació de l'espai natural de la via verda Collserola-Sant Llorenç del Munt, distribuït en el territori de vuit municipis, resulta fonamental per protegir els espais lliures del Vallès Occidental i del sistema d’espais oberts metropolitans. Aquesta via verda es configura com una idea força a partir d’un fet històric, l’antic camí dels Monjos, que anava del monestir de Sant Cugat fins el monestir de San Llorenç del Munt, i també d’una realitat física existent: els espais agroforestals de la plana vallesana que connecten els espais naturals del parc natural de Collserola (declarat el 2010) i el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (del 1987). Engloba els espais de valor ecològic, paisatgístic i estratègics situats entre els sistemes urbans de les ciutats històriques de Terrassa i de Sabadell, estructurats a partir dels eixos fluvials de la riera de les Arenes-Rubí i del riu Ripoll, respectivament.
Amb una població global de prop de 750.000 habitants, les ciutats de Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Castellar del Vallès i Matadepera conformen l’àmbit social de la via verda Collserola-Sant Llorenç, amb afectacions urbanístiques, ambientals i territorials que cal gestionar, que requereixen la participació activa dels seus ajuntament per preservar-los, en una actuació d’abast supramunicipal.
Actualment es disposa d’informació i d’una metodologia sòlida sobre la connectivitat ecològica i paisatgística, base sobre la qual diferents experts, grups d’investigació, universitats i administracions han elaborat un bon nombre d’estudis que permeten identificar i valorar diferents vies verdes a les dues comarques vallesanes, l’occidental i l’oriental, i la seva aportació al manteniment de la qualitat ambiental de l’aire i a l’estratègia metropolitana de mitigació del canvi climàtic.
El Parlament de Catalunya ha aprovat resolucions per impulsar la connectivitat ecològica i paisatgística del Vallès. El concepte de via verda compleix funcions similars a les d’un corredor o connector ecològic, però amb més rellevància en els usos socials, ja que són en territoris pròxims a ciutats fortament poblades. Des del punt de vista ecològic, les vies verdes proporcionen hàbitats per a especies animals i vegetals, permeten el manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques i són un marc adequat per fomentar les activitats de lleure i d'educació ambiental.
La Via Verda,  una vella proposta en marxa

Amb la Mola al fons, una perspectiva de la Serra de Galliners amb el Camí dels Monjos que la travessa.

Una imatge de l’àmbit general de la proposta de Parc Natural de la Via Verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt.

Els diferents municipis englobats en el projecte tenen singularitats ben diverses, com aquesta plana agrícola entre Cerdanyola. i Sant Cugat.

El cartell.

Una imatge de la reunió en què va ser presentada la moció que proposa la creació de l’Associació de municipis per a la Via Verda.

Creació de l’Associació de Municipis per a la Via Verda

El vell projecte naturalista de promoure l’espai natural de la via verda Collserola-Sant Llorenç del Munt s’està activant a través d’una proposta d’acord que l’ADENC ha fet arribar als vuit municipis que hi tenen territori afectat, perquè es debati als respectius plens municipals. Es tracta d’una moció que va ser presentada el 27 de març passat a la Sala de Juntes de la Facultat de Lletres-Universitat Autònoma de Barcelona-UAB, en una primera convocatòria per a la creació de l’Associació de municipis per a la Via Verda. La proposta també va ser l’eix central de 3a Conferència dels Espais Naturals de la Plana del Vallès, que va tenir lloc els dies 2 i 3 de maig passats a la Sala de Graus de la facultat de lletres de la UAB. La moció diu el següent:
“Per tal de dotar-se de forma compartida d’un conjunt d’instruments de gestió i de planificació de l’Espai Natural de la via verda Collserola-Sant Llorenç del Munt es proposen les accions següents:
1. Identificar l’àmbit territorial de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç.
2. Incorporar les determinacions del PEIN de l’àmbit territorial de la Via Verda i del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) vigent.
3. Capacitar de gestió l’àmbit mitjançant la creació de l’Associació de Municipis de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç.
4. Establir un programa de treball entre els municipis de l’àmbit de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç.
5. Avaluar en 5-10 anys la necessitat d’un Pla Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Via Verda com preveu la Llei d’espais naturals (LEN). El Pla Especial s’hauria d’acordar la seva tramitació i aprovació per consens dels municipis implicats i hauria de dotar-se d’un programa de Participació ciutadana.
a. Conservar, millorar i restaurar quan s’escaigui el patrimoni dels sistemes naturals i del patrimoni arquitectònic-cultural de la Via Verda.
b. Mantenir i reforçar el seu caràcter de connector biològic i generador de d’ecosistemes i de biodiversitat.
c. Garantir la pervivència dels sistemes agraris i la recuperació de les seves edificacions tant des de la perspectiva de la seva viabilitat econòmica com del seu valor cultural i natural.
d. Ordenar l’ús social i públic del medi natural, i atendre la demanda social com a zona recreativa i de lleure de suport dels vuit municipis que tenen una població que pot superar els 750.000 habitants.
6. Ajustar d’acord amb el Pla Territorial Metropolita de Barcelona (2010) el planejament urbanístic vigent en els indrets que puguin afectar els objectius ambientals d’interès públic de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç.”

