L’observatori del Turó de l’Home, una idea nascuda el 1880

La silueta del Montseny, ben definida pel Turó de l’Home –el seu cim més elevat– ha esdevingut un important centre meterològic per l’empenta d’uns visionaris

Oscar Farrerons Vidal (text) , Joaquim Reberté i Ferran (fotografies)

L’any 1880 el metge i acadèmic Joan Montserrat i Archs va presentar un projecte a l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (que el 1891 es fusionaria amb l'Associació Catalana d'Excursions per fundar el Centre Excursionista de Catalunya), per a la instal·lació d'un observatori meteorològic al Turó de l'Home que, a més, havia de complir les funcions de refugi muntanyenc. Per portar a terme la magna empresa, l’associació va nomenar una comissió formada per Cèsar August Torras, Carles García Vilamalla, Antoni Massó i Artur Osona que, aprofitant els contactes d’aquest darrer amb els propietaris, va obtenir la cessió gratuïta del terreny del turó per portar a terme el seu projecte.
Per sufragar els costos econòmics es va iniciar una subs­cripció pública, encapçalada per Artur Osona i Formentí (1840-1901), que era l’home més conegut en els cercles excursionistes i catalanistes des que l’any anterior havia escrit la pionera guia Excursió a la Muntanya del Montseny per un propietari de la vila de Breda.

Inici i aturada de les obres
La Comissió va iniciar la tasca a mitjans abril 1881 pujant al Turó de l’Home per situar l'emplaçament exacte de la construcció, un lloc assentat a sud i arrecerat en les tres cares restants pel desmunt que es preveia fer. Les obres es van iniciar immediatament amb el constructor bredenc Joan Campeny. Cèsar August Torras, Carles García Vilamalla, Antoni Massó i Artur Osona van pujar de nou al turó el mes de juliol i van quedar gratament sorpresos per com anaven d’avançades les tasques de desmunt i per l’ambient de treball que hi van trobar. Després de la visita, la comissió va baixar a peu fins Viladrau per tornar a Barcelona. Artur Osona es va quedar al turó a passar la nit amb els sis treballadors que vivien a peu d’obra. Els manobres sols baixaven a casa seva cada quinze dies, per veure les respectives famílies i cobrar els salaris. Els queviures els els pujaven de Breda i l'aigua provenia de la font de Briançó, sota les Agudes. Quan trobaven a faltar la família, feien un gran foc que no trigava a ser contestat des de Breda.
A finals d’agost la comissió, acompanyats d’Àlvar Verdaguer, va tornar a pujar al turó i va poder observar amb satisfacció que les obres projectades pel primer any ja estaven executades. El darrer dia d’agost Artur Osona i el contractista Campeny van ser sorpresos al cim per una forta tempesta, i van haver de passar la nit refugiats en el cobert dels treballadors, acompanyats per deu hores de pluja, llamps, trons i ràfegues de vent espantoses.
El primer any d’obres havia exhaurit les 2.885 pessetes que s’havien aconseguit amb la subscripció popular, tot i que, a l’hora d’abonar les quantitats promeses, algú es va fer l’orni, i per poder liquidar econòmicament l’obra, Osona, García i Massó van acabar pagant de la seva butxaca el que faltava. Als següents anys les subscripcions van anar molt a la baixa; el juny 1884 només havien aconseguit un acumulat de 622 pessetes, totalment insuficients per l’agosarat projecte que, així doncs, va quedar llastimosament abandonat.

L’empenta d’Eduard Fontserè
El somni de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques de Joan Montserrat, Artur Osona i tants visionaris, el va fer realitat al 1932 el doctor Eduard Fontserè, cap del Servei Meteorològic de Catalunya, amb motiu del Segon Any Polar Internacional, que pretenia la realització de mesures meteorològiques a cims elevats amb l'objectiu d'obtenir dades que permetessin investigar la circulació atmosfèrica entre les regions polars i les baixes latituds. El Montseny va ser un dels dos enclavaments catalans escollits per aixecar un observatori.
Aprofitant el rebaix que havien fet les obres precursores es va adquirir una caseta de fusta projectada per l'arquitecte Damià Ribas i construïda per l'empresa Ribas i Pradell, que es va col·locar fermament al turó i es va inaugurar a temps per desenvolupar la tasca científica del Congrés Polar i convertir-se, així, en un punt d’investigació i recerca internacional per desenvolupar estudis atmosfèrics i climàtics. Un confusió recurrent que trobem encara en molta bibliografia explica que la caseta de fusta era el pavelló de Noruega de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Totes dues casetes de fusta foren instal·lades al Montseny amb poca diferència de temps, però el pavelló de Noruega no va anar al Turó de l’Home sinó a la vall de Santa Fe, i encara avui és una casa particular d’aquesta vall montsenyenca.
Els primers meteoròlegs que van treballar al Turó de l’Home van ser el veterà excursionista i esquiador Josep Gil i la seva muller Maria Oliveres. Després la tasca va ser desenvolupada per Jaume Bordas i Bley.
Fontserè, en una conferència impartida a inicis de l’any següent a la Societat de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques va dir:“L’observatori del Montseny ha de continuar i continuarà. La caseta de fusta que avui li serveix d’estatge, serà, no ho dubto, substituïda per un edifici definitiu, i a l’actual observador aniran a ajuntar-s’hi, no solament meteoròlegs de la nostra terra, encarregats de vigilar l’atmosfera des de França fins a l’Ebre i des de l’Aragó fins al mar, sinó també especialistes que vinguin de fora”. Però en acabar la Guerra Civil el Servei Meteorològic de Catalunya va ser clausurat i tots els seus béns confiscats. L’Observatori va passar a mans del Servicio Meteorológico Nacional, que el 1940 va reprendre les observacions, i posteriorment va substituir la caseta inicial de fusta per l’actual construcció amb sostre de fibrociment. El meteoròleg que se’n va fer responsable va ser Fernando García de Castro, que hi va viure amb la dona i els fills.

Automatització del Servei Meteorològic de Catalunya
L'any 1974 es va instal·lar al Puig Sesolles una base militar, per la qual cosa es va obrir una gran carretera per arribar fins aquesta instal·lació que allotjava més de cinquanta militars. La base va modificar per sempre el perfil històric del Puig Sesolles amb un gran aplanament i la immensa torre de comunicacions. El 1998 el ministeri de Defensa va deixar en desús els edificis militars i posteriorment es va signar un conveni de col·laboració amb la Diputació de Barcelona perquè es realitzés un programa de restauració i millora d'aquest sector. L'any 2001 es va iniciar l'enderroc de la caserna i la majoria de les instal·lacions del complex militar, excepte l'antena de comunicacions, encara avui en funcionament. Aquest mateix any l'Observatori del Turó de l'Home va mesurar les darreres observacions de precipitació, i la construcció es va abandonar, fins avui, que ja presenta signes clars de deteriorament.
Per evitar el truncament definitiu de la sèrie meteorològica, el 2010 el Servei Meteorològic de Catalunya va instal·lar una estació meteorològica automàtica al Puig Sesolles, davant la impossibilitat de situar-la en el mateix observatori del Turó de l’Home, per garantir la seguretat dels precisos i cars aparells automàtics. Avui els registres es poden consultar a l’instant al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya. Gràcies a aquells visionaris de l’any 1880, qualsevol lector o lectora pot saber quina temperatura fa en aquest precís moment al Puig Sesolles – Turó de l’Home.
L’observatori del Turó de l’Home, una idea nascuda el 1880

Vista de Puig Sesolles des de les antigues instal·lacions meteorològiques. A primer pla es veu el sòcol de pedra on hi havia el pirògraf de l’Observatori fins 1979.

Ascensió en bicicleta al Turó de l’Home pel que resta de la pista asfaltada que es va obrir al 1974.

A dalt de tot del Montseny

El Turó de l’Home és el cim més elevat del Montseny (1.706 metres), pertany a l’extens terme municipal de Fogars de Montclús, al Vallès Oriental. El turó és el punt culminal d’una carena que, de nord a sud, marca el límit de les aigües entre la Tordera i la riera de Santa Fe, amb el Catiu d’Or (1677 m) com acompanyant septentrional (separat per coll Sesbasses) i Puig Sesolles (1666 m) com escuder meridional (separat per coll Pregon). El clima és continental humit, amb una temperatura mitjana històrica de 6.9ºC, tot i que a l’hivern les mínimes baixen molt (l’absoluta -19.8ºC es va donar el 2 de febrer de 1956). Les precipitacions hi són molt abundants, amb una mitjana anual de 1.063 mm. Totes aquestes dades, i moltes més, ho sabem perquè des de 1932 hi ha un observatori meteorològic coronant el Turó de l’Home.

Per continuar llegint... Registra't a Vallesos per només 8€ l'any

Tindràs accés il·limitat als continguts de totes les edicions digitals Registra't ara