Can Guilla: evolució d’una masia medieval a barroca
Recolzats per les notícies documentals que tenim de la masia de Can Guilla de Llerona, descobrirem quina ha estat la seva evolució històrica i arquitectònica
Marta Lloret Blackburn
(text i fotografies)
A l’extrem de mestral del terme municipal de les Franqueses del Vallès s’hi troba la masia de Can Guilla. La història d’aquest mas, entès com una unitat d’explotació, es remunta a l’antiguitat. Entre els testimonis d’aquest fet trobem les notícies que Mossèn Vallicrosa recull al seu llibre Santa Maria de Llerona: un poble amb arrels. Així, a l’entorn de la masia s’hi van localitzar paviments, ceràmica i un forn d’època romana alt imperial. Que era un lloc d’ocupació des de l’antiguitat també ho testimonia l’olivera que es conserva prop del camí que porta a la masia, de la qual se n’ha fet un estudi que li compta prop de dos mil anys d’antiguitat.
La situació privilegiada en què es troba –prop d’un torrent, amb aigua de mina abundant, sòl fèrtil, ben comunicat– va propiciar que l’assentament tingués continuïtat en època medieval. Tenim referències documentals que la masia de Can Guilla ja existia al segle xiii. D’aquest mateix període és la capella que trobem situada a pocs metres a gregal de la masia. Sota l’advocació de Sant Iscle i Santa Victòria, l’ermita exercia des dels seus orígens funcions de parròquia.
Diferents propietaris i el mateix nom
Les notícies documentals de la família Guilla, que regentava la casa, es van anar succeint des del segle xiii fins al segle xviii. Fins que l’any 1779 el regidor de Barcelona i de la parròquia de Santa Maria del Mar, Ramon de Mena i Sabater, la va comprar a Ramon Cortada i Guilla. El canvi de mans es va traduir en l’àmbit arquitectònic en una gran reforma del mas que li va donar l’aparença actual. Fill d’una nissaga de militars provinent de Burgos, Mena va col·locar l’escut heràldic familiar en un lloc preeminent de la façana de la casa. L’escut incorpora la casa Mena en un costat i la casa Cavallero a l’altre, corresponent a la seva esposa difunta amb qui tingué el fill que quedaria com a hereu de la propietat, Mariano Mena Cavallero. Durant la segona meitat del segle xix, el mas va canviar de mans en dues ocasions, primer al granollerí Frederic Maresch i després a Joan Sanpera i Torras, qui l’adquirí l’any 1896. Malgrat el canvi, el primer nom del mas ha perdurat fins a l’actualitat.
Aquest nou capítol en la història del mas va marcar també la història de tota la contrada. El nou propietari del mas, Joan Sanpera, havia fet fortuna gràcies al comerç d’ultramar i en va invertir bona part en dotar de serveis a la població. Així, conscient de la importància de l’escolarització dels nens i nenes de la qual ell no havia tingut accés durant la infància, va crear les escoles de les Franqueses del Vallès, que va cedir a l’Ajuntament. També va formar part de la seva obra altruista la construcció de l’escorxador municipal i una important aportació econòmica per la construcció de l’Hospital de Granollers. Com a reconeixement, l’Ajuntament el va nomenar “fill predilecte de les Franqueses” i després el rei Alfons III li va concedir el títol nobiliari del marquesat de les Franqueses.
Tot un llibre d’història
La visita a Can Guilla és un llibre d’història obert, on a través dels seus murs es poden llegir totes aquestes dades històriques de les quals hem fet referència. És remarcable el fet que les ampliacions més notables que va tenir la casa coincideixen cronològicament amb els canvis de mans que ha tingut, demostrant la seva voluntat de deixar empremta a la construcció. Així, ens trobem que el primer edifici del segle xiii va quedar integrat dins una estructura barroca del segle xviii, quan va passar dels Guilla als Mena. El mateix que va succeir a finals del segle xix, quan la comprar Joan Sanpera i en va adequar part de l’interior amb el gust de l’època.
L’estructura medieval de la casa és perfectament identificable en una estança de la planta baixa, presidida per dos grans arcs ogivals. L’amplada dels murs d’aquest sector també denota l’antiguitat que té. D’aquest període és probablement la gruta subterrània que al llarg dels segles s’havia utilitzat com a nevera i com a refugi ja que, segons tradició oral, havia arribat al torrent que transcorre metres enllà de la casa.
La gran reforma que visqué la masia a finals del segle xviii de la qual hem fet esment anteriorment, es va traduir en una gran masia barroca. A nivell exterior, presenta un cos central coronat per un capcer sinuós molt característic del període. És en aquest mateix cos on s’obre el portal adovellat d’accés, amb un magnífic balcó del segle xviii amb treball de forja i ceràmica decorativa a la base. Sobre d’aquest finestral en destaca l’escut heràldic dels Mena i els Cavallero, artífexs de la gran consolidació del mas. Però si un element destaca a la façana de Can Guilla són els seus esgrafiats barrocs, distribuïts a l’entorn de les obertures i actualment visibles especialment al sector de gregal del frontis. Els motius que s’hi observen són franges horitzontals que coincideixen amb els nivells dels forjats, des d’on arrenquen franges verticals que ressalten les finestres. Al tram més ben conservat, s’intercalen motius vegetals entre les finestres.
La darrera gran reforma de Can Guilla l’hem de situar entre finals del segle xix i principi del xx. On és més evident l’obra d’aquest període és en la modificació d’alguns espais interiors amb estètica de casa senyorial, especialment visible a l’espai de la sala. La sortida a una galeria amb pòrtics al costat laterals és característica també d’aquest període. El pati clos frontal que s’obre davant la casa amb una escalinata entre un jardí esgraonat és també d’aquest moment.
Can Guilla ha arribat a l’actualitat preservant la seva història i la seva arquitectura d’una forma encomiable. L’hereu de la casa i del títol nobiliari atorgat als Sanpera, en va promoure la restauració a mitjans del segle xx, tot incorporant l’escut heràldic del Marquès de les Franqueses sobre el portal principal d’accés. Conscients de l’important llegat que tenen entre mans, els successors del mas han modernitzat l’explotació agrícola i el mantenen com una de les cases més notables de la contrada.
Patrimoni Masies