Vuit municipis amb 750.000 habitants per a un projecte naturalista estratègic

L'Espai Natural de la Via Verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt l’integren vuit municipis ben diferents. Sant Cugat del Vallès -amb 90.664 habitants, la finca de la Torre Negra i el seu monestir- i Cerdanyola del Vallès -amb 57.740 habitants, el Parc de l'Alba, el Parc Tecnològic del Vallès, Bellaterra i la Universitat Autònoma-UAB amb prop de 40.000 visitants diaris- tenen quasi el cinquanta per cent del territori dins del Parc Natural de Collserola, a banda de tenir l'inici del corredor ecològic al Centre Direccional.
La ciutat de Rubí, amb els seus 76.423 habitants, conviu amb el pas de la carretera Rubí-Sant Quirze (C-1413a), de dues autopistes (la B-30 i la C-16), dels túnels de Vallvidrera, alhora que compta amb alguns passos de fauna, un camp de golf públic i diferents plans urbanístics. Per la seva part, Sant Quirze del Vallès, amb 19.940 habitants, és el municipi més característic de la via, amb la Serra de Galliners, amb les seves masies rurals, amb els torrents i rieres com la Betzuca i la Grípia tributàries al Beòos i el Llobregat, i la part més atractiva i paisatgística del Camí dels Monjos.
Les grans ciutats del Vallès, Sabadell i Terrassa, amb 211.735 i 218.535 habitants, han fet apostes diferents pels espais naturals del seu terme municipal vinculats al projecte territorial del corredor Collserola-Sant Llorenç del Munt. A Sabadell, al mateix temps que als anys noranta es va realitzar l'Eix Macià, van impulsar el protocol del Rodal amb la formació del Parc Agrari a l'oest de la ciutat, entre les traces de la C-58 i la N-150. Terrassa va impulsar des de principis de l'any 2004 l'Anella Verda de la ciutat per reordenar tot el seu espai periurbà amb zones d'horta i lleure, i especialment amb les finques del Parc Audiovisual, la Torre Mossèn Homs, Torrebonica i l'Hospital de Terrassa. Amb 25.000 habitants, Castellar del Vallès disposa al seu terme de tot l'àmbit fluvial i de terrasses del riu Ripoll i la fàbrica Tolrà, els torrents de Ribatallada i el castell de de la vila. Finalment, Matadepera, amb 8.000 habitants, amb la històrica Torre Salvans i altres finques emblemàtiques com la del Pujol, té les torrenteres i les rieres de la Betzuca-Gripia. Castellar i Matadepera són els municipis a peu de muntanya entre el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Via Verda, delimitats per la carretera C-1415a de Castellar a Terrassa, on pràcticament s'inicia el parc de Sant Llorenç.
Després de més de vint anys de propostes sobre l'espai Natural de la Via Verda del Vallès Collserola-Sant Llorenç del Munt, aquests vuit municipis vallesans amb un total de 750.000 habitants i la Universitat Autònoma de Barcelona es troben en un nivell de maduració institucional per fer que el projecte sigui una realitat, on la col·laboració estratègica de la UAB hi adquireix un paper rellevant.

III Conferència d’espais naturals de la plana del Vallès

Marta Fernandez Prat, expresidenta ADENC

La III Conferència sobre els Espais Naturals de la Plana del Vallès, celebrada a la Sala de Graus de la Universitat Autònoma de Barcelona els dies 2 i 3 de maig, va ser una cita impulsada des de l’entitat ecologista vallesana ADENC, dirigida a les administracions i els investigadors per reivindicar la plana vallesana, amb tots els seus valors i per intercanviar posicionaments per a la seva gestió i preservació.
La trobada va reivindicar la plana del Vallès com a finalitat en ella mateixa, en l’àmbit ambiental i de biodiversitat, per deixar clar que el Vallès no és el pati del darrera de Barcelona. La plana vallesana té entitat pròpia i ambientalment s’ha de preservar. En unes comarques vallesanes tan poblades, actualment amb uns 1.400.000 habitants, 750.000 dels quals se situen a l'entorn de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt. Una via verda que es va reivindicar de forma preferent en les discussions d’una conferència que va ser un espai retrobat d’intercanvi de coneixements i d’interessos entre diferents sectors: la universitat, el sector públic i privat agrari i les administracions.
Des de l’ADENC se segueix insistint en la necessitat d’ampliar la protecció dels hàbitats fluvials i de mosaic agroforestal de la Plana del Vallès. Es defensa la biodiversitat que aporta la plana prelitoral a Catalunya i la necessitat de conservar-la, mantenint els corredors ecològics per a la protecció de la biodiversitat de la vegetació i la fauna vallesana.
Al llarg de la història de les Conferències sobre els Espais Natural de la Plana del Vallès hi han passat autors rellevants com Ramon Margalef i Jaume Terrades, Oriol Nel.lo i Joan Anton Solans, Manel Larrosa i Josep Maria Carrera, entre molts d’altres. La III Conferència va mostrar cinc grans blocs. Un primer de context històric i territorial; un segon sobre estudis de la biodiversitat de la plana i com preservar-la; un tercer dedicat a vies de governança exitosos dels espais naturals en l’àmbit municipal i supramunicipal. Els dos darrers apartats van estar dedicats al paper de l’agricultura metropolitana del Vallès, pel seu paper ambiental i de proximitat com a rebost metropolità, i a la situació de la planificació territorial, amb un balanç dels deu anys del Pla TerritorialMetropolità de Barcelona i als compromisos respecte a l'espai natural de la Via Verda Collserola-Sant Llorenç del Munt.
La cloenda de la III Conferència va anar a càrrec de la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Marta Subirà; l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, el coordinador del Master Estudis Territorials i de la Població de Geografia-UAB, Jordi Nadal i el degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, Joan Carbonell.

Un moment de la III Conferència d’espais naturals de la plana del Vallès celebrada a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara