Cooperatives i associacions per una vida pagesa digna

El canvi dràstic en la manera de fer de la pagesia vallesana no ha pogut tòrcer la seva convicció associativa, que ve d’enrera i apunta al futur

Bernat Sala (text)

El sector primari viu des de fa dècades temps de canvis. Només cal plantejar-se com era una explotació agrària habitual fa cinquanta anys al Vallès i com és ara. A mitjan del segle xx l’explotació agrària habitual era, simplement, un casa de pagès. Dic simplement, però era una organització molt complexa, en el sentit que hi havia molta gent implicada, molts cultius i ramaderies diferents i s’actuava a la vegada, dins d’aquesta complexitat, amb una visió a curt, mig i llarg termini. Segurament, gran part d’aquestes cases de pagès menaven terres de regadiu per l’horta i el farratge, i terres de secà per la vinya, l’olivera i els fruits secs. Tenien diversos animals per a l’autoabastiment de carn i ous i comercialitzaven el que els era sobrer. En canvi, les explotacions agràries vallesanes d’avui difereixen molt entre elles i seria difícil que explicant-ne una les englobéssim totes.
Hi ha dues diferències importants a destacar: estan perdent el caràcter familiar –en el sentit que no tota la família rep rendes agràries sinó sovint només una persona, a vegades dues–, i estan especialitzades en un sector productiu com ara vedells, llet, ous, cereals o horta, per exemple.
Què ha passat durant aquest temps perquè s’hagin patits aquests canvis? Sobretot va esdevenir-se l’entrada del mercat internacional i les indústries agroalimentàries amb la conseqüent baixada de preus. Les explotacions o les cases de pagès, empeses per la demanda i pels serveis d’extensió agrària, van especialitzar-se majoritàriament en un sol tipus de producció, posant tots els ous a la mateixa cistella a la mercè de la indústria agroalimentària, i van intensificar la seva producció, augmentant per tant les despeses en infraestructures, adobs i d’altres insums i serveis.

Cooperativisme amb tradició
L’associacionisme en el món agrari no ha estat aliè a aquest procés, sinó que n’ha format part justament per avançar en sentit contrari del camí on es veia empesa la pagesia, per lluitar per unes condicions dignes per a la producció primària i la vida de pagès. Les cooperatives agràries, especialment dels anys 50 als 80, quan en van néixer moltes, van servir per facilitar el canvi tècnic exigit per l’especialització i la intensificació de l’agricultura: abaratir l’adquisició d’insums bàsics per al cultiu mitjançant la compra conjunta, i la facilitació de crèdit i la millora de la posició dels agricultors davant dels mercats mitjançant la transformació i venda en comú de productes agraris.
A partir dels anys 90 les cooperatives van començar a minvar per la gran devallada d’explotacions agràries, especialment al Vallès, on a aquest context que es vivia al camp català se li ha de sumar el gran boom urbanístic que començava, i que dels tractoristes en feia maquinistes.

L’Agrària del Vallès
Han sobreviscut tres cooperatives, una de les quals ha seguit donant els serveis que van ser el motiu per fer-la néixer i que són tant necessaris, també ara, com l’emmagatzematge, la transformació i l’assessorament tècnic. És el cas de la Cooperativa Agrària de la Comarca del Vallès, la cooperativa més representativa de l’agricultura del Vallès en donar serveis al sector ramader, hortícola i, sobretot, al cerealista. Aquesta cooperativa, amb tres seus al Vallès –Les Franqueses del Vallès, Sabadell i Vilanova del Vallès–, compta avui en dia amb 309 socis professionals, que són una part gens menyspreable dels pagesos dels dos Vallès, tenint en compte que a les eleccions agràries del 2021 el cens electoral era de 362 persones físiques i 66 de jurídiques. A més, compta amb 450 socis jubilats o vinculats a l’agricultura.
Les altres cooperatives en actiu al Vallès són la Lliçanenca, de Lliçà d’Amunt, fundada al 1986 com a evolució de l’antic sindicat agrícola, i la Perpetuenca, de Santa Perpètua de Mogoda, fundada el 1911. Són un reflex del nou Vallès i, tot i que els seus socis són majoritàriament pagesos en actiu o jubilats, estan quasi exclusivament encarades a la venda de productes per als petits horts i jardins dels nous xalets que han inundat l’espai agrari i forestal vallesà.
Finalment, la influència del mercat agroalimentari internacional ha arribat als linials de quasi tots els supermercats i botigues amb preus que no s’hi pot competir si es volen unes condicions dignes per a la pagesia i els treballadors agraris i una producció amb un ús responsable dels recursos naturals. Les iniciatives agràries que han sobreviscut i no han entrat dins la roda del gran consum, integrant-se o no a grans empreses, han apostat per donar valor al seu producte posant de relleu els beneficis ambientals i socials a partir de la venda de proximitat i la certificació ecològica.

