Hores d'araJaume Puig estremeix el lector amb el llibre en el dol per la seva dona, l’actriu Àngels Poch
Joan Alcaraz (text)
Jaume Puig Ustrell (Terrassa, 1945), enginyer industrial, és un home culte, atret, singularment, per la música. L'any 1973 es va casar amb la reconeguda actriu egarenca de teatre i de populars sèries televisives Àngels Poch, morta d'un càncer el 2015. T'has endut l'olor dels til·lers, el seu primer llibre, constitueix una notòria irrupció en l'àmbit del que en diem “literatura del jo”, a partir de l'elaboració d'un dietari previ que també es beneficia del pas de l'autor per la prestigiosa Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès.Es tracta d'un llibre colpidor i valent, que se'ns transmet des del dolor de l'escriptura i ens porta al plaer de la lectura. Aconseguint amb escreix el que es proposa: preservar les traces de la gran actriu que el va inspirar i fer, doncs, que Àngels Poch, tot i desapareguda, no pugui morir del tot. I és que és ben cert que cap persona no arriba a la mort total mentre tingui qui la recorda, oimés quan, com en el cas de l'Àngels, qui se'n va –a uns encara joves 66 anys– ha gaudit, molt merescudament, de l'admiració col·lectiva.
¿Quins són aquests til·lers dibuixats a la bella portada que ens fan a mans les edicions El Cep i la Nansa, un dels segells editorials ben consolidats més enllà de Barcelona. Són els arbres que la parella protagonista podia veure a la plaça que donava a la seva finestra familiar. I que conserven un perfum que, per intens, fresc i poètic -com el títol del volum- que sigui, ja no té el concurs de l'Àngels. L'obra constitueix un repte per l'equilibri entre un dolor gairebé irracional i la raó conceptual que s'esforça en vèncer-lo. I ho aconsegueix plenament en la mesura que l'autor pateix, però qui el llegeix, com dèiem, en pot gaudir. No hi ha cap contradicció, en això, perquè la malaltia i la mort de tants éssers propers i el dol posterior subsegüent constitueixen experiències poc -o gens- agradables però que enriqueixen, ni que sigui des de l'extrema fragilitat, el coneixement de la condició humana. Per fer una mica més suportable el dolor i vívida l'enyorança que sent per la seva estimada, l'autor introdueix al text la descripció d'alguns objectes d'ús molt personal vinculats a l'Àngels que, d'una manera punyent i delicada alhora, ens la tornen a atansar. Així, la trenca, l'abric negre, el vestit blau o el penjoll de plata constitueixen peces emblemàtiques d'un itinerari vital que la mort, en esborrar-lo, ha gairebé destruït... però no del tot, insistim-hi.
Aquest volum no és l'únic homenatge retut, des de la seva Terrassa, a l'admirada actriu. La delegació local d'Òmnium ha donat enguany el seu nom a un premi d'escriptura teatral, i l'Ajuntament egarenc té previst fer el mateix, quan s'escriuen aquestes línies, amb la sala gran d'exhibició de l'emblemàtic Teatre Principal. I és que l'olor dels til·lers d'Àngels Poch és intensa i, com veiem, perdurable.
