Els tretze geòtops del Vallès, un patrimoni per descobrir
Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Sant Miquel del Fai, els Cingles de Bertí el Pla de la Calma consten entre els espais d’especial interès geològic
Isaac Camps
(text)
, Jordi Lluís Pi (fotografies)
Probablement en algun museu o documental us hauran explicat que, abans, tot allò era mar (o tal vegada una plana, o un delta, o una muntanya...) on vivien animals increïbles que ja no existeixen sota un clima que no té res a veure amb el d’ara. I que després va canviar i va passar això i allò. I més tard, allò altre... ¿Com es pot construir el relat d’un temps remot? ¿Com es coneix la història geològica sense testimonis presencials dels fets? ¿Com ha anat canviant el Vallès al llarg de les eres?
Evidentment, els geòlegs i les geòlogues no s’ho inventen i aquestes reconstruccions es fan semblantment com ho fa la ciència forense: interpretant evidències, restes i senyals de fets passats conservats a les roques i el paisatge per establir una seqüència de fets lògica.
De roques n’hi ha arreu i totes contenen informació de fets passats, però en alguns indrets aquesta informació és “de qualitat” i permet establir amb claredat fets clau. D’aquests indrets privilegiats se’n diuen geòtops si són de mida reduïda; geozones si es tracta de regions més àmplies, que poden contenir diversos geòtops; i fins i tot hi ha la figura dels geoparcs –a Catalunya en tenim dos– quan es tracta de grans àrees d’especial significat geològic que, a més, inclouen altres valors naturals, històrics o culturals. En certa manera, els geòtops són equivalents pel que fa a la història de la Terra al que representa un jaciment arqueològic per a la història humana.
Per parlar d’aquesta riquesa natural en conjunt es fa servir el concepte de patrimoni geològic, un concepte relativament recent. La Declaració de Digne (Occitània, 1991) va definir el patrimoni geològic com “el conjunt de recursos naturals, en general no renovables, siguin formacions, estructures, geològiques, formes del terreny o jaciments paleontològics i mineralògics, que permeten reconèixer, estudiar i interpretar la història geològica de la Terra i els processos que l’han modelat fins a la seva configuració actual”.
Entendre i explicar el passat
El punt clau del patrimoni geològic és el seu caràcter històric, la qual cosa li dona no només un valor científic, sinó també cultural, ja que és una memòria de l’evolució de la Terra en general i del paisatge més proper en particular (en el nostre cas, del Vallès). Per tant, l’estudi d’aquest patrimoni genera un coneixent lligat al territori que entronca amb la identitat de les persones que hi viuen.
Quin patrimoni geològic tenim al Vallès? La Generalitat, amb la col·laboració de la UAB, va publicar entre els anys 2000 i 2004 l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC), que recull 157 indrets que cal preservar i que testimonien l’evolució geològica del conjunt del territori català. D’aquests indrets, tretze es troben total o parcialment dins dels límits administratius del Vallès i són: pedrera Berta; el Puig Pedrós i Molí Calopa; la Costa Blanca; Fonts de Terrassa-Montagut; Ribes Blaves; estació d'Olesa i Riera de Sant Jaume; Sant Salvador de les Espases; Sant Llorenç del Munt i l’Obac; Sant Miquel del Fai-Vall de Tenes; els Cingles de Bertí; Can Agustí del Pla de la Calma; el Brull i l’Avencó i els marbres de Gualba.
Indrets que parlen
Cadascun d’aquests indrets ens aporta informació fonamental sobre un capítol del passat remot de la comarca. Així, per exemple, Ribes Blaves ens explica com i quan es va enfonsar la fossa del Vallès respecte a la Serralada Prelitoral. Les argiles i graves de les Fonts de Terrassa-Montagut ens mostren de quina manera es va anar reomplint de sediments la plana del Vallès un cop es va formar i, a més, com contenen abundants restes fòssils de mamífers, podem saber quina fauna hi vivia fa uns dotze milions d’anys. Els marbres de Gualba expliquen el mecanismes segons els quals es formen els jaciments de metalls que explotem. Els populars conglomerats de Sant Llorenç del Munt i l’Obac són fruit del l’acumulació de sediments deltaics en un mar que fa uns 40 milions d’anys ocupava l’actual Catalunya Central. I així fins a tretze històries complexes i sorprenents.
Molta feina a fer
Però aquests tretze espais són pocs o són molts? O millor dit: són prou per testimoniar amb detall la història geològica del Vallès? Per precisar-ho podem tornar a l’analogia amb els jaciments arqueològics. Està clar que en el context de la Catalunya Romana és més important patrimonialment el conjunt monumental de Tàrraco que les termes de Caldes de Montbui, que són més rellevants que, per exemple, les restes de tègula que abunden pel turó del Perrotet, a Terrassa. En el darrer cas estaríem parlant d’un patrimoni que té in-terès en l’àmbit local.
En el patrimoni geològic també hi ha aquesta gradació d’escala. Pràcticament no hi ha municipi que no contingui punts de cert valor, però de moment a la nostra comarca, fora d’algun cas molt puntual, no se’n ha fet la consideració que ja es fa amb la resta d’elements patrimonials naturals i històrics d’interès local i que acostumen a estar catalogats i a gaudir d’algun tipus de protecció. Malauradament, això implica que espais ben coneguts per la ciència –ja que s’ha fet i es fa molta bona recerca al Vavalor científic, però tampoc
com a eines divulgatives, didàctiques i fins i tot turístiques. El Vallès potencialment té un ric patrimoni geològic encara pendent de ser posat en valor, però que degudament gestionat pot contribuir a preservar el medi natural i a millorar el bagatge científic i cultural de la gent de Vallès i, de retruc, l’estima pel territori. Un tresor inconegut de milions d’anys que ens proposarem d’anar descobrint.
Una imatge de Ribes Blaves, a cavall dels termes d’Olesa i Viladecavalls, és un aflorament de farina de falla de renom internacional. Foto: Jordi Lluís Pi.
Als marbres de Gualba s’han trobat unes 50 espècies de minerals diferents, com aquesta fluorita. Aquesta riquesa n’ha fet un lloc referència per a la investigació mineralògica peninsular. Foto: Jordi Lluís Pi.
Mina la Constància, a l’espai d’interès geològic de Les Fonts de Terrassa-Montagut. En l’àmbit del patrimoni geològic no és necessari que un indret sigui paisatgísticament atractiu, n’hi ha prou amb que tingui valor científic i didàctic. Pot estar situat en llocs anodins i fins i tot degradats. Foto: Isaac Camps.
Els populars Cingles de Cavalls, al geòtop de la Mola, dins l’espai d’interès geològic de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Foto: Jordi Lluís Pi.
Patrimoni Geologia
