Memòria dels incendis forestals als Cingles de Bertí
L’estiu de 1994 dos focs a Riells del Fai i Sant Feliu de Codines es van fondre en un de gegantí que va assolar la cinglera, en un any tràgic arreu del país
Josep Garriga Sala
(text)
, Arxiu municipal de Bigues i Riells (fotografies)
A un quart de set de la tarda del dia 3 de juliol de 1994 va començar un foc a la Vall Blanca de Riells del Fai. Un dia més tard, a les 3 de la tarda, s’iniciaria un nou foc a Sant Feliu de Codines. Ambdós focs acabarien trobant-se i esdevindrien un dels grans incendis de l’estiu de 1994.
En total es van cremar 2.924 hectàrees forestals i van afectar altres municipis propers a Sant Feliu de Codines i Bigues Riells com ara Sant Quirze Safaja, l’Ametlla del Vallès, la Garriga, El Figaró-Montmany i Tagamanent.
Una llarga història d’incendis
No era la primera vegada que un incendi es produïa en aquell mateix indret. Durant el segle xx, la zona de Bertí i Sant Miquel del Fai van tenir una llarga historia d’incendis forestals. L’any 1976 es van cremar 20 hectàrees; el 1979 van ser-ne 467; el recordat 1982 es van cremar 902 hectàrees i el 1984, 36 hectàrees.
Uns anys abans del fatídic incendi del 1994, el 6 de juliol de 1982, uns campistes van fer una foguera “en actitud negligent i descuidada”, segons dicta la sentència del Jutjat de Granollers, a una temperatura de 40 graus. En aquella ocasió, l’incendi forestal va cremar 902 hectàrees i va afectar els municipis de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. La sala penal del Jutjat de Granollers va declarar culpables els campistes i els va imposar una multa de 25.000 pessetes per imputat, amb un total 100.000 pessetes.
De tots aquests incendis, el de l’any 1994 va esdevenir catastròfic tant per les seves dimensions com per les circumstàncies posteriors. Sense dubte, el fet que la tardor del mateix any plogués intensament sobre un paratge desproveït de capa vegetal va incrementar la potència destructiva de l’aigua. I efectivament, uns mesos mes tard, el 10 d’octubre, la població de Bigues i Riells va patir una forta riuada. Com a conseqüència el riu Tenes es va desbordar i, malauradament, es van perdre quatre vides humanes.
Vaig participar en les tasques d’extinció de tots aquest incendis forestals, primer com a coordinador del grup d’extinció d’incendis forestals de Sant Feliu de Codines i en l’incendi de 1994, com a integrant de l’ADF el Pinyó.
Gairebé controlat
A l’incendi de l’any 1994, entre la tarda i el vespre del dia 3 de juliol, els voluntaris, membres de diverses ADF, agents rurals i bombers, “gairebé” vàrem arribar a controlar l’incendi. Aleshores, cremava tant a dalt dels Cingles de Bertí, com a baix, a la zona de la Vall Blanca. Havia començat a una cota de 300 metres d’altura i havia assolit el planell, a 600 metres d’altitud.
Tot i que a les 10 del matí d’aquell fatídic dilluns el foc es trobava a les portes de ser controlat, aquell dia van confluir les condicions més adverses per un incendi forestal: vent moderat, altes temperatures, baixa humitat de l’aire i sequera del bosc. Aquestes condicions afavoreixen una ràpida progressió dels incendis així com també augmenten la dificultat de controlar-los.
Així, al voltant de les onze del matí l’incendi de Bertí es va descontrolar totalment, en qüestió de minuts. Per una banda els mitjans aeris que el controlaven entre els cingles,van haver de marxar per apagar un incendi que s’havia originat durant el mateix dia a la comarca del Bages. Per altra banda, es va girar un fort vent de ponent amb unes temperatures de més de 40 graus i amb una humitat relativa de l’aire molt baixa. Les condicions eren tan negatives que fins i tot es van cremar dos camions de bombers que havien vingut expressament des del Maresme per fer el relleu a les 7 del matí.
S’ha d’assenyalar, que un dels problemes que va fer que aquest foc esdevingués uns dels més importants del segle xx a la zona del Vallès, va ser que només hi havia una via de sortida vàlida i segura, la de Can Miqueló. Les altres sortides eren impracticables tant per motius orogràfics com pel mateix incendi. Una vegada que el foc es va estendre pel planell de Bertí, en poques hores va recórrer més de 3.600 metres de longitud i va cremar una superfície de més de 1.000 hectàrees. No hi havia cap mitjà humà ni aeri que el pogués controlar, la seva velocitat de propagació era altíssima i, a més, els diferents “salts de foc” que va generar la mateixa virulència de l’incendi, el va anar fent avançar sense control.
Cordes i mànegues
Personalment vaig presenciar com, durant la nit, vàries persones voluntàries i bombers baixaven amb cordes i mànegues d’aigua des de dalt dels cingles per poder apagar petits focs entre les cingleres.
L’incendi de Bertí va cremar tot el planell i el dimarts dia 5 de juliol va arribar al Figaró, on va baixar fins el riu Congost i va travessar la via del tren i la carretera de Barcelona a Vic (C-17). Va passar per sobre el túnel de la carretera cremant tota la vegetació i va ser en aquest moment quan es va posar en evidència que el foc podia arribar a cremar una part molt important de tot el massís del Montseny.
Aquest fet va fer que es concentressin en aquell lloc tots els efectius humans i aeris disponibles per aturar-lo. Tot i així, l’incendi va recórrer 1.000 metres lineals en direcció al massís del Montseny i va arribar a prop de les cases de Can Mas de La Garriga i Can Planes del Figaró. No va ser fins el dia 7 de juliol que es va poder tenir controlat l’incendi en tot el seu gran perímetre.
Cal recordar que el dilluns dia 4, a les tres de la tarda, s’havia iniciat un altre incendi forestal a Sant Feliu de Codines, que es va estendre per tot el perímetre de la població, entrant pel jardins de diverses cases. Tota la població de Sant Feliu es va posar a treballar amb galledes d’aigua i mànegues des dels jardins per apagar l’incendi, ja que no hi havia pogut arribar cap camió de bombers donat que tots els efectius estaven treballant en altres incendis. Quan el foc intentava pujar a la zona del Cim d’Àguiles l’arribada d’un helicòpter de bombers va ser vital per poder controlar l’incendi. El mateix va succeir a la zona de Riells del Fai on el foc i el fum va rodejar molts habitatges alguns dels quals van ser evacuats i la feina de bombers i voluntaris va ser decisiva per controlar el foc.
Les causes
A Sant Feliu de Codines, la causa de l’incendi va ser una línia elèctrica en mal estat de conservació i el de la Vall Blanca el més probable és que s’originés per la imprudència d’unes persones en una zona on els diumenges d’estiu hi ha molta presencia de visitants.
És important remarcar que Riells del Fai ha esdevingut una zona molt visitada i quan un petit incendi, pel motiu que sigui, puja a dalt per la cinglera, ja es fa molt difícil de controlar. A més a més, la parròquia de Sant Pere de Bertí ara ja no està habitada com ho havia estat fins als anys 1960 per moltes persones que vivien en cases de pagès, amb grans ramats d’ovelles que controlaven la vegetació. Llavors el territori es cultivava i era possible controlar un foc per l’actuació immediata dels seus experts habitants que estaven molt avesats a apagar incendis, amb molt bons resultats.
A Bertí, a més, en aquell incendi de l’any 1994, com a molts altres grans incendis forestals, es va produir un fort vent, propi del mateix incendi, que va fer que el foc fos molt difícil de controlar. En aquests casos l’aire calent i lleuger puja cap amunt i el més fred, que es més pesat, passa a sota per reemplaçar-lo, generant-se autèntics “remolins de foc”: l’aire s’omple de branquillons i pinyes enceses que, volant, cauen i s’avancen al foc principal creant altres focs induïts que s’anomenen “salts de foc”. En el cas de Bertí, els vaig poder fotografiar, una vegada acabat l’incendi.
Les tasques d’extinció dels incendis forestals a Bertí són molt perilloses per a les persones que hi participen i així es va posar en evidencia tant l’any 1982 com el 1994, on tots els que hi participaven van haver d’evacuar totalment la zona i amb una urgència extrema. En aquests moments, va caldre ser molt prudents i fugir ràpidament per l’únic lloc on es pot sortir amb seguretat si el foc s’ha iniciat per sota mateix del cingle: per la carretera que va de Can Miqueló vers la carretera de Sant Feliu de Codines a Centelles.
Les lliçons i els aprenentatges
Les lliçons que els focs ens han donat i l’augment del risc pel canvi climàtic fa necessari estudiar amb determinació les accions de prevenció i actuació en incendis forestals en aquesta difícil zona orogràfica. Així mateix, els grans incendis forestals que hi ha hagut aquests últims anys a Califòrnia, Portugal i a Austràlia, ens poden mostrar que és molt probable que succeeixin a Catalunya fenòmens similars per la possibilitat de simultaneïtat d’incendis en diferents llocs del territori.
Cal una reflexió completa dels riscos de continuar amb una política de gestió de la natura, avui tan allunyada de la cultura rural. La solució real i efectiva per evitar nous incendis forestals a Bertí la trobem a les lliçons que ens ha donat la pròpia naturalesa. En primer lloc, caldria ajudar a crear paisatges menys inflamables i, per tant, es fa necessari incentivar adequadament els gestors del territori perquè aquests ho puguin fer, per exemple, fomentant la ramaderia.
En segon lloc, cal evitar l’inici d’incendis forestals en zones tan complexes com són les parts baixes de les cingleres de Bertí. En aquest sentit caldria reflexionar si és adequat crear un nou parc natural en aquest àmbit. Crear parcs naturals a prop de grans àrees molt poblades, com és el cas, sense tenir en compte les complicitats i col·laboracions de la gent del territori i dels seus gestors actuals pot incrementar el risc de tenir grans incendis forestals catastròfics, donat l’alt augment del nivell de freqüentació humana a l’espai.
Les experiències actuals als parcs del Montseny i Sant Llorenç de Munt, on els habitants dels pobles veïns estan posant de relleu la problemàtica creada per un ús massiu de les zones naturals, ens haurien de fer reflexionar.
En resum, dels focs de 1994 i dels seus precedents es poden extreure molt bones lliçons. De nosaltres depèn tenir-les en compte de cara al futur. Desgraciadament, tant en el present que vivim com, en major mesura, en el futur, hi ha un nou element a tenir en compte: els efectes del canvi climàtic. Malauradament, de ben segur aquest factor farà que el foc del futur esdevingui més extrem i difícil de controlar.
Patrimoni Natura