Noves versions d’associació
És aquest canal de venda i la producció ecològica el que també ha utilitzat la nova pagesia per començar el seu camí dins del sector agrari. Sovint és gent jove, amb formació agrària o ambiental, però sense terres ni maquinària, desvinculats familiarment del sector agrari. L’horticultura que practiquen –que necessita una inversió moderada, poca terra, no excessivament depenent maquinària d’alt cost i que dóna els primers fruits en qüestió de mesos– ha ofert les condicions mínimes per poder començar a produir per aquests nous pagesos.
Al voltant seu han nascut moltes cooperatives de consum de productes agraris de proximitat. Les més grans i que han agafat forma de supermercat són l’Egarenca de Terrassa, el Rodal de Sabadell i La Magrana Vallesana de Granollers, que ajunten entre totes més de 700 famílies, però n’hi ha moltes altres que aglutinen una mitjana de 15 o 20 famílies i que estan repartides arreu del Vallès. Són famílies que s’ajunten per facilitar i economitzar la compra habitual amb criteris de proximitat i ecològics.
Però no tan sols neixen noves cooperatives entorn del consum sinó també per la producció. És el cas de la cooperativa hortícola ecològica Ecomaresme, que amb nou productors associats –un dels quals vallesà, El Molí d'en Vendrell, de Santa Eulàlia de Ronçana– han creat aquesta cooperativa per reduir el nombre de productes que cultiva cadascú, comprar a altres pagesos de forma conjunta fruita i altres productes que no poden produir directament i compartir logística de distribució.
A La Kosturica, productors ecològics de Canovelles, planifiquen la producció de la horta agroecològica amb altres productors i amb les gestores de menjadors escolars, a partir del projecte de distribució a menjadors escolars Ecomenja, per mantenir uns preus dignes i una alimentació saludable als centres educatius. A més, també formen part, juntament amb Nicoverd, de Marata; Horta de Tagamanent; Verdulea, de Santa Agnès de Malanyanes i l’Hort de Can Tabaquet, de Lliçà de Vall, de la Xarxeta. La Xarxeta és una xarxa de pagesos agroecològics que, com Ecomaresme, generen vincles amb altres explotacions, en aquest cas també d’Osona i la Garrotxa, per abastir amb diversitat i quantitat els seus clients habituals, sempre buscant els preus justos pels seus productes.
Cooperatives i associacions per una vida pagesa digna

Una imatge del Celler Cooperatiu de la Cooperativa Agrícola de Terrassa, a inicis dels anys quaranta del segle XX. Foto: J. Altimira, Arxiu Històric de Terrassa, col·lecció Cooperativa Agrícola de Terrassa.

Una imatge de la Perpetuenca, una cooperativa en actiu des de l’any 1911.

Una imatge de la cooperativa de consum l’Egarenca de Terrassa. Foto: Vicenç Relats i l’Egarenca de Terrassa.

Una imatge de productes de l’Agrària del Vallès a les Franqueses del Vallès.

Donar valor a la producció

El cooperativisme i l’associacionsime agraris segueixen el seu camí adaptant-se a un escenari molt canviant però sempre des del mateix punt de partida: la terra. La nova pagesia, que va entrant mica en mica en molts sectors agrícoles i cuines, coopera des de noves i petites cooperatives i xarxes en la planificació de cultius i l’intercanvi de producte, mentre les antigues cooperatives agrícoles aposten per la transformació del producte i l’assessorament tècnic. Tots plegats camins encertats per donar valor a la producció agrària en un futur a mig termini, on la distribució a la ciutat, l’adaptació canvi climàtic i la producció ecològica seran reptes importants per al sector i la sobirania alimentària que se’n deriva per al país.

La cooperativa la Lliçanenca, de Lliçà d’Amunt.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara